Octavi August Publicat el 22 de setembre de 2017 Octavi August, l’home que va passar a la posteritat essent el primer emperador de Roma, transformant l’organització política, social i administrativa de l’imperi en un nou ordre, qui aconseguí implantar una monarquia hereditària dins d’un imperi que durant llargs segles estigué sota una República corrupta pel senat romà i els seus magistrats.
La paraula «cesària» Publicat el 18 de setembre de 2017 Denominem cesària a la intervenció quirúrgica que es realitza a les dones embarassades per extraure el nadó si no pot néixer de forma natural. Aquesta denominació té el seu origen a l'Antiga Roma i en la Lex Caesarea. Són molts els qui erròniament adjudiquen la promulgació d'aquesta llei a Juli Cèsar, a causa del seu cognomen.
Les guerres celtiberes i la caiguda de Numància Publicat el 15 de maig de 2017 L'any 218 aC., els romans van desembarcar a Empúries. El motiu principal d'aquest viatge era la guerra contra Cartago, dins el marc de la II Guerra Púnica. A la península Ibèrica, Cartago tenia molts territoris com a aliats, un fet que li suposava línies de subministres i influències polítiques.
Quan Neptú va ajudar a Escipió Publicat el 13 de març de 2017 Corneli Escipió Africà (236 aC- 183 aC) ha sigut anemonat per els historiadors com l’Hannibal romà. Aquest general de la República Romana va ser el responsable de la derrota final d’Hannibal i els cartaginesos a la 2a Guerra Pública, a la batalla de Zama (202 aC). Però abans d’arribar a l’enfrontament final Escipió va haver de derrotar els exèrcits cartaginesos a la Península Ibèrica, i per aconseguir-ho havia d’assaltar la ciutat de Qart Haddash (Cartago Nova) que estava protegida per bones muralles i grans superfícies d’aigua. Estava amb un exèrcit inferior en nombre, amb pocs aliats i en un entorn hostil i només amb un intervenció divina podia aconseguir la victòria. I un déu va respondre: Neptú, senyor dels mars.
«Fes el que et diuen, menja el que et donen i procura no fer-te mal»: l’esclavitud a l’antiga Roma (I) Publicat el 15 de gener de 2017 A la comèdia "Els bessons", de Plaute, un dels protagonistes amonesta l'excés de desvergonyiment del seu esclau amb aquestes paraules «Fes el que et diuen, menja el que et donen i procura no fer-te mal», a les quals el servent respon, resignat, «Entès: no sóc més que un esclau. No ho podries haver dit més clar ni en més poques paraules».
L’altre final de l’Edat Antiga Publicat el 15 de desembre de 2016 Quan al segle XVIII els historiadors van marcar les diferents edats de la història van establir quatre grans grups: la prehistòria, l’edat antiga, l’edat medieval i l’edat moderna.
Panoràmix ha mort: mite i realitat sobre els druides Publicat el 15 de novembre de 2016 La imatge que actualment tenim sobre els druides té una part de realitat, però també entranya molta ficció. Rere aquestes túniques i barbes blanques existien unes figures amb un poder molt fort dintre de la societat celta, personatges molt respectats i fins i tot temuts. En aquest article analitzem quin era el seu món, què va passar amb ells durant la conquesta romana i quin va ser el paper de les dones. També parlem de la figura de venerable Panoràmix.
Dos germans ben diferents amb els forasters Publicat el 26 d'octubre de 2016 Corria la meitat de l'últim segle abans de Crist, i Roma s'acostava cada vegada més a territoris celtes, com Britània (actual Gran Bretanya) i la Gàl·lia, regió amb la qual va mantenir una guerra entre els anys 58 aC. i 51 aC. Van existir dos germans poderosos a la Gàl·lia: Divitiacus, druida, i Dumnorix, líder guerrer.
El mercat de sang contra la covardia i altres mals Publicat el 4 de juny de 2016 Quan un gladiador queia mort a l'arena a l'antiga Roma es retirava el cadàver per la Porta Libitinensis i acabava en una estança dedicada preparar el cos del difunt pel seu enterrament, però prèviament se li aplicaven una sèrie d'intervencions. La primera era fer-li un nou tall al coll per assegurar que la mort era real i fingida.
Desmitificant els gladiadors (II): un dia a l’amfiteatre Publicat el 15 d'abril de 2016 Com era un dia d’espectacle a l’antiga Roma? Per què centenars de milers de persones es reunien puntuals a l’amfiteatre i passaven el dia sencer contemplant la mort i que es queixava o, fins i tot, es revoltava quan considerava que no hi havia prous munera?