Entrevistes

«La Renaixença no és l’inici del catalanisme. Més que buscar la peculiaritat de la Renaixença, el que hauríem de fer és inserir-la en un context global de moviments regionalistes a mitjan del segle XIX» – Entrevista a Arnau Mayans

• Publicat el 2 d'octubre de 2018

Seràs un dels professors convidats als cursets sobre la història del catalanisme que estem organitzant Ab Origine conjuntament amb Òmnium Cultural - Eixample. Com serà la sessió amb la qual inauguraràs els cursets?

«L’arxivística s’ha consolidat com una disciplina autònoma» – Entrevista a Alfred Mauri

• Publicat el 15 de juliol de 2018

Des de fa anys dirigeix (conjuntament) les intervencions arqueològiques del jaciment, en el qual acaben d'iniciar les excavacions amb un equip format tant per professionals com per estudiants universitaris d'arqueologia i història.

«Malgrat no estar a les institucions, l’extrema dreta té capacitat, des de la Transició, de marcar alguns temes de l’agenda política» – Entrevista a Jordi Borràs i Carles Viñas

• Publicat el 15 de juny de 2018

Són dues de les persones que més saben sobre l’extrema dreta i el feixisme i que més pedagogia estan fent en aquests últims mesos per clarificar i explicar un temps on aquells que alcen el braç i bramen tornen a tenir protagonisme. Ens trobem amb Jordi Borràs i Carles Viñes per parlar de conceptes relliscosos, que sovint emprem com a sinònims, malgrat que no ho siguin: és el mateix parlar d’extrema dreta que de violència ultradretana? Existeixen encara els feixistes? Com ha condicionat (i condiciona) l’extrema dreta la democràcia espanyola? Quin paper va tenir la violència ultradretana durant la Transició? Parlem sobre això: gent que traspassa línies polítiques, de conspiració, de violència, de clavegueres de l’estat, et

«Possiblement la Primavera de Praga és l’element polític més disruptiu dels anys 60, almenys del bloc oriental» – Entrevista a Paola Lo Cascio

• Publicat el 15 de maig de 2018

Versada en l’estudi del feixisme, el nacionalisme, les elits econòmiques i noves formes de govern entre altres matèries, ha centrat el seu treball i producció acadèmica en les darreres dècades, el que coneixem com història del món actual. Aquesta història comença a tenir una ombra cada cop més llarga i ens ha portat a celebrar efemèrides com el 50è aniversari del conegut Maig del 68. Icònica data d’una dècada carregada d’esdeveniments com la Guerra del Vietnam o l’arribada de l’home a la Lluna, de moviments socials com el dels drets civils als Estats Units o d’arreu del planeta com el pacifista, i de morts tan sonades com la de Kennedy o el Che Guevara.

«Aquí a Catalunya estem molt verds en recreació històrica en comparació amb altres països» – Entrevista a Alma Cubrae

• Publicat el 15 d'abril de 2018

En aquest és on els germans Àngel i Jordi produeixen i emmagatzemen tot l'attrezzo i material que utilitzen per a les recreacions de la companyia. Després de conèixer-nos una mica i instal·lar el material, ens disposàrem a iniciar l'entrevista

«Hi ha diverses estratègies que han servit per no donar valor al treball de les artistes» – Entrevista a Assumpta Bassas

• Publicat el 15 de març de 2018

Amb Assumpta Bassas parlem de feminisme i història de l’art: no només de l’evolució de les dones artistes a la història, sinó també de com han estat representades. Podem dir que l’art feminista avui té sempre una vessant crítica? Què implica ser una artista feminista?

«Drets individuals, lluita col·lectiva» – Entrevista a Agustí Alcoberro

• Publicat el 15 de febrer de 2018

Ser vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) encara no impedeix a l'Agustí Alcoberro (Pals, 1958) treure uns minuts de la seva apretada agenda per a poder parlar d'allò que sempre ha fet des dels dinou anys: història. Potser, en un moment en què les circumstàncies polítiques l'han portat a liderar una entitat que ha fet de la desobediència civil pacífica un dels seus lemes, era una de les persones més adients per a explicar-nos què ha significat la desobediència durant la història.

«Per entendre el sorgiment de les universitats hem d’entendre que està lligat als gremis» – Entrevista a Salvador Claramunt

• Publicat el 15 de novembre de 2017

La història es repeteix, i és un ferm partidari d’aquesta tesi. Es podria dir, gairebé, que la naturalesa humana ja l’avorreix… Però, per sort, parlar de la història de les universitats encara no. El doctor Salvador Claramunt ens torna a obrir la porta del seu despatx i del seu coneixement per il·lustrar-nos sobre l’orígen de les universitats en el món medieval. Al llarg de l’entrevista veiem com d’idealitzada tenim l’origen de la nostre institució i per on tantes persones passen avui dia. També trobem que els estudiants potser no han canviat gaire al llarg dels segles.

«Espanya no existia el 1714» – Entrevista a Josep Maria Fradera

• Publicat el 30 de setembre de 2017

Afirma que serà la seva entrevista "pòstuma", que serà l'última vegada que parli "d'aquest país". El motiu? Que en una època històrica com la nostra, èpica, accelerada, però també improvisada i a vegades hiperventilada, irònicament, la gent no vol "historiadors", sinó "profetes". La història no serveix per tot, i no hauria de servir per a legitimar posicions polítiques actuals. Ens serveix per a explicar l'avui, entendre com hem arribat fins on som, evitar errors del passat i qüestionar-nos el present. I d'això precisament vam estar parlant amb Josep Maria Fradera. Què era un català i què era un espanyol a la Catalunya dels segle XVIII-XIX?   Què significava "Catalunya" i "Espanya" per a un català a les acaballes del segle XVIII?

«Macron és l’últim cartutx d’un establishment desesperat per introduir l’agenda neoliberal a França» – Entrevista a Rafael Poch

• Publicat el 15 de juliol de 2017

En una època de frenesia mediàtica en què la informació internacional consisteix massa sovint en una competició per veure qui la diu més grossa, la presència de veus heterodoxes com la de Rafael Poch-de-Feliu (Barcelona, 1956) resulta més que necessària. Unes setmanes després de la segona volta de les eleccions presidencials a França l'entrevistem en una brasserie en l’acomodat districte XVII de París (nord-oest de la capital francesa). Analitza els factors clau de la victòria de Macron i el futur polític d’un país en què la tossuderia del poble impedeix l’aplicació integral de l’agenda neoliberal.