Guerra Civil Espanyola

«El mestre que va prometre el mar»: visió i tragèdia d’un docent tarragoní

L'Adrià Guasch ens parla del film "El mestre que va prometre el mar". Corria l’any 1936 quan el jove professor tarragoní Antoni Benaiges va prometre als seus alumnes de la petita localitat de Bañuelos de Bureba (Burgos), que els portaria a veure el mar. La majoria dels nens i nenes no havien sortit mai del seu poble, i la perspectiva de poder contrastar les seves visions fantasioses sobre el mar va despertar en ells grans il·lusions.

Josep Gironès, “El Crack de Gràcia”. Vida i exili del millor boxejador català de la Història

Josep Gironès va ser un dels millors boxejadors de tota Europa entre les dècades dels anys vint i trenta del segle passat, aconseguint el títol de campió europeu el 1929 i defensant-lo fins a set vegades entre 1930 i 1933. Amb noranta-sis victòries i set derrotes al seu palmarès, Josep Gironès és encara avui el millor boxejador de la història de Catalunya. Tot i els seus espectaculars resultats, la seva història també mereix ser recordada per la tragèdia que va esdevenir la seva vida arran de l’exili al qual es va veure forçat en finalitzar la Guerra Civil Espanyola l’any 1939.

Els requetès catalans: el terç de la mare de Déu de Montserrat

1833, amb la mort de Ferran VII i la proclamació de la seva filla Isabel II com a reina d’Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó es proclamà just successor dinàstic. Els seus partidaris, defensors d’una monarquia catòlica tradicional i coneguts com a carlins, es van enfrontar amb els liberals en tres guerres (carlinades) entre 1833 i 1876. Durant la primera (1833-1840), el Tercer Batalló de Navarra es va anomenar “requetè”, nom que designà les futures unitats paramilitars carlines.

Felicísimo Treviño Franco: del camp de futbol al camp de batalla

Felicísimo Treviño Franco, un calderer a la Companyia del Ferrocarril del Nord, afiliat a la CNT i futbolista del Club Futbol Mollet Unió Esportiva i de la Unió Esportiva Sant Andreu, va ser jutjat en un procediment sumaríssim d'urgència tot just acabada la Guerra Civil (1936-39) per la seva participació en el conflicte i per les activitats desenvolupades abans del seu esclat. Aquest article pretén mostrar la seva història, honrar-la i posar-la en el context del seu temps. Així, s'hi exposen tant fets històrics de St. Andreu del Palomar relatius amb la seva estança a la vila com fets de la Guerra Civil que van tenir lloc a les poblacions on va ser destinat.

El reaprofitament civil d’estructures militars de la guerra civil espanyola

Durant la Guerra Civil, es van construir un nombre ingent d’estructures de caràcter molt divers fetes amb pedra, fusta i formigó, però també amb ferro i altres metalls. En acabar la guerra, la gran majoria d’aquestes estructures van quedar en desús i van ser abandonades. Bona part dels materials es trobaven en mal estat o es van degradar amb el pas del temps, com és el cas de la fusta, o bé eren irrecuperables, com és el cas del formigó.

«Josep»: de pintor en camps de concentració a il·lustrador glorificat a Mèxic i Estats Units

Al film "Josep" ens hem de situar al febrer de 1939. Des dels ulls d’un jove soldat gendarme i un pintor català s’explica com aquests dos personatges forgen una amistat, com França creà el primer camp de concentració el 3 de febrer de 1939 a Argelès i s’il·lustra el que van patir catalans i espanyols en els camps de concentració. Les condicions de vida en aquests eren nefastes, els refugiats eren tractats com si fossin presoners de guerra, a més no existia l’aigua potable, els banys, el menjar i medicaments, i tot aquest conjunt de mancances provocà que ràpidament augmentessin les malalties i les morts.

El desembarcament de Mallorca (1936): el breu front illenc durant la Guerra Civil

Hom coneix el desenvolupament que va tenir la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en la resta de l'Estat, però quan als llibres de text o documentals es parla de la guerra en general amb grans ofensives, batalles i fronts, molt sovint s'ignora una peça clau dins el teuler del joc de la guerra: l'illa de Mallorca. El desembarcament de Mallorca va ser l'únic front de guerra obert a l'illa durant la Guerra Civil Espanyola. El bon plantejament inicial de l'operació ràpidament es va veure esbucat pel poc suport de part del govern republicà, i la participació dels italians va canviar les condicions del front en una batalla que podria haver capgirat el transcurs de la guerra. Hom coneix el desenvolupament que va tenir la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en la resta de l'Estat, però quan als llibres de text o documentals es parla de la guerra en general amb grans ofensives, batalles i fronts, molt sovint s'ignora una peça clau dins el teuler del joc de la guerra.
Popular
Sota la Creu de Foc

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES