Entrevistes

«Robespierre ha sigut un dels personatges més execrats i demonitzats de la història» – Entrevista a Joan Tafalla

• Publicat el 15 d'octubre de 2019

En un món on la “llibertat”, la “igualtat” i la “fraternitat” van decaient, recuperar el pensament d’aquells democràtes que ja advertien a finals del segle XVIII dels perills que implicaven una classe política professional o una societat econòmicament desigual per a qualsevol país que es vulgui anomenar “democràtic”, hauria de ser una tasca urgent i emancipadora. Joan Tafalla és un dels principals experts en jacobinisme del nostre país; i allunyant-se dels tòpics i improperis que fomentaren els enemics polítics dels jacobins després del cop d’estat de Termidor, parla sobre el seu pensament polític, quines classes socials els hi donaven suport, els seus líders, etc. Tenint en compte la gran ignorància amb la qual hom acostuma a encarar aquest tema, agraïm al doctor Tafalla no únicament l’explicació dels fets, sinó el to didàctic que utilitzà i que denota els seus orígens de docent.

«Cal assumir una visió sindical de les nostres problemàtiques» – Entrevista a Doctorands en Lluita

• Publicat el 15 de setembre de 2019

Des d’Ab Origine no podem mantenir-nos aliens a les lluites que es duen a terme en el si de la universitat, i menys encara a aquelles que afecten la comunitat historiogràfica. No en va, el nostre mitjà de difusió històrica sorgeix arran de les mancances observades en l’acadèmia en aquest àmbit. La realització d’aquesta entrevista és, doncs, una contribució a la socialització al conflicte sindical dels doctorands i doctorandes, intentant esbossar, també, les problemàtiques particulars d’aquells i aquelles que escullen la història com a camp de recerca.

«Segurament van existir societats prehistòriques sense gènere» – Entrevista a Cristina Rihuete

• Publicat el 15 de juliol de 2019

Una tarda de juliol part de l’equip d’Ab Origine espera pacientment una videotrucada a l’ordinador. Malauradament, aquest cop és impossible que l’entrevistador i l’entrevistada es desplacin per conversar cara a cara.

«Les substitucions lingüístiques sempre són lentes i imperceptibles» – Entrevista a Jaume Medina

• Publicat el 15 de juny de 2019

A l'entrevista d'aquest mes parlem amb el Dr. Jaume Medina a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma, un edifici que, com ens explica, el mateix Medina va estrenar l’any 1973. Un cop ens trobem en el seu despatx decidim traslladar-nos a un espai més tranquil, ja que a final de curs els passadissos de qualsevol departament universitari són concorreguts per nombrosos estudiants que volen acabar d’afinar els resultats acadèmics. El lloc tranquil, el trobem al seminari que porta el nom de Manuel Balasch, un dels hel·lenistes catalans més importants del segle XX. L’espai és idoni per a parlar del nostre passat en relació amb el món clàssic, i de tot el que en sorgí.

«L’Imperi Inca ens demostra, malgrat el que hem pensat sempre a Occident, que no és necessari un sistema d’escriptura per controlar un territori tan gran» – Entrevista a Ariadna Baulenas

• Publicat el 15 de maig de 2019

Tocant a la Plaça Catalunya es troba el “Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya” on ens hem de trobar amb Ariadna Baulenas. De la capital catalana a la serralada andina, la Dra. Baulenas ens parlarà de l’Imperi Inca, protagonista indiscutible de la Sud Amèrica amb la que toparen les tropes castellanes que es disposaven a conquerir-la a inicis del segle XVI.

«Durant la Guerra Civil, el món diplomàtic europeu creia que Catalunya s’independitzaria pel seu context geopolític» – Entrevista a Arnau Gonzàlez Vilalta

• Publicat el 15 d'abril de 2019

La guerra civil espanyola no va ser un simple conflicte armat entre dues maneres d’entendre la societat i la política a Espanya, sinó que també va ser una prèvia del conflicte europeu del futur: el feixisme contra la democràcia i els moviments obrers. Va ser, per tant, una lluita internacional on també hi participaren les grans potències del moment, perseguint els seus propis interessos geoestratègics. Es preparaven per a la guerra que venia (la Segona Guerra Mundial). Per entendre millor les implicacions internacionals del conflicte espanyol, ens trobem amb Arnau Gonzàlez i Vilalta, el qual, serè i metòdic, ens explica què implicà la guerra civil per al món.

«Encara que té les seves limitacions, la informació que podem obtenir de la ceràmica és pràcticament absoluta» – Entrevista a Esther Travé

• Publicat el 15 de març de 2019

Un dilluns de març, part de l’equip d’Ab Origine ens desplacem ben d’hora al matí fins a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Des d’allà, ens dirigim al despatx de l’Esther Travé, on hem concertat l’entrevista.

«A la Barcelona d’inicis del segle XV entre un 10 i un 15% de la població era esclava» – Entrevista a Ivan Armenteros

• Publicat el 15 de gener de 2019

En aquesta entrevista ens centrarem en un període relativament poc conegut. Sovint a Catalunya solem parlar molt dels anys d’auge comercial al Mediterrani, que comença a decaure al segle XIV i, a partir d’aquest punt, passem a centrar-nos en els problemes interns que hi haurà al país a causa de les pestes i els conflictes socials. La relació de Catalunya amb l’exterior és una realitat que no es té en compte si ens situem als segles XV i XVI, possiblement perquè ha quedat eclipsada pels fets que estarien vinculats a altres regnes, com Castella o Portugal.

«No hi ha separació entre Franquisme i Transició» – Entrevista a Carme Molinero i Pere Ysàs

• Publicat el 15 de desembre de 2018

Històricament, la Constitució fou la culminació de la Transició, un període complex i convuls que restablia la democràcia a Espanya. És en aquesta etapa on s’elabora l’ordenament polític i jurídic actual. Per conèixer l’abast real d’aquest procés ens hem traslladat fins a la Universitat Autònoma de Barcelona per entrevistar Carme Molinero i Pere Ysàs. Els dos catedràtics han publicat de manera conjunta i individual un extens recull de llibres i articles dedicats al franquisme, l’antifranquisme i la Transició.

«Hi ha un relat interessat en desprestigiar les Milícies Antifeixistes» – Entrevista a Gonzalo Berger

• Publicat el 15 d'octubre de 2018

Gonzalo Berger va presentar la seva tesi doctoral (UB) el passat 2017, en la qual estudia detingudament les Milícies Antifeixistes des del seu naixement fins al desembre de 1936. Amb el seu treball, realitzat a partir d’una exhaustiva tasca d’arxiu, pretén desmuntar certs tòpics que s’han enquistat a la historiografia al voltant de les milícies. Busca així aportar llum a un dels processos més interessants i complexos de la nostra història recent. Fa poc, i fruït de la seva tesi, ha publicat el llibre «Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat. (Editorial Eumo)». Ens trobem amb ell per parlar sobre els resultats del seu treball i per compartir reflexions al voltant de les milícies.