Els orígens de la màfia són molt complicats d’explicar i resulta molt dificil dir d’on venen. Alguns historiadors afirmen que la màfia, la idea d’una banda armada que està ales ordres d’un terratinent poderós, seria una rèmora de l’Antic Règim de la Corona d’Aragó, és a dir, dels bandolers. Ara bé, hi ha altres historiadors que afirmen que el seus orígens són mésantics i ve dels collegia romans que hi havia a les grans ciutats de l’Imperi, ja que Palerm n’era una de les més importants. Els primers mafiosos sicilians de qui tenim constància sónde principis del segle XIX, quan el Regne de les Dues Sicílies va entrar en un període de pura decadència política i humana: hi hagué moltes revoltes populars contra els Borbons, que governaven el sud d’Itàlia, i a favor de Víctor Manuel i la seva idea unificadora peninsular. A causa d’aquestes revoltes populars els grans terratinents de la zona de Palerm, sobretot de la zona d’Ucciardone, contractaren homes armats per vigilar les seves propietats de les afores de la ciutat, una zona molt rica on antigament hi havia cítrics i vinya. Aprofitant el caos que es formà en entrar les tropes de Garibaldi a l’illa, aquests homes que van contractar com a seguretat s’acabaren fent els amos de tota l’horta d’Ucciardone
Sydney Sonninno (assentat) amb Lepoldo Franchetti (a la dreta) un dels primers experts en la màfia siciliana (1876)
El grup, que s’autoanomenava Homes d’Honor, era una germandat que va copiar el seu secretisme dels carbonaris italians de la Il·lustració. Així, crearen una organització invisible a ulls de tothom, un estat dins l’estat, que amb la centralitat de Roma com a capital va ser ignorada de forma continuada durant el segle XIX. Fins al règim feixista de Mussolini, de fet, no es va gosar tocar ni aturar, ja que la part d’impostos que arribava a la capital era constant; minça, sí, però constant. Poc més tard de la consolidaciói unificació d’Itàlia, el 1890, s’estrenarà l’obra que marcarà la forma de comportar-se de tots els mafiosos sicilians durant bona part del segle XX: la Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni. Aquesta obra mostra de forma exagerada el comportament d’un home del sud d’Itàlia des del punt de vista d’un home de la Toscana com Mascagni, evidenciant el racisme del nord del país envers el sud. Una obra que aprova la maffiositá, l’arrogància, els crims d’honor… i, així, ja tenim tots els factors que dibuixaran la màfia siciliana tal com l’entenem avui dia, gràcies a la visió edulcorada que ens n’ha donat Francis Ford Coppola amb el Padrino.
Salvatore Giuliano, conegut com l’últim bandit sicilià, un pistoler de la màfia siciliana durant els anys 40 i 50 del s.XX.
(Agramunt, 1990). Graduat en Història. Especialitzat en història medieval, història moderna, les ralacions entre crim organitzat i estat, els otomans i el món eslau.
