La primera defenestració de Praga va ser el 30 de juliol de 1419 i hi van morir 7 membres del Consell Municipal de Praga de mans dels hussites més radicals, els taborites; poc després d’aquest acte començarà el Conflicte Hussita, que s’estendrà fins al 1436. L’instigador d’aquesta defenestració va ser Jan Zelivsky com a crítica de la negació del govern municipal davant l’intercanvi de presoners hussites. En aquest acte, les classes més desfavorides de Praga hi van donar suport ja que part d’aquest consell era format per la noblesa i les capes benestants de la ciutat que feia poc havien promulgat noves lleis municipals de recaptació d’impostos. Per tant, ja ho sabeu: si no esteu d’acord amb el governant municipal, cap a la finestra. La segona defenestració va ser l’any 1483. En el moment que Vladislau II va ser elegit nou rei de Bohèmia amb el suport dels catòlics i dels hussites conservadors, aquests darrers, tot i haver perdut el Conflicte Hussita, van intentar un cop de força per fer fora als hussites radicals de Praga. Però aquests es van avançar entrant al consell municipal de nou i tirant per la finestra a tots els governants que van trobar en aquell moment; es va demostrant que això de tirar gent per la finestra els va agradant, a la gent de Praga.
La tercera defenestració va ser el 23 de maig de 1618. En aquest cas ja no parlem d’hussites sinó de lleialtats imperials; l’aristocràcia bohèmia estava molt insatisfeta amb l’elecció de Ferran II com a Rei de Bohèmia ja que la majoria de la població de Praga era prostestant i ell no. S’acabà la tolerància amb els prostestans i s’intentà de tornar a implantar la servitud, és evident que aquest bon home tenia molts números per acabar enmig d’una revolta. Per això, el dia 23 de maig de 1618 el comte Thurn-Valsassina va agafar als consellers imperials Jaroslav Martinitz i Wilhelm Slavata juntament amb el secretari Phillip Fabricius i els va tirar des de les finestres del castell. En aquest cas els defenestrats van sobreviure, ja que van caure damunt d’un femer; aquest cop de sort va fer creure als catòlics que tenien a Déu al seu costat i així va començar el conflicte que després es coneixeria com la Guerra dels Trenta Anys.
La tercera defenestració serà ja al cap de 300 anys, concretament 330 anys, quan l’únic ministre Txecosclovac no comunista, Jan Masaryk va ser tirat per la finestra del bany de la seu del Ministeri de l’Exterior, deixant així el govern als comunistes. Aquesta serà la última defenestració sonada de la qual tenim constància. Per tant, la conclusió més important seria no discutir amb un txec si hi ha una finestra al costat.
