David Dameson

David Dameson

(Granollers, 1993). Graduat en Història (UB), màster en història econòmica (Universiteit Leiden), membre del Grup de recerca en Altes Capacitats i del comitè organitzador dels Congressos de Petits i Joves Científics de Catalunya (GAC-ICE, Universitat de Barcelona) i professor particular d'idiomes. La seva recerca es centra en la història econòmica, especialment en la història dels productes (la porcellana, el whisky, la xocolata...) i la cultural, amb un gran interès en el nacionalisme com a fet artístic i literari a països petits del centre, est i nord d'Europa.

Quan Noruega renasqué

El disset de maig de 1814 Noruega s'independitzava de Dinamarca després de segles de sotmetiment. Però el rei de Suècia, tant per ambicions personals com per les clàusules del tractat de Kiel signat uns mesos abans, no va acceptar-ho i va envair Noruega per tal d'annexionar-la. La consegüent guerra no aconseguí els resultats esperats i, després d'una gran actuació militar, els noruecs van poder signar un tractat de pau molt favorable. A partir de llavors, els seus ciutadans van gaudir d'un dels sistemes més liberals i democràtics d'Europa: es va establir una monarquia constitucional amb un rei molt limitat i un parlament amb àmplies prerrogatives.

Alexandre Pétion i la construcció de l’Estat haitià (1804-1817) (II)

La Revolució Haitiana és un dels fenòmens més importants de la història i, malgrat això, dels menys coneguts. Va començar com una insurrecció d'esclaus a una colònia francesa i va acabar amb la fundació de la primera república negra del món, sovint planyuda com el país més pobre de l'hemisferi occidental malgrat que no sempre fou així: el mandat del president Alexandre Pétion és un exemple del que Haití pogué esdevenir. Aquest article explora la vida de Pétion des del seu naixement fins a la seva mort, així com el seu llegat polític, remarcant la diferència entre ell i tota la resta de líders haitians.

Alexandre Pétion i el naixement d’Haití (1770-1817)

La Revolució Haitiana és un dels fenòmens més importants de la història i, malgrat això, dels menys coneguts. Va començar com una insurrecció d’esclaus a una colònia francesa i va acabar amb la fundació de la primera república negra del món, sovint planyuda com el país més pobre de l’hemisferi occidental malgrat que no sempre fou així: el mandat del president Alexandre Pétion és un exemple del que Haití pogué esdevenir. Aquest article explora la vida de Pétion des del seu naixement fins a la seva mort, així com el seu llegat polític, remarcant la diferència entre ell i tota la resta de líders haitians.

Dignificar la nació

Aquest article exposa els processos de nacionalització a territoris desproveïts d'Estats independents durant el llarg segle XIX, amb un èmfasi major en el centre, el nord i l'est d'Europa. Destaca la importància de la cultura, la llengua i les arts en el procés de nacionalització, la seva relació amb l'idealisme, el liberalisme i el romanticisme i la seva vinculació a una emergent classe mitjana oposada a una aristocràcia internacionalitzada terratinent, militar i eclesiàstica.

Els setze dalesos

Fa escassos dies el grup de power mètal Sabaton va treure un videoclip anomenat Livgardet on es feia un homenatge a aquesta unitat de l’exèrcit suec en el seu 500è aniversari. Malgrat ser molt desconeguda, la història de la seva creació és digna d’una novel·la i un punt cabdal de la Guerra d’Independència Sueca. L’any 1397 els tres regnes independents nòrdics (és a dir, Dinamarca, Suècia i Noruega) s’havien unit en el que es coneix com a Unió de Kalmar. Atemorits pel creixent poder la Lliga Hanseàtica, els tres països van decidir articular-se en una unió federal per així poder resistir millor les pressions de la poderosa lliga de comerciants alemanys. Malgrat la seva proposta relativament descentralitzada, amb un rei que era alhora senyor dels tres regnes, la realitat és que qui duia la batuta era Dinamarca i les altres dues corones s’estaven convertint cada cop més en simples províncies daneses.

Mil estels, mil vides

El 4 de juny del 2020 es complien cent anys de la firma del Tractat del Trianon, un dels tractats complementaris de la Pau de Versalles que posava fi a la Primera Guerra Mundial. Aquest tractat estava destinat a aplicar el principi de l’autodeterminació nacional a Hongria, és a dir, al Regne d’Hongria. El fet que no estigués únicament poblat per hongaresos, sinó per moltes altres nacionalitats (romanesos, eslovacs, serbis, croats, austríacs…) va implicar que, alhora que es concedia la independència a Hongria, dues terceres parts de l’Hongria històrica deixaren de ser hongareses.

La Crisi del segle XVII

Entre les crisis que més abast han tingut a la història, la del segle XVII ocupa un paper discret malgrat la seva virulència. La Història Moderna és segurament la menys coneguda de les històries entre el gruix de la població, per això el concepte “Crisi del segle XVII” pot sonar estrany a molts. Hi ha un tòpic que resumeix cada segle en una malaltia mental concreta. El XX hauria estat el de la neurosi, el XIX el de la histèria, es creu que el XXI podria ser el del narcisisme… i el XVII fou el de la melangia.
Un brandi servit en copa de baló (Font: Viquipèdia)

Una copa de brandy holandès

Quan sentim la paraula “brandi” el nostre cap acostuma a anar cap a Cadis. Els brandis de Xerès han tingut un paper tan important en la història cultural d’Espanya que resulta difícil pensar en qualsevol altre país. Des de la típica figura de l’oligarca gras amb un cigar i la copa de Larios 1866 o de Cardenal Mendoza, fins a l’ús que el nacionalisme espanyol va fer del “toro de la Osborne”, el brandi sempre ens duu a Andalusia. Però ens hauria de dur a Holanda. De fet, l’expressió “brandi” o “brandy” ve del neerlandès i és una contracció de gebrandewijn (“jebràndevein”, amb la j castellana), que literalment vol dir “vi cremat”. I és que el brandi és això, vi cremat o recuit.
Popular
El Poder a Europa (I): papes, antipapes i emperadors

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES