Sabina Batlle Baró

Carnestoltes

• Publicat el 11 de febrer de 2018

Aquests dies els nostres pobles i ciutats s’han omplert de gent disfressada, de música i alegria. El fred hauria d’anar de baixa i ja tenim al cap la vinguda de la primavera; Carnestoltes ens en porta un petit tast enmig del fred i la grisor de l’hivern. Però d’on ve aquesta festa tan esbojarrada? Com s’ha celebrat al llarg del temps?

La història de la mona de Pasqua

• Publicat el 17 d'abril de 2017

Segur que alguna vegada algun parent us ha recordat, mentre us cruspíeu ous de xocolata, que temps enrere les mones no eren ni de bon tros com les d’ara. De fet, potser és un dels dolços tradicionals que més canvis ha patit en el darrer segle, però que també ha vist créixer més la seva popularitat.

«Fes el que et diuen, menja el que et donen i procura no fer-te mal»: l’esclavitud a l’antiga Roma (I)

• Publicat el 15 de gener de 2017

A la comèdia "Els bessons", de Plaute, un dels protagonistes amonesta l'excés de desvergonyiment del seu esclau amb aquestes paraules «Fes el que et diuen, menja el que et donen i procura no fer-te mal», a les quals el servent respon, resignat, «Entès: no sóc més que un esclau. No ho podries haver dit més clar ni en més poques paraules».

Dotze grans de raïm per Cap d’Any

• Publicat el 31 de desembre de 2016

La tradició de menjar coses dolces per celebrar el canvi d'any pot venir de lluny. Per Cap d’Any, les calendes de ianuarius, els romans celebraven les festes en honor a Janus, el déu dels principis i els finals. Durant aquesta festivitat, celebrada a partir del segle II a.C., els romans es regalaven dolços (figues seques, dàtils, mel) També es regalaven diners i es dedicaven paraules alegres i es desitjava felicitat a amics i familiars.

Plats amb història: l’escudella de Nadal

• Publicat el 25 de desembre de 2016

A moltes cases, el menú del dinar de Nadal és una d'aquelles coses intocables, identitàries i immemorials. En efecte, l'escudella i carn d'olla de Nadal és un plat amb història. Josep Pla, afirma que “en el nostre país, el més gran bullit és la carn d’olla, el plat més tradicional, arcaic i habitual”. Us proposem donar-hi una ullada, a veure si anem obrint la gana!

La Faula de Guillem de Torroella: entre la ficció i la realitat

• Publicat el 15 de novembre de 2016

​Tots els experts en literatura medieval coincideixen a considerar La Faula de Guillem de Torroella, escrita als volts del 1375, com una obra prou rellevant en la literatura catalana del moment. No obstant això, el text no és lliure de controvèrsia. Les discussions se centren entorn de les lectures que se’n pot fer i el missatge que volia transmetre l’autor: una simple i innocent al·legoria de l’ideal cavalleresc i la decadència moral del moment o, per contra, un al·legat en favor de la derrotada nissaga dels reis de Mallorca.

La maquinària repressiva borbònica en el segle XVIII

• Publicat el 15 de juny de 2016

Com és sabut, la Guerra de Successió forma part d'un dels capítols més estudiats i sotmesos a continuats estudis de la nostra història. No hem de caure en l'error de pensar que la Guerra de Successió va ser un conflicte entre Espanya i Catalunya o que Catalunya va lluitar per independitzar-se de la corona de Castella.

«El crim de bruixeria és un crim principalment femení» – Entrevista a Pau Castell

• Publicat el 15 de juny de 2016

Ens trobem a la Facultat de Geografia i Història de la UB per entrevistar a Pau Castell, guanyador dels premis Noguera i de d’Institut d’Estudis Catalans i el tercer premi del Claustre de la UB per la seva tesi “La caça de bruixes als segles XV i XVI a Catalunya”.  Primer de tot: Què s’entenia aleshores per bruixeria i quines pràctiques eren reconegudes com a tals aquests segles a Catalunya? Què causava tanta por a la societat respecte aquestes pràctiques i persones? I si causaven tants mals tràngols per què no havien estat anteriorment perseguides?