En aquesta revista ja hem vist com la Guerra Civil espanyola i el franquisme van deixar diverses situacions rocambolesques a nivell d’execucions. Avui parlarem d’altres curiositats que es van donar a la vida més quotidiana de la rereguarda. Segons Antonio Correa Veglisón, governador civil de Barcelona entre els anys 1940 i 1945, el rector d’un poble del Maresme es va dirigir als seus feligresos després de que els nacionals capturessin la població. Lluny de lloar als nacionals com a alliberadors de la persecució dels “rojos”, com van fer altres homes de missa, aquest va culpar als ciutadans de la situació en què es trobaven. El mal cap dels ciutadans va portar, segons ell, a “tantos hermanos caidos en el frente, los campos sin arar, los animales robados… y yo hablando en castellano!”. Correa Veglisón coneixia aquesta informació al contemplar l’escena en directe, perquè va ser el capità que va capturar la població.
-
Cornellanenc del ‘91, graduat en historia a la UB (2013). Amant de cultures celtes i ibèriques.