Curiositats

Déus i emperadors: l’origen clàssic dels noms dels mesos de l’any

• Publicat el 11 de novembre de 2016

Actualment, el nostre any té dotze mesos, però no sempre ha estat així. L'origen del calendari tal com el coneixem nosaltres està tenyit de llegenda: els historiadors romans atribuïen la seva creació al mateix Ròmul, el mític fundador de Roma. En aquell temps, l'any començava a l'equinocci de primavera, al març, i s'acabava al desembre, constituint-se solament de deu mesos regits per les llunes.

«Eppur si muove!» Galileo Galilei i la teoria heliocèntrica

• Publicat el 7 de novembre de 2016

Si bé alguns savis, com Aristarc de Samos i Alexandria (320-250 aC), van descobrir que la Terra està en continu moviment circular entorn d’un Sol que té una posició fixa i que és el centre del nostre sistema, com va manifestar Arquimedes en la seva obra El comptador de sorra, la creença assumida com a certa des de l’antigor va ser una altra.

Els planetes i els dies de la setmana

• Publicat el 3 de novembre de 2016

Si bé la setmana de set dies es remunta a l'època romana, al baix imperi (abans del segle III en tenia vuit). El nom de cada dia fa referència al planeta que regeix les primeres hores de cadascun i data de l'època hel·lenística. Així doncs, la denominació de cada dia de la nostra setmana de set dies en les llengües romàniques prové del nom d'un planeta.

Dos germans ben diferents amb els forasters

• Publicat el 26 d'octubre de 2016

Corria la meitat de l'últim segle abans de Crist, i Roma s'acostava cada vegada més a territoris celtes, com Britània (actual Gran Bretanya) i la Gàl·lia, regió amb la qual va mantenir una guerra entre els anys 58 aC. i 51 aC. Van existir dos germans poderosos a la Gàl·lia: Divitiacus, druida, i Dumnorix, líder guerrer.

Oliba Cabreta, un comte estrany

• Publicat el 20 d'octubre de 2016

Oliba Cabreta, comte de Cerdanya-Besalú, era fill del comte de Cerdanya Miró II, el Jove, i nét de Guifré I, el Pelós. Aquest noble català tenia un sobrenom com tants altres personatges, però si bé la majoria d’ells eren per raó d’alguna característica física, moral o per procedència o vinculació geogràfica, en el cas que ens ocupa és ben diferent.

Darwin i Anís del Mono: «Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento»

• Publicat el 14 d'octubre de 2016

El 24 de novembre de 1859 es publicava a Anglaterra l’Origen de les espècies de Charles Darwin. La teoria de l’evolució del naturalista anglès, que encara ara es considera la base de la biologia evolucionista, es difonia, i les seves tesis no van deixar a ningú indiferent. De seguida se’n van fer noves edicions en diversos idiomes, propagant la teoria de la selecció natural arreu.

La relació de Nelson Mandela i Fidel Castro

• Publicat el 8 d'octubre de 2016

Alguns no ho sabran, altres no se'n recordaran i d'altres, simplement no voldran recordar-ho. Nelson Mandela, el pare de Sud-àfrica, que va capitanejar el derrocament de l'apartheid i que va rebre Premi Nobel de la Pau, és una figura àmpliament reconeguda i admirada, actualment, arreu del món. Així doncs, seria fàcil, a priori, entendre que Fidel Castro pogués ser un més d'aquests admiradors.

Els germans Heck i la seva obsessió per la puresa de les races, aliats d’Adolf Hitler

• Publicat el 4 d'octubre de 2016

Adolf Hitler, en el marc del seu concepte de raça ària, va veure com dos científics germans li brindaven una oportunitat per recuperar i donar vida als avantpassats salvatges i ferotges dels animals domèstics existents. Segons els seus ideals, aquests haurien de representar la puresa de les races i combinar la bellesa amb el poder físic.

Un informe poc objectiu per expulsar als jesuïtes

• Publicat el 25 de setembre de 2016

Any 1767. Els jesuïtes són expulsats per primera vegada d’Espanya, sota el regnat de Carles III. Durant el segle XVIII, l’ordre dels jesuïtes va ser cada vegada més perseguida a causa de les ‘molèsties’ que causaven als monarques. Hem d’entendre que parlem d’una època en què, si bé les monarquies estaven començant a ser cada vegada més laiques, les opinions religioses encara pesaven.

Croats i caníbals

• Publicat el 2 de setembre de 2016

Hi ha pocs llibres millors per a entendre el xoc que ocasionà l’arribada dels croats al Pròxim Orient que el meravellós Les croades vistes pels àrabs, d’Amid Maalouf. En una cultura que ha mistificat les ‘gestes’ dels croats i que mira encara amb simpatia les ‘aventures’ d’aquells milers de “francs”, cal observar l’altra cara de la moneda, i Maalouf ens la mostra esplèndidament.