Actualment, el nostre any té dotze mesos, però no sempre ha estat així. L’origen del calendari tal com el coneixem nosaltres està tenyit de llegenda: els historiadors romans atribuïen la seva creació al mateix Ròmul, el mític fundador de Roma.
En aquell temps, l’any començava a l’equinocci de primavera, al març, i s’acabava al desembre, constituint-se solament de deu mesos, d’entre trenta i trenta-un dies, que es regien per les llunes. Així entenem perquè setembre, octubre, novembre i desembre tenen aquest nom: eren els mesos número set, vuit, nou i deu, respectivament (septem, octo, novem i decem en llatí). També aleshores el juliol (quintilius) i l’agost (sextilius) seguien el mateix patró, però les vicissituds de la història els van fer canviar el nom.
Per comprendre les etimologies dels noms dels mesos restants, cal que avancem en el temps. Segons conta Tit Livi, va ser al segle VII aC que el segon rei romà i llegendari successor de Ròmul, Numa Pompili, va afegir dos mesos més a l’any per tal d’adaptar-lo al cicle lunar. Així s’aconseguien quadrar, més o menys, els cicles lunars amb les estacions de l’any i naixien també els mesos de gener (ianuarius) i febrer (februarius).
Aquests dos nous mesos, juntament amb el tercer del calendari, el març, estan dedicats a tres déus romans. Així, gener és el mes del déu Ianus, el déu dels dos caps. Es considerava el guardià de les portes i s’ubicava a les entrades de les cases i dels temples; marcava, doncs, l’inici i el final del cicle natural a l’hivern. El mes de febrer està consagrat al déu romà de la purificació Februus. Així mateix, el març és el mes en honor al déu de la guerra, Mart, ja que era el moment en què es començava a fondre la neu i era el temps indicat per iniciar les batalles.
Pel que fa al mes d’abril existeixen diverses hipòtesis. D’una banda, es diu que provindria del llatí aperire (obrir), ja que és en aquest mes que els dies es comencen a fer més llargs, hi ha més llum i la natura s’obre a la vida amb la primavera. D’altra banda, s’ha considerat que provingués d’Apru (nom etrusc d’Afrodita), deessa grega de l’amor, la bellesa i la fecunditat (de nou relacionat amb la primavera). Finalment, una tercera opció és que derivi del grec aphrós (escuma), relacionat amb la deessa romana Venus (equivalent a la grega Afrodita).
Altres aportacions defensen que els mesos de maig i juny estan dedicats als majorum i als junior respectivament, és a dir, a les persones grans i a les joves. Una altra versió, postula que són encomanats a les deesses Maia (de la primavera) i Juno (muller de Júpiter).
Els noms dels mesos de juliol i agost són els més moderns i el seu origen rau en una campanya de propaganda política. Fou després de l’assassinat de Juli Cèsar que el seu seguidor Marc Antoni proposà canviar el nom de quintilius a julius en honor al dictador, que havia nascut durant el cinquè mes. Després, Octavi August, un cop proclamat emperador, es dedicà també un mes: l’antic sextilius, que passà a anomenar-se augustus.
Així doncs, queda clar que vivim impregnats d’història durant cada mes de l’any!
