Arnau Barquer i Cerdà

Arnau Barquer i Cerdà

(Barcelona, 1989). Doctor en Història per la UDG. Membre del Comitè de redacció de Catarsi Magazín.

Els orígens del miracle econòmic català

El llibre d'Antoni Simon ens aproxima a la dinàmica històrica que propicià aquesta precoç incorporació al món industrial, on analitza el capital social, el capital humà, les estructures de distribució de la propietat i de la riquesa, la cultura política i cívica amb valors de representativitat, deliberació i negociació, així com la incidència dels canvis tècnics i de productivitat que d'ençà de les darreres dècades del segle XVIII posaren Catalunya en el camí del creixement econòmic modern.

La Baixa Edat Mitjana: epidèmia o crisi?

La Pesta Negra impactà en una Europa en crisi. Com avui ho és el coronavirus, l’epidèmia fou un element més d’un sistema en fallida. El feudalisme europeu va experimentar els seus límits socials i econòmics (sens dubte també ecològics) des de poc abans de la meitat del segle XIV i al llarg del segle XV. La Pesta Negra impactà en una Europa en crisi. Com avui ho és el coronavirus, l’epidèmia fou un element més d’un sistema en fallida. El feudalisme europeu va experimentar els seus límits socials i econòmics (sens dubte també ecològics) des de poc abans de la meitat del segle XIV i al llarg del segle XV. Una crisi que ha sigut debatuda a bastament entre els estudiosos i que ha generat multitud de teories explicatives.

El Corpus de Sang

El 7 de juny de 1640, dia del Corpus, és conegut i celebrat avui dia com un moment clau en la història moderna del poble català. Aquell dia, la irrupció dels anomenats “segadors” dins la ciutat de Barcelona, fet espontani i que semblava no obeir cap mena de directriu i a la que ràpidament si va sumar de forma entusiasta el poble menut barceloní, va marcar una fita decisiva en l’escalada de tensions que s’havia viscut tant al camp català, com en les seves institucions mesos abans de l’esclat.

Gavatx: la malfiança popular vers el francès a la Catalunya moderna

Durant bona part del segle XVI i principis del XVII, Catalunya va esdevenir terra d’arribada de grans contingents poblacionals provinents del sud de França, principalment de les terres de parla occitana com, entre d’altres, el Llenguadoc, el Comtat de Foix, la Gascunya, l’Alvèrnia i el Gévaudan. No és estrany, si hom cerca en les fonts del període, trobar no poques referències a francesos, gascons o estrangers.

Execució de Josep Moragues

Una de les figures més reivindicades del romanticisme català vinculat a la Renaixença fou la del general Josep Moragues i Mas, militar a les ordres del bàndol austriacista durant la Guerra de Successió. Moragues representà (i representa) per sectors reivindicatius del catalanisme polític aquell heroi que, en contraposició amb Rafael de Casanova, va dur fins les darreres conseqüències la seva postura, essent elevat així a la categoria de màrtir.
Popular
L’Olimpíada Popular de Barcelona: una espurna antifeixista a l’Europa dels totalitarismes

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES