Siria

Breu perspectiva del conflicte sirià: de les pintades als murs de Daraa fins a la invasió turca

• Publicat el 14 de juliol de 2020

El 1963, un cop militar va dur al partit Baaz sirià a la presidència del país. Aquesta organització política, el nom del qual és Partit del Renaixement Àrab Socialista, tenia originàriament un fort component antiimperialista, secular, panarabista i socialista àrab. El 1970, un dels militars més destacats de Sirià i membre del Baaz, Hafez al-Àssad, culmina un cop d’Estat que el porta a la presidència del país. Hafez al-Àssad era el pare del actual màxim dirigent de Siria, Bashar-al Àssad. Sota la direcció de Hafez al-Àssad, el país va consolidar els seus llaços amb la Unió Soviètica, però amb acords importants i puntuals amb Israel i els Estats Units d’Amèrica (EUA).

Les identitats a Síria sota l’Imperi Romà

• Publicat el 15 d'octubre de 2019

"Que no hi ha res més dolç que la pàtria d'un mateix" és una frase repetida fins a la sacietat. És que no hi ha res més plaent, però sí més venerable i diví?

Iran: multipolaritat i divisions de poder a la República Islàmica

• Publicat el 13 de juny de 2017

La revolució Islàmica de 1979 és considerada un dels episodis principals de la història contemporània de l'Iran. L'ascens al poder de l'ayatollah Ruhollah Khomeini com a líder revolucionari indiscutible amb un poder executiu incontestable, va convertir la República Islàmica en un ferotge estat que buscà revisar l'statu quo internacional de l'escenari de la guerra freda.

L’espiral de violència a Síria: obstacles per a la resolució del conflicte

• Publicat el 26 de novembre de 2016

Les manifestacions pacífiques, inspirades en les experiències revolucionàries d’Egipte i Tuníssia de la primavera de 2011, van mutar ràpidament, com a conseqüència de la repressió del règim Sirià i la militarització de l’oposició, convertint-se en una guerra civil oberta.

La Síria contemporània: construcció del Partit Baas i el paper dels Assad

• Publicat el 19 de novembre de 2016

Després de 5 anys de conflicte a Síria molts de nosaltres ens fem una idea més o menys clara de quin és l'estat actual del país i quins són els bàndols que formen part del tauler d'escacs geopolític.

Els refugiats sirians: una arma política

• Publicat el 24 de març de 2016

Si el clima de les negociacions entre Turquia i Brussel·les ha estat tens, la saturació dels camps de refugiats al Líban i Jordània, a banda de la decisió del Pakistan i l'Iran de començar a expulsar els refugiats dels seus territoris, ha suposat una major pressió per l'executiu europeu liderat per Donald Tusk vers les seves decisions preses.