Historiografia

Maquiavel, l’historiador rere el polític

• Publicat el 14 de febrer de 2024

Maquiavel historiador, una faceta menys coneguda del cèlebre pensador florentí. Situant-lo dins de la tradició historiogràfica humanista i comparant-lo amb el gran historiador de l’època, Guicciardini, esbossarem els punts principals de la seva obra historiogràfica i del seu pensament històric. Si, per una banda, Maquiavel ens apareix com un seguidor dels cànons humanistes, per l’altra trobem un autor que planteja un nou apropament a la història, per adaptar-la i posar-la al servei dels seus lúcids i potents plantejaments polítics, sorgits per tal de remeiar la greu crisi política amb què s’obre l’època moderna a Itàlia.

La prostitució a l’edat mitjana

• Publicat el 15 d'octubre de 2023

La prostitució ha existit al llarg de tota la història documentada, però no ha estat fins al segle XX, amb l’auge de la història social, que s’ha estudiat a fons. Aquest article pretén fer una breu síntesi general de com es practicava durant l’edat mitjana a escala europea, trencant estereotips i barreres que ens permeten veure més enllà de la dona pecadora i promiscua i abordant temàtiques com els bordells, la clandestinitat, els requisits, la clientela, els avituallaments i el consegüent debat ideològic.

«Patria»: la sempiterna superficialitat en la narrativa del conflicte basc

• Publicat el 1 de desembre de 2020

Després d’uns quants mesos de retard a causa de la pandèmia de la Covid-19, per fi s’estrenava la sèrie Patria basada en la novel·la homònima de l’escriptor Fernando Aramburu. Sota una campanya publicitària força polèmica, al fer referència a les tortures dutes a terme en casernes i comissaries durant dècades, i que va activar les alarmes d’alguns dels sectors més intransigents de l’espectre polític estatal, la sèrie no va ser capaç d’acomplir amb totes les expectatives en l’àmbit artístic i cinematogràfic, tal com coincideixen molts dels crítics que l'han analitzat.

Comunicat conjunt d’Ab Origine i Mazarelos

• Publicat el 3 de novembre de 2019

Després d'uns primers contactes durant aquesta tardor, part dels equips de la revista digital de divulgació històrica en català Ab Origine i del projecte per la divulgació històrica en galego Mazarelos es reuniren per tal de compartir inquietuds dels seus respectius projectes i, finalment, ambdues organitzacions hem decidit col·laborar estratègicament d'ara endavant.

Els precedents arxivístics comtals i reials de l’Arxiu Reial de Barcelona (segles IX-XIV)

• Publicat el 15 de maig de 2019

Aquest article és el primer de tres que prenen com a objecte el desenvolupament institucional dels arxius i fons documentals de la Corona d’Aragó: des dels seus precedents històrics fins a la immediata actualitat.

Josep Fontana: la història militant

• Publicat el 28 d'agost de 2018

Si Fontana hagués sigut anglès, avui seria considerat un segon Eric Hobsbawm", em va dir un dels seus companys que el coneixia força. Paraules grosses. No acostuma a passar que et comparin amb un dels millors historiadors de tots els temps (fins a la seva mort, Hobsbawm va ser l'historiador viu més citat).

Nacions i nacionalismes: els processos de nacionalització. De l’essència a la construcció (I)

• Publicat el 15 de novembre de 2017

La noció d’identitat, en el sentit original del terme, defineix el conjunt de característiques que fan d’un subjecte o element quelcom únic i irrepetible. Aquestes especificitats, al mateix temps, el diferencien de la resta.

Cheikh Anta Diop: pare de la historiografia africana

• Publicat el 15 de juliol de 2015

A l’hora d’abordar la historiografia sobre el continent negre escrita per africans i/o des d’un punt de vista afrocentrat es fa necessari parlar de Cheikh Anta Diop, autor de "Naciones negras y cultura", una obra pilar per l’africanisme i que sempre ha generat gran controvèrsia entre historiadors i egiptòlegs, i considerat per molts el pare de la historiografia africana independent.