Entrevistes

«La violència va estabilitzar la Transició» – Entrevista a Xavier Casals

• Publicat el 15 de juny de 2017

Fins fa uns pocs anys, les veus que malparlaven de la Transició democràtica a Espanya estaven condemnades a l’ostracisme. No comptaven amb el suport del discurs oficial que afirmava que, amb la generositat de totes les parts implicades (la de tots aquells en l’aparell estatal franquista i en l’oposició democràtica) es va arribar a un consens que va portar la democràcia a Espanya després de la llarga nit del franquisme. Amb Xavier Casals (Barcelona, 1963), expert en ultradreta i en el període 1975-83, analitzem les implicacions polítiques i la construcció de la democràcia espanyola.

«La corrupció del capitalisme és que, mentre continuem parlant de mercats lliures en sentit neoliberal, han creat el sistema de mercat menys lliure de la història» – Guy Standing

• Publicat el 23 de maig de 2017

Quan els editors de Pasado&Presente ens varen donar l’oportunitat d’entrevistar a Guy Standing (Gran Bretanya, 1948), la nostra primera reacció va ser d’astorament. Teníem l’oportunitat de parlar amb un dels principals avaladors i defensors d’una renda bàsica universal i considerat per la immensa majoria com el pare del concepte “precariat”: la nova classe social que, a parer de l’autor, ha aparegut com a conseqüència del capitalisme desembridat actual, fill del neoliberalisme dels anys 70-80.

«La ràpida conquesta musulmana s’ha d’entendre per l’àmplia col·laboració dels “indígenes”, cansats del desgavell visigot. Minories com la jueva, a més, hi sortirien guanyant en drets» – Entrevista a Dolors Bramon

• Publicat el 15 de maig de 2017

Amb Dolors Bramon establim els principals trets definitoris d’un passat que, malgrat ser nostre, desconeixem força: la presència de l’islam a les nostres terres, a Catalunya i també més al sud, durant gran part de l’època medieval. Un passat que ens acosta a una riba del Mediterrani, l’altra, que sovint veiem com molt llunyana però que segles enrere no ho fou tant.

«Amb la Primera Guerra Mundial es produeix un procés de rapidíssima democratització de la societat» – Entrevista a Jordi Casassas

• Publicat el 15 d'abril de 2017

Qui sap el que és un intel·lectual? El segle XX en va anar ple, d’ells: Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Émile Zola (aquest darrer, del segle XIX), Thomas Mann, Ortega y Gasset, Elias Canetti, Joan Fuster… La seva importància i el debat intel·lectual que propiciaven és potser una mica més difícil d’entendre avui en una societat que ha fragmentat l’ensenyament fins a uns límits gairebé ridículs i ha encimbellat a l'”expert” i al tertulià. Gris és el panorama en què ens trobem; igual de gris que el dia en què vàrem entrevistar al catedràtic Jordi Casasses, un dels pocs que pot parlar amb autoritat sobre aquesta figura i un dels pocs que es pot considerar hereu d’aquesta tradició.

«L’arribada dels pobles eslaus a Rússia data del segle IV, però el seu gran element cohesionador seran els víkings» – Entrevista a Salvador Claramunt

• Publicat el 15 de febrer de 2017

Gat vell de la universitat, irònic i incisiu, Salvador Claramunt és catedràtic des de 1983 a la Universitat de Barcelona (UB) i expert en època medieval. Hi ha poques coses que el sorprenen, tant dins com fora de les pàgines dels llibres d’història: veu en les conxorxes polítiques d’avui dia el mateix repartiment de poder que practicaven els monarques i privilegiats de l’època medieval; o l’intervencionisme alemany al sud d’Europa com una reminiscència del de l’imperi otònida al segle X… La història es repeteix, i és un ferm partidari d’aquesta tesi. Es podria dir, gairebé, que la naturalesa humana ja l’avorreix… Però, per sort, parlar de la història de Rússia encara no.

«A partir del 1986 s’instal·la la idea de que la Guerra Civil va ser culpa de tothom» – Entrevista a Manel Risques

• Publicat el 15 de desembre de 2016

Risques va néixer el 1952 en un moment d'apertura del règim franquista a nivell internacional per conveniències d'altres potències en el marc de la Guerra Freda. Estudià història a la Universitat de Barcelona, universitat de la qual actualment n'és professor amb la tesi "El Govern Civil a la Barcelona del segle XIX: desenvolupament institucional i acció política". D'això se'n deriven desenes de publicacions nacionals i internacionals en poc més de 20 anys com autor, coautor i director tan en aquest camp com en d'altres de la història contemporània.

«En el món de les humanitats i les ciències socials, gairebé m’atreviria a dir que l’única cosa que ven és la història» – Entrevista a Gonzalo Pontón

• Publicat el 15 de novembre de 2016

No és agosarat dir que el panorama cultural a Espanya no seria el mateix sense el treball silenciós d’un home que assegura que vol morir fent el que sempre ha fet: editar. La professió a la sang. Feia anys que estava preparant el primer (i segurament últim) llibre: «La lucha por la desigualdad», una història global del segle XVIII que ha vingut per trencar esquemes, per fer preguntes incòmodes; com ara si la desigualtat social que està creant el capitalisme global actual, més que una tara, no és sinó el projecte mateix del capitalisme i el mètode pel qual s’ha mantingut fins ara.

«Vicens Vives va ser un gran canvi, però encara ho va ser més Pierre Vilar amb la revisió que fa de la història de Catalunya fins al moment» – Entrevista a Josep Fontana

• Publicat el 15 de setembre de 2016

Una de les línies que marca la història contemporània de Catalunya és justament el catalanisme polític. Escombrant cap als nostres dies, què ha significat la irrupció de l’independentisme? Com creu que s’hi han adaptat els vells partits? Hi ha alguna força política en el panorama actual el projecte del qual li mereixi la seva confiança?

«Els samurai apareixen per la desídia dels cortesans vers les províncies» – Entrevista a Jonathan López Vera

• Publicat el 15 de juliol de 2016

Al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF), on vàrem estar parlant amb ell durant gairebé 45 minuts, és una figura molt respectada i, tot i que jove, és un secret a veus que molts dels seus professors i companys busquen el seu consell i el tracten amb molta deferència. Ell és en Jonatan López Vera, expert en estudis d’història d’Àsia i autor del llibre Historia de los Samurais (Satori), de publicació recent. Quina estructura política concreta té el Japó que permet unificar tots aquests soldats professionals d’arreu del país al voltant de la figura del poder central, resumida en l’Emperador? Contra qui lluiten aquests primers samurais?

«El crim de bruixeria és un crim principalment femení» – Entrevista a Pau Castell

• Publicat el 15 de juny de 2016

Ens trobem a la Facultat de Geografia i Història de la UB per entrevistar a Pau Castell, guanyador dels premis Noguera i de d’Institut d’Estudis Catalans i el tercer premi del Claustre de la UB per la seva tesi “La caça de bruixes als segles XV i XVI a Catalunya”.  Primer de tot: Què s’entenia aleshores per bruixeria i quines pràctiques eren reconegudes com a tals aquests segles a Catalunya? Què causava tanta por a la societat respecte aquestes pràctiques i persones? I si causaven tants mals tràngols per què no havien estat anteriorment perseguides?