Entrevistes

«Ser dona al món grec clàssic suposava estar sempre sota la tutela, voluntat i vigilància dels homes des del naixement fins a la mort» – Entrevista a Elisabet Huntingford

• Publicat el 15 de juny de 2020

Per parlar sobre els estudis de gènere al món antic, i la rellevància de la recerca en aquest camp d’investigació per començar a conèixer la realitat femenina a l’Antiga Grècia, entrevistem telemàticament l’Elisabet Huntingford Antigas, professora emèrita d’Història Antiga del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili.

«De setembre de 1640 a desembre de 1641 les institucions catalanes són un poder sobirà» – Entrevista a Antoni Simon

• Publicat el 7 de juny de 2020

El professor Antoni Simon (Girona, 1956) és un dels majors experts sobre la Guerra dels Segadors i la Catalunya de l’època dels Àustries. El seu darrer llibre, 1640 (editat per Rafael Dalmau Editor) és una síntesi sobre les causes, fets i conseqüències dels fets que ocorregueren durant el 1640, un dels anys més trascendentals de la història catalana. És per aquest motiu, que li vàrem demanar que ens expliqués què va passar, per què i les seves conseqüències.

«Els esclaus mai van ser considerats éssers humans, van ser carregadors, cimarrons, propietats… També van ser lliberts, i precisament si eren lliberts era perquè havien sigut esclaus» – Entrevista a Javier Laviña

• Publicat el 15 de maig de 2020

La tracta i el treball esclau estan a les arrels d’una part de la gran diversitat humana que pobla Amèrica, especialment l’Amèrica Llatina, avui dia. Per entendre un fenomen cabdal que diferencià enormement les formes de treball entre colònies i metròpolis durant tota l’Època Moderna i les primeres dècades de la Contemporània, hem contactat amb un especialista: Javier Laviña. De forma telemàtica (a causa de la COVID-19) ens hem endinsat en els segles de la colonització d’Amèrica, i en tot el que envoltà les vides dels africans que hi arribaren de forma forçada i es feren un lloc en un món que els era extremadament hostil.

«L’anarquisme arrela més en aquells llocs on es desconfia de l’estat» – Entrevista a Teresa Abelló

• Publicat el 1 de maig de 2020

La jornada de vuit hores a Espanya s’aconseguí després d’una vaga històrica capitanejada per la Confederació Nacional del Treball (CNT), sindicat d’orientació anarcosindicalista: la vaga de la Canadenca. I és que l’anarquisme fou un dels dos grans moviments obrers dels segles XIX i XX, especialment a l’estat espanyol. U de maig i anarquisme, doncs, han sigut a casa nostra una combinació natural fins a la fi de la Guerra Civil espanyola (1936-39) i que avui recuperem amb una entrevista a Teresa Abelló, una de les grans especialistes catalanes sobre l’anarquisme. Aquesta entrevista, per cert, va ser telemàtica.

«Mai vaig proposar crear els Mossos d’Esquadra com a policia de Catalunya, perquè la seva història no era neta» – Entrevista a Miquel Sellarès

• Publicat el 15 d'abril de 2020

És un personatge que treu pit d’haver actuat sempre amb molta independència. Va ser un dels membres fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (després, seria secretari de comunicació de la Generalitat de 2003 a 2004, en l'època del Tripartit) i de l’Assemblea de Catalunya (1971-77), veritable punta de llança unitària de l’antifranquisme al Principat. Estem parlant de Miquel Sellarès (Barcelona, 1946), i xerrem amb ell per entendre com nasqué i es desplegà la policia autonòmica de Catalunya durant les legislatures de Jordi Pujol (1980-2003).

«Les dones vídues baixmedievals barcelonines estan presents a les fonts; només cal voler-les llegir per trobar-les» – Entrevista a Mireia Comas

• Publicat el 15 de març de 2020

Què significava ser viuda a la Baixa Edat Mitjana? Per quin procés i etapes passaven les viudes un cop adquirien aquesta categoria i perdien l’estatus de dones casades? Quina era la seva condició legal? El col·lectiu de les viudes baixmedievals era classificat sota la categoria de «miserabiles persone». Què suposava aquesta denominació i per què se les hi incloïa? La Mireia Comas, octora en Història per la Universitat de Barcelona (2012) i professora d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica a la mateixa universitat, ens parla de les vídues baixmedievals barcelonines.

«L’himne català va viatjar en tren; i el gallec, en vaixell» – Entrevista a Ramón Villares i Borja de Riquer

• Publicat el 15 de febrer de 2020

Borja de Riquer ens obrí les portes de casa seva per entevistar-lo a ell i a Ramón Villares, vint-i-quatre hores després que presentés el nou llibre del segon: «Galicia: Una nación entre dos mundos» (Pasado & Presente, 2019), a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Dos dels historiadors més rellevants de l'actualitat que són, respectivament, un català i un gallec. I per aquest mateix motiu els hem anat a buscar: per a que ens expliquin per què Catalunya i Galícia s'han reivindicat com a nacions. Aquestes preguntes foren preparades conjuntament amb la revista de divulgació històrica gallega Mazarelos.

«Molts elements de la restauració del castell de Montsoriu haurien estat impossibles de fer sense la recerca històrica» – Entrevista a Jordi Tura

• Publicat el 15 de gener de 2020

A finals de setembre del 2019, part de l’Equip editorial d’Ab Origine es va desplaçar fins al Castell de Montsoriu. Situat entre les poblacions d’Arbúcies, Breda, Riells i Sant Feliu de Buixalleu, ens enfilem carena amunt en cotxe fins a l’últim tram, que l’hem de fer a peu. Un cop a dalt, ens trobem a en Jordi Tura treballant a la intervenció arqueològica programada, que se celebra anualment durant aquest mes. Després de rebre’ns i presentar-nos, ens guia cap a l’interior del castell, explicant-nos-el ràpidament i ensenyant-nos les últimes restauracions dutes a terme enguany. Un cop visitat, ens instal·lem a la cuina de la sala gran, recentment restaurada. Ens disposem a iniciar l’entrevista.

«A l’Antic Egipte, les dones estaven presents en moltíssims àmbits, no únicament en el domèstic» – Entrevista a Roser Marsal

• Publicat el 15 de desembre de 2019

Llicenciada en història, arqueòloga i actualment doctoranda, Roser Marsal és especialista en Arqueologia i Història de l'Edat del Ferro al Pròxim Orient i en la cultura de l’aigua a la Transjordània del I mil·lenni a.C. Deixem el llibre Oikonomía: Cuidados, reproducción, producción. Tarragona: Publicacions URV, 2015. sobre la taula, obrim la grabadora i ens disposem a parlar de les dones egípies en clau de gènere i africanitat a partir del capítol del llibre que la nostra entrevistada va redactar: Mujeres de Kémit: madres, diosas, reinas y trabajadoras. Un bonic homenatge d’actuals dones treballadores (qui sap si mares, deesses i reines) a les dones de Kèmit d’ara fa uns 4.000 anys.

«El simbolisme del poder feudal es feia a través d’un castell fort» – Entrevista a Stuart Prior

• Publicat el 15 de novembre de 2019

En col·laboració amb Ruben Aarón Cencerrero i Guillem Domingo-Ribas, entrevistem el Doctor Stuart Prior, professor a la Universitat de Bristol, sobre la seva inusual trajectòria com a arqueòleg i sobre la funció militar, estratègica i simbòlica dels castells durant el Període de l'Anarquia, a l'Alta Edat Mitjana a Gran Bretanya i Irlanda. També conversem sobre la seva visita al castell de Montsoriu i la comparació entre els castells anglesos i catalans.