Article

D’esclaus de compra a esclaus per contracte: una aproximació a la societat feudal

• Publicat el 15 de maig de 2020

El feudalisme va ser una estructura política i social que es manté unida als ideals cavallerescs, a nobles i castells, i a una realitat retrògrada, negra i bruta.

El pujolisme: el compromís històric català

• Publicat el 15 d'abril de 2020

Després del cop d'Estat que va deposar Salvador Allende l'any 1973, els socialistes democràtics van fer la lectura que el fracàs de l'experiència xilena va ser causada per una manca de consens social.

Editorial: quaranta anys després de l’inici del pujolisme

• Publicat el 15 d'abril de 2020

El nom "Jordi Pujol" era quelcom una mica difós per tots aquells que nasqueren entre els vuitanta i els noranta. Potser s'escolava en alguna conversa de sobretaula de Nadal.

La construcció del model d’immersió lingüística

• Publicat el 15 d'abril de 2020

L’enquesta de 2018 elaborada per l’IDESCAT sobre les llengües inicials, d’identificació i habituals exposa les següents dades: el 31,5% de la població de més de 15 anys té com a llengua inicial el català, el 36,3% s’identifica amb aquesta llengua i el 36,1% la considera la seva llengua habitual enfront del 52,7% que considera el castellà la seva llengua inicial, el 46,6% que se n’identifica i el 48,6% que la té com a llengua habitual.

Convergència Democràtica de Catalunya

• Publicat el 15 d'abril de 2020

Si el Pujolisme ha estat una forma d'entendre i governar el nostre país, Convergència Democràtica de Catalunya —sobretot en l'etapa 1980-2003— ha estat el vehicle polític per a posar-lo en pràctica.

Refer catalans: la nacionalització en els governs de Jordi Pujol

• Publicat el 15 d'abril de 2020

Pujol considerava, i així en deixa constància, que després de la desfeta militar del 1939 «Catalunya va quedar a zero. I això en tots els camps: en l’estrictament nacional, en el polític, en el cultural».

D’una doble debilitat: elements d’interpretació del pujolisme

• Publicat el 15 d'abril de 2020

Juliol del 1996, Madrid. Davant d’una audiència fornida amb figures claus de les elits dirigents de l’Estat –Federico Trillo, President del Congrés; Juan Ignacio Barrero, President del Senat; Iñigo Cavero, President del Consell d’Estat; Carlos Granados, fiscal de l’Estat; Rodrigo Rato, vicepresident del Govern espanyol; ministres d’Exteriors, Abel Matutes; d’administracions Públiques, Mariano Rajoy; d’Indústria, Josep Piqué; o d’Educació, Esperanza Aguirre–, el President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, es disposa a pronunciar una conferència que adverteix que no busca l’afalac ni el beneplàcit, sinó que més aviat pot resultar controvertida.

La construcció de l’estat del benestar a Catalunya entre 1980-2003

• Publicat el 15 d'abril de 2020

Parlar de la construcció de l’estat del benestar a Catalunya entre 1980 i 2003 significa en bona part parlar del model social que va voler propulsar i va poder concretar el pujolisme.

Pujolisme: un sistema integral de poder

• Publicat el 15 d'abril de 2020

"Si entrem per aquí, prendrem mal" Jordi Pujol i Soley, responent a TV3 sobre el suposat finançament de CDC a través del Palau de la Música.

Joana d’Arc: la «Pucelle d’Orléans»

• Publicat el 15 de març de 2020

En l’imaginari col·lectiu la figura de Joana d’Arc la percebem a priori com el d’una llegenda, si alguna lectora o lector té arrels i consciència francesa l’entendrà com a un símbol, el que avui en diríem una heroïna nacional. Però entre el mite i la realitat hi ha tot un món. Davant una impossibilitat, de moment, d’analitzar la vida de la «Pucelle d’Orléans» a partir de distintes tipologies de fonts, més enllà de les textuals, no tenim més remei que contrastar les fonts documentals de les quals disposam. I què tenim de la seva vida que ens pugui ajudar a reconstruir-la? Doncs com bé apunta Jacques Cordier, partim de dues fonts documentals principals: les actes del procés de condemnació i les actes i enquestes del procés de rehabilitació de la nostra protagonista. Però abans d’arribar a les fonts de la seva vida anem a fer un repàs pel context en què va créixer.