Maquiavel, l’historiador rere el polític Publicat el 14 de febrer de 2024 Maquiavel historiador, una faceta menys coneguda del cèlebre pensador florentí. Situant-lo dins de la tradició historiogràfica humanista i comparant-lo amb el gran historiador de l’època, Guicciardini, esbossarem els punts principals de la seva obra historiogràfica i del seu pensament històric. Si, per una banda, Maquiavel ens apareix com un seguidor dels cànons humanistes, per l’altra trobem un autor que planteja un nou apropament a la història, per adaptar-la i posar-la al servei dels seus lúcids i potents plantejaments polítics, sorgits per tal de remeiar la greu crisi política amb què s’obre l’època moderna a Itàlia.
El naufragi de Catalunya. La guerra civil catalana del segle XV Publicat el 2 de setembre de 2022 El naufragi de Catalunya és una obra que cal situar dins del renovat interès historiogràfic pel tema de la Guerra Civil catalana (1462-1472), un esdeveniment capital que va significar el final definitiu de l’esplendor medieval de Catalunya. En els darrers anys, El naufragi de Catalunya, ha significat el retorn d’una mirada més atenta als aspectes polítics, recuperant alguns dels plantejaments clau de la historiografia nacionalista, com per exemple la diferent cultura política del rei i de les elits catalanes.
Cosmovisió i pensament polític al món occidental de l’Antic Règim Publicat el 15 de juny de 2022 Aquest article planteja alguns elements clau per entendre la cosmovisió i el pensament polític del món occidental dels segles medievals i moderns. Un món que podríem anomenar premodern —dins la periodització modernitat-postmodernitat—, tradicional, o de forma més popular i econòmica, d’Antic Règim. Diem pensament polític, tot i que potser seria millor parlar de concepcions —quelcom menys definit que les idees o les teories— de lo polític, perquè ens centrarem en aquelles representacions profundes que prefiguraven la reflexió política. I parlem de cosmovisió en la mesura en què tals categories només són comprensibles si se situen dins de la constel·lació de nocions i intuïcions que constituïen el marc mental d’aquella cultura històrica.
La coronació de Carles V com a emperador Publicat el 23 d'octubre de 2020 Eel 23 d’octubre de 1520, Carles de Gant, de la casa d’Àustria, era coronat a Aquisgrà. Havia estat elegit Emperador el juny de l’any anterior, durant la seva primera estada a Catalunya, un dels múltiples estats que formaven la seva monarquia composta, que ara s’engrandia encara més.
La formació de la Catalunya moderna (1640-1714) Publicat el 7 de febrer de 2019 Amb la mort d'Eva Serra i Puig el passat juliol la historiografia catalana ha perdut una de les seves majors figures. Gran coneixedora de la història moderna de Catalunya, la seva tasca investigadora va suposar la renovació dels estudis centrats en els anomenats segles de la decadència, sense oblidar la seva intensa activitat política dins l’independentisme d’esquerres.
El príncep cristià i la república Publicat el 15 de gener de 2019 Erasme de Rotterdam (1466/69-1536) és sens dubte una de les figures cabdals de l’època del renaixement i de la història moderna occidental. Príncep dels humanistes, reconegut gairebé unànimement arreu d’Europa a principis del segle XVI, resulta una figura paradoxalment senzilla i alhora complexa d’afrontar.
Luter crema la butlla papal de condemna Publicat el 10 de desembre de 2017 El 10 de desembre de 1520 a Wittenberg (Saxònia), es va produir un dels esdeveniments més simbòlics del trencament entre l’Església de Roma i Martí Luter. Enmig d’un nombrós públic, el professor de teologia i predicador va cremar la butlla papal Exsurge Domine i nombrosos llibres de dret canònic, responent així a les primeres cremes d’escrits seus que l’Església havia ordenat.
Article Guerra al Pacífic: els inicis del conflicte entre Estats Units i el Japó Publicat el 15 de juliol de 2017