L’il·lustre general Prim, nascut a Reus i anomenat Joan Prim i Prats (1814 – 1870), fou un dels personatges més influents en la política d’Espanya del segle XIX. Conegut per la seva ideologia progressista, ocupà diversos llocs rellevants com el de governador militar de Barcelona, capità general de Puerto Rico i president del consell de Ministres. Seva és l’autoria d’una de les frases més contundents de la llengua catalana: “o caixa o faixa”. Aquesta expressió encoratja a dur a terme una acció amb decisió i resolució, sense dubtes (especialment important en batalles com les de l’època, com la de Tetuan). El significat estricte fa referència a la caixa de morts i a la faixa de condecoració que rebien els herois. És a dir: o mort o victòria. No hi ha terme intermedi possible.
Feix romà. Font: Wikimedia Commons.
La faixa ésuna peça de roba que es cenyeix a la cintura en diverses voltes (com bé saben els castellers) o bé una insígnia que generalment és de seda i que s’utilitza en actes de gala i d’especial solemnitat. “Faixa” prové del mot llatí fascia, que significa “franja” o “llista”. Així, per exemple, s’utilitza en la nomenclatura científica (zoologia, medicina, botànica, etc.) per anomenar aquelles estructures o organismes que presenten barres o franges, com és el cas de l’àliga cuabarrada Aquila fasciata o bé les fàscies musculars. Però fascia també significa feix. I en són un clar exemple les fasces romanes, que eren l’emblema del poder militar dels reis etruscos i varen ser adoptades a l’antiga Roma. El seu significat és inequívoc: el feix de trenta vares simbolitza que la unió fa la força i la destral que s’hi uneix representa la justícia i l’autoritat, que regna més enllà de la vida i la mort. Aquests feixos eren transportats a coll pels lictors, uns oficials subalterns que acompanyaven els magistrats. Aquest feix de vares amb una destral que simbolitza la unió i la justícia, però també de vigilància i seguretat, ha estat incorporat en diversos símbols i escuts actuals, com són els seus escuts de diverses policies, com la sueca, la noruega i també la Guàrdia Civil. Però també apareix en l’emblema de la República Francesa i en l’escut de la bandera de l’Equador, i fins i tot al Congrés dels Estats Units d’Amèrica.
Ara bé, sens dubte, l’adopció més funesta i tristament recordada d’aquest símbol romà fou la de Benito Mussolini per al seu moviment polític articulat en el Partit Nacional Feixista i el Partit Feixista Republicà, que incorporaren les fasces romanes als seus escuts. És precisament d’aquí que prové el nom que la història ens ha llegat per a definir el moviment polític italià posterior a la Primera Guerra Mundial i, per extensió, tots aquells règims polítics basats en l’autoritarisme, l’imperialisme, el racisme i que utilitza mètodes violents, coercitius i dictatorials per a imposar-lo. És a dir, els feixistes són els que porten feixos o fasces, si bé el feixisme contemporani poc té a veure amb el feixisme dels lictors i els magistrats romans.
