Repressió

«El club Estambul»: refugi dels desemparats

En ple auge de la indústria audiovisual turca, en Marc Morató-Aragonés ens apropa al Club Estambul, un lloc de trobada de persones de diversa condició social i religiosa. La sèrie ens porta a l’Estambul de l’any 1955, concretament als  carrers del barri de Beyoglu (o Gàlata), on conviuen locals d’oci nocturn, consolats estrangers i una petita però genuïna comunitat de jueus sefardites. Matilda (Gokce Bahadir), una membre d’aquesta comunitat que ha sortit de la presó gràcies a una amnistia general del govern, torna al barri amb la idea d’emigrar aviat a Israel.

Sobre la militarització dels cossos policials, i com revertir la tendència

El dia 11 de setembre de 2001 vàrem ser testimonis d'un canvi de paradigma en els fonaments de la llibertat i la seguretat com la coneixíem. Des de la caiguda del mur de Berlín que ningú imaginava una guerra contra un enemic capaç de subvertir el sistema democràtic-liberal. I encara menys que aquest no fos quelcom extern, d'un altre país, sinó intern. Una subversió interna, organitzada i formada dins de les fronteres del mateix sistema que pretenen destruir.

Julià l’Apòstata: l’última esperança del romanisme clàssic

La figura de Flavi Claudi Julià, qui només governà l’Imperi Romà dos anys (361 – 363), va commoure els esperits del seu temps, tant cristians com pagans. Per als primers, la irrupció de Julià, en tant que restaurador dels antics cultes, suposà la constatació que la victòria constantiniana encara no era absoluta. Per als segons (és a dir, els partidaris de l’antiga religió romana dels períodes republicà i alt imperial) significà l’oportunitat, perduda, de recuperar les antigues quotes de poder. Els coetanis a Julià van concebre’l com un punt de no retorn, atès que, quan morí a terres perses, va desaparèixer un dels últims emperadors romans amb un ple convenciment sobre la necessitat de salvaguardar la unitat territorial de Roma, la seguretat interior i exterior, la grandesa de l’imperi, i, sense cap mena de dubte, el determinant paper que havia de jugar la religió. Així doncs, tot i que el seu regnat fou extremadament breu, se l’ha considerat una de les figures més importants de l’antiguitat tardana.
Popular
La Xina dels Han i la constitució de la ruta de la seda en temps de Han Wudi

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES