Francisco Franco

El Valle de los Caídos i el miratge de la memòria històrica

• Publicat el 12 de novembre de 2019

1940, devastació absoluta. Espanya acabava de sortir d'una Guerra Civil que havia durat tres anys, i que havia deixat tot el territori en una situació precària. El primer d’abril d’aquell any s’aprova el decret de construcció del Valle de los Caídos, que disposava que s’alcés una basílica, un monestir i una caserna de joventuts a la finca coneguda com a Cuelgamuros, situada a Guadarrama (El Escorial).

Monja, consellera i vident de Franco

• Publicat el 4 d'octubre de 2019

Es dirigia al Caudillo i l’advertia de perills imminents, l’aconsellava sobre les estratègies militars a seguir i, fins i tot, li hauria salvat la vida en advertir-lo que no assistís a un sopar en què se’l pretenia enverinar en el marc d’una conspiració maçònica.

El tràfic d’armes durant la Guerra Civil Espanyola

• Publicat el 15 d'abril de 2019

Aquest mes es celebra el 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, un conflicte de profunda significació a nivell nacional.

El Franquisme: el règim de la corrupció

• Publicat el 20 de novembre de 2017

La corrupció va ser un element d'importància per al seu funcionament de la dictadura franquista. El general Franco de la mateixa manera que va realitzar una campanya bèl·lica més llarga de l'estrictament necessària i va desfermar una repressió brutal entre els espanyols per assegurar-se la submissió del conjunt de la ciutadania, també va dissenyar un sistema de recompensa de suports als qui l'havien ajudat durant la Guerra Civil (1936-1939) que va permetre-li afermar la seva posició al poder i crear una base estable d'adeptes a la dictadura.

Quan la fe és el poder

• Publicat el 15 de maig de 2017

Centrant-se en l'ús de l'element religiós com a tècnica de legitimació política, el present article pretén ser una aproximació a l'anàlisi comparada entre el règim franquista a Espanya (1940-1970) i el govern de Maurice Duplessis a Quebec al llarg del que es coneix com a «Grande Noirceur (1930-1950)».

Els dos cognoms dels àrbitres espanyols

• Publicat el 13 de gener de 2017

És molt probable que molta gent sàpiga per quin motiu, als àrbitres, a Espanya, se’ls anomena pels dos cognoms. Però també és possible que molta altra gent no ho sàpiga, i cap de setmana rere cap de setmana hagi sentit, a la prèvia del partit del seu equip de futbol preferit, que xiularà un personatge amb cognoms altisonants, de reminiscències arcaiques, estranyes i amb certa musicalitat en declinar-los.