Guerra Civil Espanyola

Les cendres de Gernika: el bombardeig que va marcar un abans i un després

• Publicat el 15 d'abril de 2019

Després de 40 anys de silenci imposat per la dictadura i com a resultat de la transcendència de l’arxiconeguda obra pictòrica de l’artista malagueny, el bombardeig de Gernika ha estat tradicionalment un dels temes icònics de la memòria històrica.

El patrimoni artístic en perill: notes sobre els fets succeïts arran del cop d’estat a Barcelona

• Publicat el 15 d'abril de 2019

Catalunya ha estat tradicionalment una terra on l’anticlericalisme ha tingut una forta presència. Els fets que a continuació relatarem són la resposta a unes tensions socials que s’havien anat gestant i caldejant els anys precedents al 1936.

Les dones a la Guerra Civil: al front o a la rereguarda? (I)

• Publicat el 15 de març de 2018

Quan pensem en dones i Guerra Civil (1936-1939) ens ve al cap la fotografia d’aquelles milicianes republicanes que, recent esclatat el conflicte, van decidir armar-se i mobilitzar-se al front al costat dels seus companys.

La confrontació Estat-Generalitat entre 1937 i 1939

• Publicat el 30 de setembre de 2017

El llarg de l'època contemporània podem rastrejar diferents moments de tensions i confrontació entre els projectes d'autonomia defensats transversalment des de Catalunya i les autoritats de l'Estat. Això no vol dir que també no es registressin sacsejades revolucionàries en el si de la mateixa societat catalana, per la qual cosa la mateixa classe dirigent no dubtà a l'ús de la força de l'Estat envers les embastades revolucionàries. Segurament la síntesi de totes les contradiccions possibles les podem analitzar en els convulsos anys de la Guerra Civil, i especialment al llarg del període 1937-1939, o sigui des del final dels Fets de Maig fins a l'ensulsiada de la República.

Els refugiats de la Guerra Civil (1936-39) a la Seu d’Urgell

• Publicat el 15 de maig de 2017

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) esclatà el 17 de juliol de 1936 i és la culminació d’unes tensions socials i polítiques insostenibles a tota la II República, clarament identificables després del triomf a les eleccions de novembre de la CEDA de Gil Robles i el Partit Republicà Radical de Lerroux i els posteriors Fets d’Octubre de 1934.

A quina Creu de Borgonya va fer referència Pablo Iglesias?

• Publicat el 15 d'abril de 2017

El dia 27 d'octubre de 2016, durant la sessió d'investidura del president del Partit Popular Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va afirmar que "Las dos instituciones tradicionales a prueba de crisis son la Monarquía y el PNV, bien unidos por la Cruz de Borgoña". A continuació, veurem quina és la història de la Creu de Borgonya a Espanya i les raons històriques del perquè aquestes dues institucions comparteixen aquesta insígnia.

Els canvis en la toponímia catalana durant la Segona República

• Publicat el 23 de març de 2017

Amb l’aixecament franquista de l’any 1936, Espanya quedà partida en dues meitats. Catalunya, al bell mig de la meitat fidel a la República legalment establerta, experimentà un seguit de canvis en la seva toponímia (els noms dels municipis) que no eren res més que un reflex de les ideologies polítiques dominants. Així, fruit de la revolució i del sentiment anticlerical i antisenyorial del moment, es van eliminar dels noms de les contrades les referències al santoral (hagiotopònims), a la monarquia o a l’aristocràcia. Aquests canvis eren promoguts pels comitès populars locals i van ser reconeguts i assumits per la Generalitat de Catalunya. El punt legal inicial va ser el Decret de Seguretat Interior signat el 9 d’octubre de 1936, que reconeixia la potestat dels ajuntaments pel que feia als noms dels municipis, i tots els canvis es van anar ratificant en els posteriors decrets signats per la Generalitat presidida per Lluís Companys.

El Front Popular espanyol: gènesi i mites (II)

• Publicat el 15 de novembre de 2015

El triomf de l’esquerra va ser una autèntica sorpresa per a les forces de dreta, les quals van subestimar la crida popular a l’antifeixisme i la seva refeta. La constitució del front d’esquerres s’havia fet efectiva a partir del pacte firmat entre els diferents participants el 15 de gener de 1936.

El Front Popular espanyol: gènesi i mites (I)

• Publicat el 15 d'octubre de 2015

Així és com Francisco Franco de Bahamonde (1892-1975), el “Caudillo” d’Espanya, el mateix que encapçalà les forces faccioses que s’alçaren contra la Segona República Espanyola (1931-36/39) justificà sempre (amb aquestes o altres paraules) l’aixecament militar contra el règim republicà el 18 de juliol de 1936, amb la conseqüent guerra civil que es produí entre 1936-39.