La Guerra de l’Orella de Jenkins

Els conflictes armats han acompanyat a l’ésser humà pràcticament des dels seus orígens, i malgrat la seva duresa i el final horrible que mostra a tots els que participen en ells, poden acabar convertits amb el pas dels segles en una caricatura del signe d’una època. Aquest és el cas de la Guerra de l’Orella de Jenkins, conflicte entre la Corona Espanyola i el Regne Unit que es va tenir com a teatre d’operacions bèl·liques el Mar del Carib en pràcticament tota la seva extensió i que s’integra en un conflicte molt més extens i de magnitud internacional: la Guerra de Successió Austríaca. És necessari preguntar-se com una guerra d’abast internacional entre una puixant potència naval com és la Gran Bretanya i un Regne d’Espanya afeblit després dels conflictes militars del primer terç del segle XVIII, tot plegat dins una contesa de grans dimensions com va ser la Guerra de Successió Austríaca va acabar rebent un nom tant peculiar –quasi còmic- com aquest. Els seus orígens es troben al 1731, moment en que el capità espanyol Juan León Fandiño va capturar la nau capitanejada pel pirata Robert Jenkins i un cop sotmesa la tripulació britànica va procedir a tallar l’orella del seu capità per després fer-li entrega al seu propietari mentre cridava: Ve y di a tu Rey que lo mismo le haré si a lo mismo se atreve, en mostra de condemna i amenaça a les activitats de contraban i pirateria que realitzaven els corsaris anglesos seguint la voluntat de la casa governant a Londres.