El divendres 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida a París, aprovava la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada en la Resolució 217 A (III) en la qual, per primera vegada, s’establien els drets humans fonamentals que s’havien de protegir a tot el món.
Es tracta d’un document que en l’actualitat ha estat traduït a cinc-cents idiomes, i que pretenia ser un ideal comú per tots els pobles i nacions, proclamant els trenta drets i llibertats inalienables i inherents a tots els éssers humans. Entre ells, el dret a no ser sotmès a tortura, el dret a la llibertat d’expressió, a l’educació i a la cerca d’asil. La Declaració inclou drets civils i polítics, com ara el dret a la vida, a la llibertat i a la vida privada. També inclou drets econòmics, socials i culturals, com el dret a la seguretat social, la salut i l’habitatge digne.
Aquesta carta va ser el resultat de l’experiència viscuda durant la Segona Guerra Mundial. Amb la fi del conflicte, el 2 de setembre del 1945, i la creació de les Nacions Unides, el 24 d’octubre del mateix any, la comunitat internacional es va comprometre a no tornar a permetre les atrocitats succeïdes durant la guerra, que va provocar entre cinquanta-cinc i seixanta milions de víctimes mortals.
Així doncs, les Nacions Unides van conformar un full de ruta que pretenia garantir els drets humans de totes les persones. El document va ser examinat en el primer període de sessions de l’Assemblea General, l’any 1946, i seguidament se’l va sotmetre a l’anàlisi de l’anomenada Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides per començar a preparar una carta internacional de drets humans.
La Comissió de Drets Humans estava integrada per divuit membres de diverses formacions polítiques, culturals i religioses. Entre ells, alguns noms il·lustres com Eleanor Roosevelt, viuda del President estatunidenc Franklin D. Roosevelt i gran impulsora de l’aprovació de la Declaració, o el francès René Cassin, Premi Nobel de la Pau l’any 1968, qui redactà el primer projecte de Declaració. Aquesta comissió va formar un Comitè de Redacció, presidit per Roosevelt i integrat per membres procedents de vuit Estats diferents.
El primer projecte de Declaració es va proposar el setembre de 1948, i més de cinquanta Estats Membres van participar en la redacció definitiva. Finalment, en la seva Resolució 217 A (III) del 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans, amb els vots a favor de quaranta-vuit Estats Membres i les abstencions de Sud-àfrica, l’Aràbia Saudita, Bielorússia, Txecoslovàquia, Polònia, Ucraïna, la Unió Soviètica i Iugoslàvia. Hondures i el Iemen, ambdós Estats Membres, no van ser presents en la votació. No hi va haver cap vot en contra.
Avui, setanta-un anys després d’aquesta fita històrica, en la qual es va arribar a un consens sobre el valor suprem de la persona humana i el dret inalienable de viure sense privacions ni opressió, l’ONG Human Rights Watch denuncia, en el seu Informe Mundial del 2018, les continuades vulneracions dels drets humans en 106 països, com ara Itàlia, Polònia, Hongria, Rússia, els Estats Units o Turquia. A més, l’organització es mostra especialment preocupada per les atrocitats contra col·lectius desprotegits com els rohingyes a Birmània, els uigurs a la Xina, els iemenites o els sirians.
Sobre Espanya, Human Rights Watch critica la inacció del govern espanyol, davant la violència desmesurada exercida per la Guàrdia Civil i els agents de la Policia Nacional durant l’operatiu contra el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.
Recentment, l’ONG també ha denunciat les greus violacions dels drets humans a Xile per part de la policia, en els actes de repressió contra manifestants durant les protestes massives transcorreguts a Santiago de Xile entre octubre i novembre d’aquest any.
En aquest context, però, Human Rights Watch també considera que menystenir els drets humans troba, en l’actualitat, una resistència creixent entre la societat organitzada arreu del món, i presenta exemples propers, com les protestes contra la sentència de La Manada a Espanya.
