Ad furor normandi, Dei libera nos: de la fúria dels normands, Déu, allibera’ns. Aquesta és la frase que ressonaria per tota Europa a partir de la irrupció vikinga en el nord del continent (i no tant nord). El vuit de juny del 793 és quan tenim documentada per primera vegada una incursió vikinga. Va ser al monestir de Lindisfarne, i marca l’inici de les ràtzies d’aquests pobles vinguts d’Escandinàvia que s’allargaren amb els seus alts i baixos fins al segle XI, quan el cristianisme s’assentà definitivament entre ells i canvià radicalment la seva forma d’organitzar-se socialment, tot trastocant els seus mecanismes culturals.
Els vikings varen causar autèntic terror durant aquest període, i no seria fins molts segles després (vers el s. XIX, gairebé vuit-cents anys després) que es faria valdre el seu llegat i la seva història. Els vikings s’expandiren indistintament per Orient i per Occident. La seva sort fou molt diferent, però allà on s’establiren canviaren totalment la realitat que havien trobat. Fins i tot allà on tingueren menys èxit, com a Irlanda, canviaren definitivament la manera de fer la guerra i la jerarquia social (a banda de posar els fonaments de futures ciutats irlandeses, com ara Dublin o Cork, antigues longphoirt dels vikings: bases-ports fortificats per a cometre actes de pillatge). En altres llocs, com a l’Imperi Bizantí, els seus descendents foren els membres de la guàrdia d’elit de l’emperador (la guàrdia varega) o articularen les tribus eslaves, conformant els regnes de Novgorod i Kiev i, després de la unió d’aquests regnes, una dinastia que es mantingué en el poder fins al segle XVI, essent l’últim dels seus membres Teodor.
La popular sèrie Vikings ha posat a l’abast del gran públic les gestes d’aquests homes del nord a partir de la vida “llegendada” de Ragnar Lothbrok. Precisament, el seu germà (en la sèrie) Rol·ló seria el primer duc de Normandia. Malgrat alguna incongruència cronològica, és una sèrie bastant rigorosa amb el passat i que respecta tant les fonts escrites com les troballes arqueològiques més recents. El seu mèrit ha sigut comprimir esplèndidament ficció televisada i rigor per la història. La veritat és que sense els vikings, la història de bona part del món hauria estat ben diferent.
