Els orígens del miracle econòmic català Publicat el 10 de març de 2022 El llibre d'Antoni Simon ens aproxima a la dinàmica històrica que propicià aquesta precoç incorporació al món industrial, on analitza el capital social, el capital humà, les estructures de distribució de la propietat i de la riquesa, la cultura política i cívica amb valors de representativitat, deliberació i negociació, així com la incidència dels canvis tècnics i de productivitat que d'ençà de les darreres dècades del segle XVIII posaren Catalunya en el camí del creixement econòmic modern.
1640: la raó dels catalans Publicat el 18 d'agost de 2021 La Guerra dels Segadors no deixa de ser un episodi de memòria clau pels catalans. Ho demostra el fet que la seva atracció historiogràfica, però també política, no cessa. Antoni Simon, reputat especialista en la Catalunya del segle XVII, torna sobre aquest episodi clau de la Catalunya moderna amb un nou llibre editat per Rafael Dalmau.
La Baixa Edat Mitjana: epidèmia o crisi? Publicat el 3 de setembre de 2020 La Pesta Negra impactà en una Europa en crisi. Com avui ho és el coronavirus, l’epidèmia fou un element més d’un sistema en fallida. El feudalisme europeu va experimentar els seus límits socials i econòmics (sens dubte també ecològics) des de poc abans de la meitat del segle XIV i al llarg del segle XV. La Pesta Negra impactà en una Europa en crisi. Com avui ho és el coronavirus, l’epidèmia fou un element més d’un sistema en fallida. El feudalisme europeu va experimentar els seus límits socials i econòmics (sens dubte també ecològics) des de poc abans de la meitat del segle XIV i al llarg del segle XV. Una crisi que ha sigut debatuda a bastament entre els estudiosos i que ha generat multitud de teories explicatives.
El poder europeo en el mundo (1450-1750) Publicat el 12 de febrer de 2020 David Ringrose ofereix un panorama de la història mundial que intenta subvertir un dels mites més recurrents de la visió que tenen les societats occidentals d'elles mateixes. Segons aquest mite els europeus es van poder ensenyorir de tot el món progressivament tan bon punt es van abandonar les fosques tenebres de l'edat mitjana i s'entrava en un període guiat per la racionalitat i despuntar del capitalisme.
La crema de Xàtiva Publicat el 19 de juny de 2019 La crema de Xàtiva no s'explica sense la batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707), que marca un dels punts d’inflexió de la Guerra de Successió amb la desfeta de l’exèrcit austriacista i que obliga als aliats a retirar-se cap als territoris encara obedients a l’Arxiduc Carles d’Àustria.
Execució de Joanot Colom, cap dels agermanats mallorquins Publicat el 3 de juny de 2018 Joanot Colom fou un menestral mallorquí, d’ofici barreter, conegut per ser el màxim exponent del moviment dels agermanats que va dirigir els destins de milers de mallorquins durant els anys 1521-1523. De vell inici va participar en els preparatius previs de l’alçament dels menestrals.
Revoltes i aixecaments populars a la Catalunya del segle XVII Publicat el 15 de gener de 2018 Les revoltes són un camp d’estudi prolífic per a la investigació dels i les historiadores modernistes.
El Corpus de Sang Publicat el 7 de juny de 2017 El 7 de juny de 1640, dia del Corpus, és conegut i celebrat avui dia com un moment clau en la història moderna del poble català. Aquell dia, la irrupció dels anomenats “segadors” dins la ciutat de Barcelona, fet espontani i que semblava no obeir cap mena de directriu i a la que ràpidament si va sumar de forma entusiasta el poble menut barceloní, va marcar una fita decisiva en l’escalada de tensions que s’havia viscut tant al camp català, com en les seves institucions mesos abans de l’esclat.
Gavatx: la malfiança popular vers el francès a la Catalunya moderna Publicat el 30 de març de 2017 Durant bona part del segle XVI i principis del XVII, Catalunya va esdevenir terra d’arribada de grans contingents poblacionals provinents del sud de França, principalment de les terres de parla occitana com, entre d’altres, el Llenguadoc, el Comtat de Foix, la Gascunya, l’Alvèrnia i el Gévaudan. No és estrany, si hom cerca en les fonts del període, trobar no poques referències a francesos, gascons o estrangers.
Execució de Josep Moragues Publicat el 27 de març de 2017 Una de les figures més reivindicades del romanticisme català vinculat a la Renaixença fou la del general Josep Moragues i Mas, militar a les ordres del bàndol austriacista durant la Guerra de Successió. Moragues representà (i representa) per sectors reivindicatius del catalanisme polític aquell heroi que, en contraposició amb Rafael de Casanova, va dur fins les darreres conseqüències la seva postura, essent elevat així a la categoria de màrtir.
Article Blackwater i els desafiaments de les empreses privades en els conflictes actuals Publicat el 15 de maig de 2015
Article La construcció de l’estat del benestar a Catalunya entre 1980-2003 Publicat el 15 d'abril de 2020