antifranquisme

Maquis a la Garrotxa: els cognoms de l’anonimat

• Publicat el 15 de juliol de 2023

En tant que territori fronterer, la comarca de la Garrotxa ha estat testimoni directe de les accions del Maquis, la guerrilla antifranquista que va fer front al règim des de la clandestinitat que oferia el coneixement del territori. Aquest article presenta les vides de tres veus del Maquis connectades a la comarca, explorant diferents perfils d’aquesta guerrilla diversa, viva i combativa.

Tots junts contra Franco? Unitat i catalanisme popular a l’Assemblea de Catalunya

• Publicat el 15 de novembre de 2020

La manifestació de l’onze de setembre de 1976 a Sant Boi és potser la imatge més icònica del que representava l’Assemblea de Catalunya: el zenit d’un ampli moviment popular orquestrat per uns partits polítics que, unànimement i de manera convençuda, es dirigien cap a la llibertat del poble de Catalunya. Si bé aquesta era la situació de l’antifranquisme poc després de la mort del dictador, el desenvolupament de l’oposició democràtica catalana fou un camí tortuós d’encerts i errors que, a còpia de batzegades, anà dibuixant el camí a seguir cap a la restitució de les llibertats a Catalunya.

El «Movimiento Democrático de Mujeres» i la lluita feminista al tardofranquisme

• Publicat el 15 de novembre de 2020

Fets històrics tan importants com la Guerra Civil espanyola i el règim franquista que la va succeir van contribuir a l’aparició de diversos factors que esdevindrien clau.

Les guerrilleres antifranquistes gallegues

• Publicat el 7 d'abril de 2020

La perspectiva de gènere en la historiografia és escassa; és més, en els casos en què s’aplica, les dones solen aparèixer com a víctimes de determinats esdeveniments històrics. Tot i això, les investigacions especialitzades demostren el paper actiu de les dones en ells. Hi ha molts estudis sobre les guerrilles antifranquistes, però els que se centren en les dones que en van formar part són els d’Aurora Marco i Mercedes Yusta.

El Maig del 68 a l’Estat espanyol

• Publicat el 15 de maig de 2018

L’any 1968 es va produir un fenomen polític, cultural i social protagonitzat per joves, la major part dels quals estudiants, que s’estengué gairebé per tot el planeta, tenint una especial incidència en països amb democràcies occidentals consolidades, però també en països del bloc del socialisme real, com la Txecoslovàquia d’Alexander Dubček o dictadures com l’Estat espanyol.

ETA durant el Franquisme (II)

• Publicat el 15 d'abril de 2018

Al darrer article, havíem vist com una ETA ideològicament en evolució, ja havia començat a preparar les seves bases organitzatives per a un futur conflicte armat: en aquesta línia, trobem la divisió d’Euskal Herria en 6 zones militars, aprovades a la II Assemblea Nacional de 1963, o l'estructuració d’un front militar a la IV Assemblea de 1965. Amb tot però, l’acció propagandística sense accions mortals seguia sent la línia d’actuació de l’organització, que encara esperaria 3 anys més per entrar plenament a la lluita armada.

ETA durant el Franquisme (I)

• Publicat el 15 de gener de 2018

Per entendre el naixement d’ETA, en primer lloc hem d'anar a les arrels del nacionalisme basc. El pare del nacionalisme èuscar fou Sabino Arana (1865 – 1903), les tesis del qual es caracteritzaven per ser catòliques ortodoxes, profundament patriòtiques i antiespanyolistes, a l'hora que defensava la puresa de la raça basca.

El moviment veïnal al final de la dictadura i la Transició

• Publicat el 15 de novembre de 2017

Fa un temps aquesta revista ja va entrevistar a Marc Andreu i Acebal, autor d’una tesis doctoral i un llibre sobre els moviments veïnals de la ciutat de Barcelona entre els anys 1968 i 1986 on es defensava una visió segons la qual els moviments veïnals i socials, i en aquest cas concret a Barcelona, havien sigut protagonistes en haver aconseguit incidir en les decisions polítiques gràcies a les mobilitzacions massives d’aquella època.

Combatre la llarga ombra del Franquisme

• Publicat el 4 d'abril de 2017

El general Francisco Franco moria un 20 de novembre de 1975, i amb ell es tancava una etapa. S’iniciava el convuls camí cap a la democràcia. Part de les diferents forces polítiques clandestines entraven en el joc polític que havia de definir el rumb de l’estat espanyol. El procés, però, seria dirigit pels antics franquistes, ara erigits com a nous demòcrates i sota la figura de Suárez.