Corria la meitat de l’últim segle abans de Crist, i Roma s’acostava cada vegada més a territoris celtes, com Britania (actual Gran Bretanya) i la Gàl·lia, regió amb la qual va mantenir una guerra entre els anys 58 aC. i 51 aC. Van existir dos germans poderosos a la Gàl·lia: Divitiacus, druida, i Dumnorix, líder guerrer. Però tot i els llaços familiars, les seves opinions polítiques eren totalment oposades: el primer era pro romà, mentre que el segon era totalment contrari a la invasió de les seves terres.
Les diferències entre l’un i l’altre van anar molt més enllà de simples opinions o discussions familiars pujades de to. Divitiacus va anar directament a Roma, a petició de l’assemblea dels estats gals, per demanar ajuda contra les incursions germàniques a la Gàl·lia. Aquest druida es va fer amic de Cèsar, i va ser un mediador habitual entre els gals i Roma, demostrant grans habilitats diplomàtiques. El seu germà Dumnorix, per la seva part, va rebutjar sempre la negociació amb els romans. Fins i tot es va negar a viatjar a Britania quan Juli Cèsar el va convidar, al·legant que no li agradava viatjar per mar. Durant la Guerra de les Gàl·lies va comandar la tribu dels aduins a la batalla contra les tropes de Cèsar. Un fet considerable si tenim en compte que fins aleshores aquesta tribu havia estat aliada de Roma seguint el parer de Divitiacus.
Finalment, després de la derrota gal·la, Divitiacus va negociar el perdó de tota la tribu i el del seu propi germà com a líder de la mateixa, i el va aconseguir. Però tot i els seus esforços, Dumnorix va acabar sent assassinat quan intentava fugir. Per tant, si eres romà i estaves a la Gàl·lia, ja podies vigilar ben bé amb quins dels dos germans et topaves, ja que t’hi podia anar la vida.
