URSS

Ucraïna, la frontera disputada

• Publicat el 6 de març de 2022

És difícil saber com evolucionaran els esdeveniments a partir d’ara, però és evident que tindran grans conseqüències. Ucraïna pot quedar sotmesa una altra vegada als dictats de Rússia o allunyar-se’n del tot. Rússia s’hi juga el seu paper com a gran potència i el putinisme el seu futur polític. És ben segur, però, que les rivalitats entre les grans potències ens duran a un món molt més insegur i militaritzat.

«Shadow lines»: la Guerra Freda sota zero

• Publicat el 28 de novembre de 2021

Shadow lines és una producció finesa que narra una història d’espies ambientada en la Finlàndia de la Guerra Freda, l’any 1955, deu anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial.

La guerra d’Afganistan: gènesi i continuïtats

• Publicat el 15 de novembre de 2021

La Guerra Civil afganesa i la posterior intervenció soviètica a l’Afganistan es converteixen en un mirador excel·lent per totes aquelles persones interessades en comprendre la lògica de la Guerra Freda. Un conflicte que, tal com s’exposa a continuació, no fou gens fred en molts llocs del planeta.

«Danton» o la utopia agonitzant

• Publicat el 5 d'abril de 2021

El film "Danton", que podríem situar dins del subgènere del drama històric, assoleix en el seu conjunt l’entitat de vertadera tragèdia grega; el seu desenllaç, a camí entre la ràbia i l’horror, dibuixa un panorama vertaderament desolador. A ulls de Wajda, el triomf del dogma revolucionari desemboca inevitablement en el desencís, en la constatació del fet que la guspira revolucionària s’ha apagat en un mar d’infortunis i fèrria legislació.

Les Brigades Internacionals: un exemple de solidaritat en temps de crisi

• Publicat el 15 d'abril de 2019

En la Guerra Civil espanyola es produí un fet excepcional en la història de la humanitat, sobretot tenint en compte la seva gran magnitud...

Rojos contra Blancs: la Guerra civil russa (1917-1922)

• Publicat el 15 de novembre de 2018

Quan el 1914 esclatà la Primera Guerra Mundial, l’imperi rus fou una de les primeres potències a intervenir-hi, servint-se de l’enemic extern com una manera d’apaivagar els problemes interns.

«La muerte de Stalin»: una successió soviètica

• Publicat el 19 de setembre de 2018

El 5 de març de 1953, Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili (més conegut com a Ióssif Stalin) no només va morir, sinó que va deixar vacant el tron de ferro soviètic. D'ençà que havia començat el seu ascens al poder el 1922, Stalin s'havia anat fent l'amo absolut de la Rússia soviètica, a mesura que va aconseguir imposar la seva successió a base de purgues i anà instal·lant una dictadura de partit únic caracteritzada, entre altres, pel culte a la seva personalitat, el desig de convertir la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) en una potència mundial i per una repressió especialment dura i sagnant que deixà un llegat de milions de morts.

La Primavera de Praga, l’aposta per un socialisme de rostre humà

• Publicat el 15 de maig de 2018

"Americans, marxeu de Vietnam; russos, marxeu de Txecoslovàquia". Aquests són els textos d’algunes de les pintades que van aparèixer a Praga el 22 d’agost de 1968, després que les tropes del Pacte de Varsòvia ocupessin el país.

La Gran Guerra Pàtria i l’actual nacionalisme rus

• Publicat el 9 de maig de 2018

Com és sabut, la matinada del 9 de maig de 1945, el nazisme firmà la rendició incondicional enfront el mariscal de l’exèrcit roig, Gueorgui Júkov. Finalitzava així la Segona Guerra Mundial (1939-45) al continent europeu. Els precedents immediats, són esdeveniments històrics bastament coneguts. En canvi, la celebració del Dia de la Victòria, i la instrumentalització d’aquesta data en benefici del nacionalisme rus actual és una temàtica sobre la qual s’ha aprofundit molt menys.

Perestroika (III): Replantejaments polítics (1988-1990)

• Publicat el 15 de desembre de 2017

Durant el llarg de l’any 1988, les elits polítiques així com analistes econòmics ja podien fer balanç de les innovadores mesures de caràcter econòmic preses per el govern soviètic fins al 1987, com la llei d’empreses, i quins efectes reals havien tingut sobre l’economia del gegant soviètic.