Entrevistes

«Durant la Guerra Civil, el món diplomàtic europeu creia que Catalunya s’independitzaria pel seu context geopolític» – Entrevista a Arnau Gonzàlez Vilalta

• Publicat el 15 d'abril de 2019

La guerra civil espanyola no va ser un simple conflicte armat entre dues maneres d’entendre la societat i la política a Espanya, sinó que també va ser una prèvia del conflicte europeu del futur: el feixisme contra la democràcia i els moviments obrers. Va ser, per tant, una lluita internacional on també hi participaren les grans potències del moment, perseguint els seus propis interessos geoestratègics. Es preparaven per a la guerra que venia (la Segona Guerra Mundial). Per entendre millor les implicacions internacionals del conflicte espanyol, ens trobem amb Arnau Gonzàlez i Vilalta, el qual, serè i metòdic, ens explica què implicà la guerra civil per al món.

«Encara que té les seves limitacions, la informació que podem obtenir de la ceràmica és pràcticament absoluta» – Entrevista a Esther Travé

• Publicat el 15 de març de 2019

Un dilluns de març, part de l’equip d’Ab Origine ens desplacem ben d’hora al matí fins a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Des d’allà, ens dirigim al despatx de l’Esther Travé, on hem concertat l’entrevista.

«A la Barcelona d’inicis del segle XV entre un 10 i un 15% de la població era esclava» – Entrevista a Ivan Armenteros

• Publicat el 15 de gener de 2019

En aquesta entrevista ens centrarem en un període relativament poc conegut. Sovint a Catalunya solem parlar molt dels anys d’auge comercial al Mediterrani, que comença a decaure al segle XIV i, a partir d’aquest punt, passem a centrar-nos en els problemes interns que hi haurà al país a causa de les pestes i els conflictes socials. La relació de Catalunya amb l’exterior és una realitat que no es té en compte si ens situem als segles XV i XVI, possiblement perquè ha quedat eclipsada pels fets que estarien vinculats a altres regnes, com Castella o Portugal.

«No hi ha separació entre Franquisme i Transició» – Entrevista a Carme Molinero i Pere Ysàs

• Publicat el 15 de desembre de 2018

Històricament, la Constitució fou la culminació de la Transició, un període complex i convuls que restablia la democràcia a Espanya. És en aquesta etapa on s’elabora l’ordenament polític i jurídic actual. Per conèixer l’abast real d’aquest procés ens hem traslladat fins a la Universitat Autònoma de Barcelona per entrevistar Carme Molinero i Pere Ysàs. Els dos catedràtics han publicat de manera conjunta i individual un extens recull de llibres i articles dedicats al franquisme, l’antifranquisme i la Transició.

«Hi ha un relat interessat en desprestigiar les Milícies Antifeixistes» – Entrevista a Gonzalo Berger

• Publicat el 15 d'octubre de 2018

Gonzalo Berger va presentar la seva tesi doctoral (UB) el passat 2017, en la qual estudia detingudament les Milícies Antifeixistes des del seu naixement fins al desembre de 1936. Amb el seu treball, realitzat a partir d’una exhaustiva tasca d’arxiu, pretén desmuntar certs tòpics que s’han enquistat a la historiografia al voltant de les milícies. Busca així aportar llum a un dels processos més interessants i complexos de la nostra història recent. Fa poc, i fruït de la seva tesi, ha publicat el llibre «Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat. (Editorial Eumo)». Ens trobem amb ell per parlar sobre els resultats del seu treball i per compartir reflexions al voltant de les milícies.

«La violència ha condicionat la política del País Valencià» – Entrevista a Toni Rico

• Publicat el 9 d'octubre de 2018

El 9 d’octubre és la Diada Nacional del País Valencià. Quina significació té aquesta data pel conjunt dels valencians?

«La Renaixença no és l’inici del catalanisme. Més que buscar la peculiaritat de la Renaixença, el que hauríem de fer és inserir-la en un context global de moviments regionalistes a mitjan del segle XIX» – Entrevista a Arnau Mayans

• Publicat el 2 d'octubre de 2018

Seràs un dels professors convidats als cursets sobre la història del catalanisme que estem organitzant Ab Origine conjuntament amb Òmnium Cultural - Eixample. Com serà la sessió amb la qual inauguraràs els cursets?

«L’arxivística s’ha consolidat com una disciplina autònoma» – Entrevista a Alfred Mauri

• Publicat el 15 de juliol de 2018

Des de fa anys dirigeix (conjuntament) les intervencions arqueològiques del jaciment, en el qual acaben d'iniciar les excavacions amb un equip format tant per professionals com per estudiants universitaris d'arqueologia i història.

«Malgrat no estar a les institucions, l’extrema dreta té capacitat, des de la Transició, de marcar alguns temes de l’agenda política» – Entrevista a Jordi Borràs i Carles Viñas

• Publicat el 15 de juny de 2018

Són dues de les persones que més saben sobre l’extrema dreta i el feixisme i que més pedagogia estan fent en aquests últims mesos per clarificar i explicar un temps on aquells que alcen el braç i bramen tornen a tenir protagonisme. Ens trobem amb Jordi Borràs i Carles Viñes per parlar de conceptes relliscosos, que sovint emprem com a sinònims, malgrat que no ho siguin: és el mateix parlar d’extrema dreta que de violència ultradretana? Existeixen encara els feixistes? Com ha condicionat (i condiciona) l’extrema dreta la democràcia espanyola? Quin paper va tenir la violència ultradretana durant la Transició? Parlem sobre això: gent que traspassa línies polítiques, de conspiració, de violència, de clavegueres de l’estat, et

«Possiblement la Primavera de Praga és l’element polític més disruptiu dels anys 60, almenys del bloc oriental» – Entrevista a Paola Lo Cascio

• Publicat el 15 de maig de 2018

Versada en l’estudi del feixisme, el nacionalisme, les elits econòmiques i noves formes de govern entre altres matèries, ha centrat el seu treball i producció acadèmica en les darreres dècades, el que coneixem com història del món actual. Aquesta història comença a tenir una ombra cada cop més llarga i ens ha portat a celebrar efemèrides com el 50è aniversari del conegut Maig del 68. Icònica data d’una dècada carregada d’esdeveniments com la Guerra del Vietnam o l’arribada de l’home a la Lluna, de moviments socials com el dels drets civils als Estats Units o d’arreu del planeta com el pacifista, i de morts tan sonades com la de Kennedy o el Che Guevara.