França

Roger Nimier i la caiguda dels “Hussards”

• Publicat el 9 d'octubre de 2023

Roger Nimier va encapçalar, a principis dels anys cinquanta, una particular croada cultural contra les tendències de la joventut francesa del moment, una lluita contra el marxisme cultural i en defensa de la tradició. S'envoltava d'un grup d'escriptors força heterogenis, provinents majoritàriament del col·laboracionisme amb els nazis i de l'extrema dreta. El seu era un moviment de resistència que mai va quallar, sent aixafat per l'empenta revolucionària del maig del 68.

Còrsega: un conflicte que ve de lluny

• Publicat el 8 d'abril de 2022

Els últims dies arran de l’agressió que ha patit el pres independentista cors Yvan Colonna i la gran reacció que ha protagonitzat el poble cors, el conflicte nacional cors torna a estar en l’ordre del dia. En aquest escrit pretenc repassar breument els 250 anys d’ocupació francesa de l’illa de Còrsega per tal de poder entendre com s’ha arribat fins aquí i les diferents etapes que ha tingut aquest conflicte.

«La Chinoise» (1967) o la paradoxa del suïcidi filosòfic  

• Publicat el 17 de febrer de 2022

Jean-Luc Godard va rodar als anys seixanta una cinta que a part d'haver esdevingut amb el temps un film de culte, posseeix la rara virtud d'avançar-se a l'esclat revolucionari de maig del 68. És una cinta de jocs i comedietes, que amaga darrere la seva pretesa lleugeresa una lectura molt crítica, en clau maoista, de l'Europa dels anys seixanta.

Un pas més enllà: Macron conquereix el Líban i sorgeix l’amor entre Tel Aviv i Dubai

• Publicat el 24 de setembre de 2020

Fa ben poc anunciava el govern israelià amb triomfalisme la firma de l’acord Abraham amb els Emirats Àrabs Units (EAU), una coalició de petits estats del Golf Pèrsic mundialment coneguts per les seves rendes petrolieres i el seu tren de vida luxós. Aquesta firma va en paral·lel amb uns altres assumptes que també seran tractats en el present article, el més cridaner dels quals és la visita del president de França, Emmanuel Macron, a un Líban devastat per la misteriosa explosió del port de Beirut i les manifestacions al país, assumint el paper de salvador.

La por a la diferència. La xenofòbia envers a la immigració francesa de Catalunya als segles XVI i XVII

• Publicat el 26 de juny de 2020

La desconfiança envers l’estranger i la diferència cultural no és pas un fet nou dels nostres dies i és que es tracta d’una costant al llarg de la història. Els entrebancs en què es troben els immigrants per integrar-se a les noves comunitats on arriben hi han sigut sempre, d’una manera o d’una altra. I els francesos que van arribar al llarg dels segles XVI i XVII a Catalunya cercant noves oportunitats, no en van ser una excepció. Els naturals de França es van trobar, en algunes ocasions, amb la mirada recelosa dels seus habitants i les autoritats.

«L’oficial i l’espia»: dotze anys que trasbalsaren França

• Publicat el 11 de gener de 2020

A "El oficial y el espía" Roman Polanski ha tornat a apostar per un film de temàtica històrica. El tema escollit no és menor, ja que es tracta de l'"afer Dreyfus", un dels grans escàndols de la història contemporània francesa i que posà en dubte els mateixos fonaments ideològics de "llibertat, igualtat i fraternitat" sobre els quals es legitimava la III República Francesa (1870-1940).

Les oblidades de la Comuna de París

• Publicat el 15 d'octubre de 2019

Entre el març i el maig de l'any 1871 les barricades varen representar l'escenari principal dels carrers de París. Les i els patriotes francesos, furiosos per la derrota contra Prússia, van instaurar un govern provisional i insurreccional de caràcter socialista: La Comuna de París. En el naixent règim popular i autogestionat, innovador en el qual estava relacionat amb els drets socials, les dones aprofiten per guanyar terreny i prendre el poder. Les dones comencen a exigir, tant a la burgesia com als seus companys, drets realment universals, com a avantguarda del moviment feminista francès. A continuació indagarem sobre l'importantíssim protagonisme d'aquestes rebels, sovint oblidades per la història.

Adoctrinament francès a les escoles catalanes

• Publicat el 15 d'abril de 2018

Els nins de la Catalunya del Nord parlen en francès. Ho fan a casa, al parc jugant amb la resta de mainatges i durant les activitats extraescolars. Sons pares també l’enraonen.

Gavatx: la malfiança popular vers el francès a la Catalunya moderna

• Publicat el 30 de març de 2017

Durant bona part del segle XVI i principis del XVII, Catalunya va esdevenir terra d’arribada de grans contingents poblacionals provinents del sud de França, principalment de les terres de parla occitana com, entre d’altres, el Llenguadoc, el Comtat de Foix, la Gascunya, l’Alvèrnia i el Gévaudan. No és estrany, si hom cerca en les fonts del període, trobar no poques referències a francesos, gascons o estrangers.

Occitanie-Pays Catalan: qüestió de supervivència (II)

• Publicat el 8 de novembre de 2016

La darrera reforma territorial francesa ha estat l’últim episodi a posar de manifest les reivindicacions nacionals de la Catalunya Nord.