Entrevistes

«Aquí a Catalunya estem molt verds en recreació històrica en comparació amb altres països» – Entrevista a Alma Cubrae

• Publicat el 15 d'abril de 2018

En aquest és on els germans Àngel i Jordi produeixen i emmagatzemen tot l'attrezzo i material que utilitzen per a les recreacions de la companyia. Després de conèixer-nos una mica i instal·lar el material, ens disposàrem a iniciar l'entrevista

«Hi ha diverses estratègies que han servit per no donar valor al treball de les artistes» – Entrevista a Assumpta Bassas

• Publicat el 15 de març de 2018

Amb Assumpta Bassas parlem de feminisme i història de l’art: no només de l’evolució de les dones artistes a la història, sinó també de com han estat representades. Podem dir que l’art feminista avui té sempre una vessant crítica? Què implica ser una artista feminista?

«Drets individuals, lluita col·lectiva» – Entrevista a Agustí Alcoberro

• Publicat el 15 de febrer de 2018

Ser vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) encara no impedeix a l'Agustí Alcoberro (Pals, 1958) treure uns minuts de la seva apretada agenda per a poder parlar d'allò que sempre ha fet des dels dinou anys: història. Potser, en un moment en què les circumstàncies polítiques l'han portat a liderar una entitat que ha fet de la desobediència civil pacífica un dels seus lemes, era una de les persones més adients per a explicar-nos què ha significat la desobediència durant la història.

«Per entendre el sorgiment de les universitats hem d’entendre que està lligat als gremis» – Entrevista a Salvador Claramunt

• Publicat el 15 de novembre de 2017

La història es repeteix, i és un ferm partidari d’aquesta tesi. Es podria dir, gairebé, que la naturalesa humana ja l’avorreix… Però, per sort, parlar de la història de les universitats encara no. El doctor Salvador Claramunt ens torna a obrir la porta del seu despatx i del seu coneixement per il·lustrar-nos sobre l’orígen de les universitats en el món medieval. Al llarg de l’entrevista veiem com d’idealitzada tenim l’origen de la nostre institució i per on tantes persones passen avui dia. També trobem que els estudiants potser no han canviat gaire al llarg dels segles.

«Espanya no existia el 1714» – Entrevista a Josep Maria Fradera

• Publicat el 30 de setembre de 2017

Afirma que serà la seva entrevista "pòstuma", que serà l'última vegada que parli "d'aquest país". El motiu? Que en una època històrica com la nostra, èpica, accelerada, però també improvisada i a vegades hiperventilada, irònicament, la gent no vol "historiadors", sinó "profetes". La història no serveix per tot, i no hauria de servir per a legitimar posicions polítiques actuals. Ens serveix per a explicar l'avui, entendre com hem arribat fins on som, evitar errors del passat i qüestionar-nos el present. I d'això precisament vam estar parlant amb Josep Maria Fradera. Què era un català i què era un espanyol a la Catalunya dels segle XVIII-XIX?   Què significava "Catalunya" i "Espanya" per a un català a les acaballes del segle XVIII?

«Macron és l’últim cartutx d’un establishment desesperat per introduir l’agenda neoliberal a França» – Entrevista a Rafael Poch

• Publicat el 15 de juliol de 2017

En una època de frenesia mediàtica en què la informació internacional consisteix massa sovint en una competició per veure qui la diu més grossa, la presència de veus heterodoxes com la de Rafael Poch-de-Feliu (Barcelona, 1956) resulta més que necessària. Unes setmanes després de la segona volta de les eleccions presidencials a França l'entrevistem en una brasserie en l’acomodat districte XVII de París (nord-oest de la capital francesa). Analitza els factors clau de la victòria de Macron i el futur polític d’un país en què la tossuderia del poble impedeix l’aplicació integral de l’agenda neoliberal.

«La violència va estabilitzar la Transició» – Entrevista a Xavier Casals

• Publicat el 15 de juny de 2017

Fins fa uns pocs anys, les veus que malparlaven de la Transició democràtica a Espanya estaven condemnades a l’ostracisme. No comptaven amb el suport del discurs oficial que afirmava que, amb la generositat de totes les parts implicades (la de tots aquells en l’aparell estatal franquista i en l’oposició democràtica) es va arribar a un consens que va portar la democràcia a Espanya després de la llarga nit del franquisme. Amb Xavier Casals (Barcelona, 1963), expert en ultradreta i en el període 1975-83, analitzem les implicacions polítiques i la construcció de la democràcia espanyola.

«La corrupció del capitalisme és que, mentre continuem parlant de mercats lliures en sentit neoliberal, han creat el sistema de mercat menys lliure de la història» – Guy Standing

• Publicat el 23 de maig de 2017

Quan els editors de Pasado&Presente ens varen donar l’oportunitat d’entrevistar a Guy Standing (Gran Bretanya, 1948), la nostra primera reacció va ser d’astorament. Teníem l’oportunitat de parlar amb un dels principals avaladors i defensors d’una renda bàsica universal i considerat per la immensa majoria com el pare del concepte “precariat”: la nova classe social que, a parer de l’autor, ha aparegut com a conseqüència del capitalisme desembridat actual, fill del neoliberalisme dels anys 70-80.

«La ràpida conquesta musulmana s’ha d’entendre per l’àmplia col·laboració dels “indígenes”, cansats del desgavell visigot. Minories com la jueva, a més, hi sortirien guanyant en drets» – Entrevista a Dolors Bramon

• Publicat el 15 de maig de 2017

Amb Dolors Bramon establim els principals trets definitoris d’un passat que, malgrat ser nostre, desconeixem força: la presència de l’islam a les nostres terres, a Catalunya i també més al sud, durant gran part de l’època medieval. Un passat que ens acosta a una riba del Mediterrani, l’altra, que sovint veiem com molt llunyana però que segles enrere no ho fou tant.

«Amb la Primera Guerra Mundial es produeix un procés de rapidíssima democratització de la societat» – Entrevista a Jordi Casassas

• Publicat el 15 d'abril de 2017

Qui sap el que és un intel·lectual? El segle XX en va anar ple, d’ells: Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Émile Zola (aquest darrer, del segle XIX), Thomas Mann, Ortega y Gasset, Elias Canetti, Joan Fuster… La seva importància i el debat intel·lectual que propiciaven és potser una mica més difícil d’entendre avui en una societat que ha fragmentat l’ensenyament fins a uns límits gairebé ridículs i ha encimbellat a l'”expert” i al tertulià. Gris és el panorama en què ens trobem; igual de gris que el dia en què vàrem entrevistar al catedràtic Jordi Casasses, un dels pocs que pot parlar amb autoritat sobre aquesta figura i un dels pocs que es pot considerar hereu d’aquesta tradició.