Marc Geli Taberner

Marc Geli Taberner

(Barcelona, 1991). Graduat en Història (UB), Màster en Història del Món (UPF) i Màster en Formació del Professorat (UB). Actualment està realitzant la tesi doctoral sobre els canvis ocorreguts al Paral·lel entre 1914 i 1919, coincidint amb la Primera Guerra Mundial.

Mite i oci en el marge oblidat del Paral·lel – Entrevisa a Enric H. March, Pablo Perez i Jordi Rabassa

Ens trobem amb Enric H. MArch, Pablo Perez i Jordi Rabassa per parlar sobre la vida als marges de l'avinguda del Paral·lel, o “Paralelu”, com li deien els barcelonins, que era l’epicentre de la Ciutat Comtal, un fet que va anar accentuant-se a mesura que aquesta s’endinsava en el segle XX.

Cocaïna, sexe, cabarets i pistoles: els baixos fons barcelonins (1914-1929)

“Mandanga”. I, si era de bona qualitat, se l’anomenava “mandanga chachi”. La que circulava entre els bons cabarets era nomenada “cocó”. Tot i que també feu fortuna un altre apel·latiu: “nievita”. I no era un negoci menor. D’acord amb el periodista Paco Villar, el negoci de la cocaïna movia cada nit milers de pessetes de l’època. Tothom en consumia. Francisco Madrid (1900-52), un dels millors periodistes de la seva època, relatava com alguns farmacèutics feien un petit sobresou gràcies a la sobreexplotació d’una substància que en aquells moments encara era considerada medicinal.

«S’ha de fer compatible el dret de conèixer el patrimoni amb el de la gent que viu en aquests llocs» – Entrevista a “La Bullanga”

Estem molt orgullosos de la metodologia que hem creat, independentment de l’èxit que acabem tenint. Això al final, no dependrà tant de nosaltres, però haver aconseguit crear un model on hem aportat una sèrie de valors com interactivitat, inclusió, sostenibilitat, divulgació… i que ho puguis escalar no únicament a barris d’aquesta ciutat, sinó que tindria potencial per aplicar-se a altres llocs… és important, perquè en el fons el que estàs proposant és reivindicar i redescobrir llocs que, pels temps de voràgine i massificació turística en què ens ha tocat viure, han quedat molt distorsionats.

«A Catalunya, l’escenificació d’un poder que no tenim a vegades crea un mirall engrescador. A voltes, desconcertant o depressiu» – Entrevista a Jordi Amat

Amat està convençut de la força de les idees en la història. I per això volem fer-lo parlar sobre una dimensió a la qual no sempre parem l’atenció necessària. Què és un intel·lectual i quina és la seva força real en la societat? Quines idees motrius han regentat la història contemporània de Catalunya i qui les ha incorporat al món del poder? Tenim un poder real a Catalunya, o només un gran teatre que fa veure que en tenim?

«El Barça no fa res extraordinari, més enllà de seguir el que entén que és el sentir majoritari de la societat catalana» – Entrevista a Carles Santacana

Malgrat que estigui de moda afirmar que no s'hauria de barrejar esport i política, sospitem que poca gent creu tal asseveració. Des de l'aparició dels esports moderns en la nova societat industrial creada pel capitalisme, la pràctica d'aquests mateixos ha sigut un escenari on podien dirimir-se, per exemple, qüestions soterrades de classe. Carles Santacana ha accedit a parlar amb nosaltres sobre el FC Barcelona i per què un club que podria haver passat sense pena ni glòria, a punt de desaparèixer el 1908, seria qualificat, anys després, com a l'”exèrcit no armat de Catalunya” i el primer a aconseguir milers de socis.

«Layret serà la gran referència de tota una generació de l’esquerra catalana» – Entrevista a Vidal Aragonés

Advocat laboralista (dels primers), catalanista, republicà, socialista, bolxevic… totes aquestes etiquetes són vàlides, quan parlem de Layret; i, al mateix temps, cap s’adequa a ell del tot. Potser ho era tot; i segurament per aquest motiu, molts contemporanis seus el consideraren el primer català “socialista” i potser per això, totes les organitzacions d’esquerra de la Segona República se’n consideraren sempre, i explícitament, hereus seus. Segons sembla, l’oblit d’un personatge tan influent i important per la història de Catalunya ha acabat gràcies a la nova biografia d’Aragonés, el qual ens rebé al seu despatx compartit al Parlament de Catalunya.
Popular
Una tradició molt Bohèmia

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES