Barcelona

L’experiència cinematogràfica a Barcelona, els primers anys del setè art a la ciutat comtal

• Publicat el 14 de febrer de 2024

El present article pretén reflexionar sobre els primers anys del cinema a Barcelona, atorgant especial atenció a l’evolució de l’exhibició. Es partirà de les vies d’introducció del cinema l’any 1895, veient el pas de les barraques i primeres projeccions, a les a les sales permanents d'exhibició. Tot plegat, veurem com el parc de sales es va estendre exponencialment al voltant de diferents nuclis de la ciutat, arribant a superar el centenar de sales. A més, es tindran en consideració les dificultats que va tenir el cinema amb la introducció del sonor, alhora que es convertia en víctima d’una campanya de desprestigi. Finalitzarem amb una reflexió sobre què queda dels vestigis del setè art a la ciutat.

Ferdinandus: una aproximació a l’artista oblidat per la historiografia

• Publicat el 15 de juny de 2023

Ferran Serra i Sala, conegut artísticament com a Ferdinandus, és un dels artistes catalans més prolífics del segle XX, però un gran oblidat de la historiografia.  Els que el van conèixer parlen d’ell com un bohemi, un home solitari que vivia al carrer de la Llibreteria número 5 de Barcelona, no tenia fills, i es desconeix si va estar casat alguna vegada. Malgrat que va néixer, va viure i va morir a la ciutat comtal, Barcelona no és l’únic escenari de la vida de Ferdinandus. Després d’estudiar a l’acadèmia Les Arts de Barcelona, marxà a Itàlia a finalitzar la seva formació artística.

Josep Gironès, “El Crack de Gràcia”. Vida i exili del millor boxejador català de la Història

• Publicat el 20 de març de 2023

Josep Gironès va ser un dels millors boxejadors de tota Europa entre les dècades dels anys vint i trenta del segle passat, aconseguint el títol de campió europeu el 1929 i defensant-lo fins a set vegades entre 1930 i 1933. Amb noranta-sis victòries i set derrotes al seu palmarès, Josep Gironès és encara avui el millor boxejador de la història de Catalunya. Tot i els seus espectaculars resultats, la seva història també mereix ser recordada per la tragèdia que va esdevenir la seva vida arran de l’exili al qual es va veure forçat en finalitzar la Guerra Civil Espanyola l’any 1939.

Vides fragmentades: els infants orfes de la Barcelona baixmedieval

• Publicat el 14 de març de 2022

Ser un infant orfe a la Barcelona baixmedieval del segle XV suposava formar part d’un dels col·lectius més vulnerables i marginals de l’època, així com un constant canvi d’espais, de gent i d’experiències. Gràcies a la tasca assistencial de l’Hospital de la Santa Creu, alguns aconseguien una estabilitat afectiva, social i econòmica, però molts d’altres no ho aconseguien. Reconstruir les vides fragmentades d’aquests infants és reconstruir part de la societat baixmedieval barcelonina que durant molt de temps ha estat invisibilitzada.

Barcelona 1917: capital artística europea

• Publicat el 14 de març de 2022

El 1917, tot i el context bèl·lic en què es trobava Europa, va suposar un punt d’inflexió favorable per a Barcelona. Donada la neutralitat espanyola i la situació òptima de la ciutat comtal, artistes de totes les procedències van venir a refugiar-se i van portar amb ells els nous llenguatges artístics que començaven a sorgir. El resultat va ser un intercanvi creatiu molt enriquidor que va situar a Barcelona en el mapa de les capitals culturals europees.

Cocaïna, sexe, cabarets i pistoles: els baixos fons barcelonins (1914-1929)

• Publicat el 15 d'octubre de 2021

“Mandanga”. I, si era de bona qualitat, se l’anomenava “mandanga chachi”. La que circulava entre els bons cabarets era nomenada “cocó”. Tot i que també feu fortuna un altre apel·latiu: “nievita”. I no era un negoci menor. D’acord amb el periodista Paco Villar, el negoci de la cocaïna movia cada nit milers de pessetes de l’època. Tothom en consumia. Francisco Madrid (1900-52), un dels millors periodistes de la seva època, relatava com alguns farmacèutics feien un petit sobresou gràcies a la sobreexplotació d’una substància que en aquells moments encara era considerada medicinal.

Les peripècies dels genitals de la font del Geni Català

• Publicat el 29 de juliol de 2021

El disseny de la Font del Geni Català, ubicada a la plaçada Pla de Palau, va ser encarregat a l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó per exaltar el regnat d’Isabel II quan s’apropava el seu primer infantament (1851), de manera que s’aconseguís «perpetuar la memoria del natalicio del Príncipe o Princesa de Asturias». L’Acadèmia de Belles Arts, aquell 18 de desembre, va criticar el caràcter de font de l’obra, tot i que Casamajó va entendre que el veritable problema era la representació estatuària de la reina i esva substituir per una al·legoria d’un Geni que sosté una estrella amb la mà dreta.

L’esfondrament del lerrouxisme en la Barcelona republicana (1931-1936)

• Publicat el 15 de maig de 2021

El Partit Republicà Radical, anticatalanista i amb un discurs camaleònic, va ser un dels principals protagonistes de la política barcelonina de principis del segle XX.

Malaltia i estigma: canvis en la percepció del malalt de lepra al llarg de la història

• Publicat el 15 de març de 2021

En el present article s'analitzen els canvis històrics en la percepció de la malaltia de Hansen o lepra: des d'Egipte i les referències bíbliques fins l'última leproseria de Barcelona al segle XX, fent especial èmfasi en la percepció del malalt de lepra a l’Europa medieval.

De la Cort al servei dels orfes: madona Estàcia i l’Hospital de la Santa Creu

• Publicat el 15 de desembre de 2020

El present article tracta sobre les dones que treballaven a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona durant el segle XV, en ple context de la reforma hospitalària de l’Occident europeu. Més concretament, se centra en l’interessant cas de la comtessa siciliana Anastasia Spatafora. Les conclusions d’aquest treball permeten acostar-nos a una realitat laboral molt complexa i heterogènia del món assistencial a l’Hospital de la Santa Creu.