Article

El comunisme català davant la Revolució dels Clavells

Pocs treballs han tractat la influència que va tenir la Revolució dels Clavells a l’Estat Espanyol. L’impacte d’aquesta en la construcció de nous imaginaris en les forces polítiques de l’oposició antifranquista i l’esquerra comunista ha quedat passat per sobre en comparació als estudis comparatius sobre els dos processos cap a la democràcia i les conseqüències directes en el règim. Els pocs treballs que podem trobar, alhora, se centren en els actors estatals, deixant de banda les repercussions en els subjectes polítics de les nacions perifèriques, com és el cas català, basc i gallec.

Del victimisme a la resistència: un recorregut historiogràfic dels conflictes matrimonials a l’Espanya Moderna

Els interessos en l’estudi de la història han estat ben diferents al llarg del desenvolupament de les Ciències Socials, i això es pot veure molt ben reflectit al llarg del segle XX, període en què sorgeixen un notable nombre de posicions entorn de les formes d’emmirallar la història. El present estudi es tracta d’una anàlisi de la bibliografia publicada des dels seus inicis fins avui dia sobre els conflictes matrimonials a l’època moderna, bibliografia que no només ha estat fruit d’una historiografia recent, sinó també d’una certa inquietud històrica que té per objectiu indagar en les temàtiques més quotidianes i mundanes.
Jaume Vicens Vives. Font: Wikimedia Commons

Jaume Vicens Vives: un renovador de la historiografia espanyola

La historiografia ens ha permès comprendre les grans tendències històriques que han proliferat des dels inicis d’aquest camp de coneixement. En aquesta, Jaume Vicens Vives va establir una sèrie de xarxes internacionals, tant del món francès com del món anglès, que va permetre una millor recepció dels diferents plantejaments historiogràfics, tant metodològics com temàtics, que s’estaven proposant en el món occidental. Així, va quedar facilitada aquesta renovació de la historiografia espanyola es trobava ancorada a la història nacionalista i positivista que inculcava el règim franquista.

Cocaïna, sexe, cabarets i pistoles: els baixos fons barcelonins (1914-1929)

“Mandanga”. I, si era de bona qualitat, se l’anomenava “mandanga chachi”. La que circulava entre els bons cabarets era nomenada “cocó”. Tot i que també feu fortuna un altre apel·latiu: “nievita”. I no era un negoci menor. D’acord amb el periodista Paco Villar, el negoci de la cocaïna movia cada nit milers de pessetes de l’època. Tothom en consumia. Francisco Madrid (1900-52), un dels millors periodistes de la seva època, relatava com alguns farmacèutics feien un petit sobresou gràcies a la sobreexplotació d’una substància que en aquells moments encara era considerada medicinal.

Els canvis polítics, religiosos i artístics promoguts pel faraó Akhenaton

La civilització de l’Antic Egipte es va desenvolupar durant més de tres mil·lennis aproximadament, però en el present escrit ens centrarem en la Dinastia XVIII, en l’Imperi Nou, període considerat per diversos egiptòlegs com el moment de màxima esplendor de l’Antic Egipte, a causa de la prosperitat econòmica, als grans projectes artístics realitzats i a l’expansió territorial d’Egipte. Tanmateix, fou una dinastia marcada per grans personalitats, com per exemple la faraona Hatxepsut, el faraó Amenhotep III o el faraó Amenhotep IV, més conegut com a Akhenaton, el qual ens interessa particularment, perquè durant el seu regnat va intentar dur a terme una mena de reforma politicoreligiosa, un fet vertaderament insòlit en la història de l’Antic Egipte.

La Companyia de Jesús: la seva expulsió dels territoris espanyols

La Companyia de Jesús va néixer entre 1538 i 1541 en un convuls context religiós. El progressiu avenç del protestantisme, l’inici del moviment de l’observança i moviments com l’erasmisme varen fer que les autoritats catòliques europees consideressin la necessitat de convocar un Concili general que arribaria en 1545 amb el Concili de Trento. Sorgida com un dels instruments de la Contrareforma dins de la lluita de l’Església catòlica contra la reforma protestant, la Companyia de Jesús va ser fundada per Ignacio López de Loyola (1491-1556), home amb una intensa activitat militar i cortesana que a principis del segle XVI comença a apropar-se a la mística més intel·lectual.

The Troubles (II): de l’inici als acords de pau

En aquesta segona part, analitzem com a, partir dels anys 1973-1974, els Troubles comencen a esdevenir un conflicte que perdurarà en el temps. Ens centrarem en tres grans esdeveniments: el març de 1973, per primer cop, un comando del PIRA va atemptar fora d'Irlanda contra quatre objectius de la capital londinenca. Cap a finals del mateix any, el govern britànic pactà amb els partits SDLP, UUP i Alliance Party, una nova forma d'autogovern per suspendre el Direct Rule i donar autonomia a l'Ulster. I, finalment, el maig de 1975, l'Ulster Workers' Council, lleialista, convocà una vaga general en contra de l'acceptació de l'Acord de Sunningdale, que durà dues setmanes i paralitzà tots els sis comtats.

Afganistan: el sorgiment del cementiri d’imperis

El recent col·lapse de l’Estat afganès en mans de les milícies talibà ha contribuït una vegada més a popularitzar aquest país com “el cementiri dels imperis”. Que passa perquè els grans imperis mundials caiguin a l’Afganistan? Que té d’especial aquest país? En aquest article es fan algunes claus sobre la particular idiosincràsia nacional, parant especial atenció a la seva formació com a Estat.
Popular
«Elisabet»: l’Edat d’Or

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES