Curiositats

Una mort poc digna per a un personatge poc estimat

• Publicat el 21 de febrer de 2017

Es considera que un dels detonants de la Guerra dels Segadors, si no el major d’aquests, fou l’assassinat del virrei de Catalunya, el Comte de Santa Coloma, Dalmau de Queralt durant el Corpus de Sang (7 de juny de 1640). Aquest noble, que encarnava la monarquia hispànica al Principat havia despertat antipaties en sectors socials diversos.

El testimoni del testicle

• Publicat el 18 de febrer de 2017

Com tots molt bé podem saber, els romans eren gent "civilitzada". Podríem dir que d'una certa modernitat pel seu temps, però tot i això sabem que la societat romana creia amb una gran quantitat de Déus, cosa que els convertia en politeistes. Quan havien de fer un jurament per confirmar la veritat, normalment juraven per Júpiter o Hèrcules.

La Guerra de l’Orella de Jenkins

• Publicat el 11 de febrer de 2017

Els conflictes armats han acompanyat a l’ésser humà pràcticament des dels seus orígens, i malgrat la seva duresa i el final horrible que mostra a tots els que participen en ells, poden acabar convertits amb el pas dels segles en una caricatura del signe d’una època. Aquest és el cas de la Guerra de l’Orella de Jenkins, conflicte entre la Corona Espanyola i el Regne Unit.

Un monticle de nassos

• Publicat el 5 de febrer de 2017

Tradicionalment, els samurais acostumaven a recollir els caps dels enemics que havien vençut en la batalla per poder després demostrar a quants adversaris havien donat mort, quelcom necessari per ser degudament comptabilitzats i així poder obtenir una posterior recompensa. En el cas dels caps de generals o personatges d'importància, solia dur-se a terme tota una cerimònia.

Heroïna per tothom!

• Publicat el 25 de gener de 2017

La droga del poble. Així és com es podria anomenar a la metamfetamina a l’Alemanya. Aquest país, conegut per ser la seu de grans laboratoris com Bayer, va ser el capdavanter en la investigació de substàncies estupefaents. A Alemanya, la metamfetamina va adquirir uns preus molt baixos que donaven gairebé a tothom l’oportunitat de consumir-la… sense tenir en compte, al principi, els possibles efectes secundaris.

Entre Cuba i Catalunya: l’origen de les havaneres

• Publicat el 20 de gener de 2017

El 1898 l’Estat espanyol perdia les seves darreres colònies a les Antilles. Aquest fet, el qual s’anomenà “desastre del 98”, suposà un trencament en la mentalitat espanyola, que veia suprimit el seu imperi i en decadència el seu estat. La pèrdua de les colònies, i entre elles Cuba, provocà una desmoralització profunda, i posà en crisi el sistema de la restauració, imperant des de 1874.

Iber: la llengua (des)coneguda

• Publicat el 12 de gener de 2017

Quan a l'escola aprenem català i castellà, ens ensenyen que aquestes dues llengües provenen del llatí i que són el resultat de la invasió dels pobles itàlics (romans) a la península Ibèrica. Ens parlen de la llatinització dels pobles ibèrics, però ja està, de l'iber no se'n parla més enllà de la seva relació amb el llatí.

Erotisme pre-colombí: la ceràmica sexual dels indígenes moche

• Publicat el 10 de gener de 2017

Entre els segles I i VIII la costa nord del Perú estava habitada pels anomenats moche o mochicas, una societat complexa i que produiria centenars d’objectes ceràmics que han arribat fins als nostres dies. Els estudiosos han utilitzat la producció ceràmica mochica per entendre com vivien i quina era la visió del món d’aquests indígenes de l’antiguitat.

Quan la Xina ja rebentava preus a l’època moderna: la importació de seda xinesa a Amèrica al segle XVI

• Publicat el 27 de desembre de 2016

Avui dia és un fet que els productes fabricats a la Xina són dels més competitius del mercat mundial, esdevenen un problema per a la producció industrial de molts països, ja que és molt complicat competir amb els preus baixos que el gegant asiàtic pot oferir. El que potser no se sap és que a finals del segle XVI l'Amèrica Hispànica convisqué amb una problemàtica similar.

Plats amb història: l’escudella de Nadal

• Publicat el 25 de desembre de 2016

A moltes cases, el menú del dinar de Nadal és una d'aquelles coses intocables, identitàries i immemorials. En efecte, l'escudella i carn d'olla de Nadal és un plat amb història. Josep Pla, afirma que “en el nostre país, el més gran bullit és la carn d’olla, el plat més tradicional, arcaic i habitual”. Us proposem donar-hi una ullada, a veure si anem obrint la gana!