Per citar aquesta publicació

Bertran Martínez, Carlo (2024). "La Batalla de Berlín", Ab Origine Magazine, Efemèrides (23 d'abril) [en línia].
Tags

La Batalla de Berlín – 23 d’abril de 1945

Conseqüències de la Batalla de Berlín. Wikimedia Commons, CC-BY-SA 3.0.

Era un dia com avui, un 23 d’abril però de 1945, quan esclatà la batalla a Berlín, la fase final del teatre d’operacions europeu de la Segona Guerra Mundial que posaria el punt i final al règim nazi. Abans, la ciutat patí un setge de set dies durant la batalla dels turons de Seelow que, en haver finalitzat, els combats es traslladaren als carrers de la capital alemanya,  on s’enfrontaren els exèrcits soviètics i un regiment polonès contra el que restava de la Wehrmacht, assistits per civils armats (Volkssturm), policies i membres de les Joventuts Hitlerianes (Hitlerjugend).

La batalla a la pantalla

Resulta ser una batalla molt reconeguda per quasi tothom, ja que és bastant representada a la cinematografia com la famosa pel·lícula de L’enfonsament (2004) o la de The Bunker (1981), que tracten sobre els darrers dies de Hitler al búnquer i ens mostra els enfrontaments a Berlín; sèries com la de Fills del Tercer Reich (2013), una minisèrie alemanya sobre un grup d’amics que pateixen diferents destins durant la guerra i que al final de la seves històries es troben amb la capital completament enfonsada; així com la seva representació a videojocs com al conegut Call of Duty: World at War (2008) on a les darreres missions ens fiquem dins la pell de Dimitri Petrenko, un soldat soviètic que participa a l’assalt final sobre la ciutat, fora i dintre d’ella, fins arribar al mateix Reichstag.

En aquests productes –i a altres on es representi la batalla– se’ns mostra l’impactant dels combats a una ciutat en runes, la qual defensaven desesperadament aquests civils i nins armats malgrat no hagués cap possibilitat de sortir-ne victoriosos; així com les vivències dels combatents que atacaven Berlín o la defensaven, exposant la inutilitat de la guerra o sobre com el fanatisme nacionalsocialista va dur la gent fins a l’extrem. 

L’avenç soviètic sobre BerlínSi Berlín estava ja en runes, fou pels bombardejos previs per part dels soviètics sobre la ciutat, que van començar uns dies abans de l’assalt final a la capital, i que no van aturar de tirar bombes fins que va acabar la batalla. Sota aquesta condició, els exèrcits soviètics començaren a avançar al centre de la ciutat des de les seves posicions del sud, est i nord-est de Berlín, superant sense problemes les defenses que els alemanys havien instal·lat. A partir del dia 27, les tropes soviètiques estaven a uns escassos parell de quilòmetres de distància del Reichstag i del búnquer de Hitler, és a dir, a poc i res del punt neuràlgic del govern.

Mapa sobre la batalla de Berlín, previ a l’assalt final. Wikimedia Commons, CC-BY-SA-3.0.

Els nazis entre l’espasa i la paret

Vista la situació, el dia 28 el cap de les SS, Heinrich Himmler, va intentar negociar amb els aliats una rendició d’Alemanya, cosa que no li va agradar gens a Hitler ja que va acabar per acusar Himmler de cometre alta traïció; en aquells dies d’extrema crisi, Hitler va dictar el seu famós testament (on justificava les seves accions) i poc després de casar-se amb la seva amant Eva Braun el dia 29. En aquest mateix context, l’Exèrcit Roig avançava carrer per carrer, casa per casa, fins arribar a la matinada del 30 d’abril, quan es va iniciar la famosa batalla pel Reichstag, bastant costosa en baixes degut a l’èmfasi posada en la seva defensa. Aquell mateix dia, Hitler es va suïcidar juntament amb la seva dona; essent els seus successors polítics Goebbels com a canceller i Dönitz com a president. Goebbels ho feu juntament amb la seva dona al dia següent (després d’assassinar als seus sis fills). 

Amb aquest trasbals de responsabilitats polítiques i desgast de qualsevol força de defensa de la ciutat, es va acceptar que Berlín es rendiria incondicionalment dia 2 de maig, després de que els soviètics haguessin ocupat la nit anterior les oficines de la cancelleria. Arribat el dia, deposaren les armes tots, a excepció d’uns pocs que plantaren combat dins alguns edificis ocupats, que negaven a rendir-se. La rendició incondicional d’Alemanya es va oficialitzar dia 7 de maig davant els anglesos i estatunidencs, i dia 8 davant els soviètics; posant així fi a la Segona Guerra Mundial a Europa.

  • (Palma, 1998). Estudiant del grau en Història a la UIB. La temàtica del seu estudi és la Història Contemporània i Actual. Un dels seus temes d'interès són els nacionalismes i el seu impacte en la història social i militar.

Tags

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Subscriu-te a la nostra newsletter

Per citar aquesta pubicació

Bertran Martínez, Carlo (2024). "La Batalla de Berlín", Ab Origine Magazine, Efemèrides (23 d'abril) [en línia].
Popular

Subscriu-te a la nostra newsletter

Relacionat