Segona República Espanyola

La llei de “vagos y maleantes”: una llei republicana en mans del franquisme

• Publicat el 15 d'abril de 2023

La llei de “vagos y maleantes” va ser aprovada durant el bienni reformista (1931-1933) de la Segona República espanyola (1931-1936). La llei va ser aplicada fins al 1970, esdevenint una de les poques lleis republicanes que sortí airosa de la depuració franquista. L'ambigüitat del text, el qual tipificava com a “perilloses” determinades conductes que fins al moment escapaven del control de l’Estat, va ser aprofitada pel règim franquista per reprimir als més dèbils. Ho va fer desplegant un robust sistema coercitiu, el qual va operar en un context de misèria marcat per la repressió política i social.

«La Ciutat de Repòs i de Vacances»: un projecte de descans per a la classe treballadora

• Publicat el 15 de febrer de 2020

El mes de setembre ha arribat i probablement parlar d’un projecte que va versar al voltant del descans i de les vacances sembla fer llenya de l’arbre caigut o furgar dins una ferida encara oberta.

El tràfic d’armes durant la Guerra Civil Espanyola

• Publicat el 15 d'abril de 2019

Aquest mes es celebra el 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, un conflicte de profunda significació a nivell nacional.

Les missions pedagògiques i la Segona República

• Publicat el 15 de gener de 2018

Sens dubte, tant l’educació com la cultura són eixos vertebradors de qualsevol societat. De fet, fins i tot es podria dir que el conjunt de valors i coneixements que conformen cada un dels eixos, són el fonament en virtut del qual interpretem i organitzem la nostra realitat particular.

El III Congrés de la CNT i la postura davant la Segona República Espanyola

• Publicat el 15 d'abril de 2017

Davant un context que ha canviat amb la fi de la dictadura de Primo de Rivera i l’adveniment de la Segona República Espanyola, la CNT té davant l’oportunitat de legalitzar-se, reconstruir-se i definir, i consolidar el seu ideari.

Els canvis en la toponímia catalana durant la Segona República

• Publicat el 23 de març de 2017

Amb l’aixecament franquista de l’any 1936, Espanya quedà partida en dues meitats. Catalunya, al bell mig de la meitat fidel a la República legalment establerta, experimentà un seguit de canvis en la seva toponímia (els noms dels municipis) que no eren res més que un reflex de les ideologies polítiques dominants. Així, fruit de la revolució i del sentiment anticlerical i antisenyorial del moment, es van eliminar dels noms de les contrades les referències al santoral (hagiotopònims), a la monarquia o a l’aristocràcia. Aquests canvis eren promoguts pels comitès populars locals i van ser reconeguts i assumits per la Generalitat de Catalunya. El punt legal inicial va ser el Decret de Seguretat Interior signat el 9 d’octubre de 1936, que reconeixia la potestat dels ajuntaments pel que feia als noms dels municipis, i tots els canvis es van anar ratificant en els posteriors decrets signats per la Generalitat presidida per Lluís Companys.

Cel roig a l’Espanya republicana (1931-1932)

• Publicat el 15 d'octubre de 2016

La Revolució Russa (1917) va suposar un gran impacte per a una Europa que resistia encara a les desgràcies d’un enfrontament a gran escala que s’havia mostrat a priori revelador i esperançador.