Repressió

Qui eren Aurora Picornell i les Roges del Molinar?

El 20 d’octubre del 2022 tots els mitjans balears es feien ressò de la identificació d’un de cinc esquelets de dona trobats l’any passat al cementiri de Son Coletes. Dos anys més tard, el president del parlament balear va esqueixar una imatge seva al Parlament el mateix dia que es derogava la llei de memòria democràtica.

La repressió de l’anarcosindicalisme durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Lluny d’esdevenir un breu episodi per donar resposta a les diverses crisis que patia el règim monàrquic d’Alfons XIII, la dictadura encapçalada per Miguel Primo de Rivera (1923-1930) es va mantenir al llarg d’un sexenni durant el qual l'anarcosindicalisme va experimentar una reorganització de les seves postures, en un context marcat per un nou embat de les classes dominants del país.

«El club Estambul»: refugi dels desemparats

En ple auge de la indústria audiovisual turca, en Marc Morató-Aragonés ens apropa al Club Estambul, un lloc de trobada de persones de diversa condició social i religiosa. La sèrie ens porta a l’Estambul de l’any 1955, concretament als  carrers del barri de Beyoglu (o Gàlata), on conviuen locals d’oci nocturn, consolats estrangers i una petita però genuïna comunitat de jueus sefardites. Matilda (Gokce Bahadir), una membre d’aquesta comunitat que ha sortit de la presó gràcies a una amnistia general del govern, torna al barri amb la idea d’emigrar aviat a Israel.

Sobre la militarització dels cossos policials, i com revertir la tendència

El dia 11 de setembre de 2001 vàrem ser testimonis d'un canvi de paradigma en els fonaments de la llibertat i la seguretat com la coneixíem. Des de la caiguda del mur de Berlín que ningú imaginava una guerra contra un enemic capaç de subvertir el sistema democràtic-liberal. I encara menys que aquest no fos quelcom extern, d'un altre país, sinó intern. Una subversió interna, organitzada i formada dins de les fronteres del mateix sistema que pretenen destruir.

Julià l’Apòstata: l’última esperança del romanisme clàssic

La figura de Flavi Claudi Julià, qui només governà l'imperi romà dos anys (361 – 363), va commoure els esperits del seu temps, tant cristians com pagans. Per als primers, la irrupció de Julià, en tant que restaurador dels antics cultes, suposà la constatació que la victòria constantiniana encara no era absoluta. Per als segons (és a dir, els partidaris de l'antiga religió romana dels períodes republicà i alt imperial) significà l'oportunitat, perduda, de recuperar les antigues quotes de poder. En el següent article analitzem les motivacions que el portaren a realçar els cultes antics.
Popular
El foc grec

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES