Revolució

La «Milícia Nacional» (1814-1876): revolució liberal i autoorganització obrera

Després de la Guerra del Francès, els liberals espanyols veieren la necessitat d’organitzar sobre noves bases la defensa interior del país. La Milícia Nacional, en un principi destinada únicament al compliment de les lleis i a salvaguardar l’ordre públic, s’acabarà convertint en un espai de formació i de politització de les classes populars, prenent partit a favor dels sectors més esquerrans del liberalisme. Al llarg del s.XIX actuaran en els diversos conflictes bèl·lics, transgredint les normes i actuant com a un vertader contrapoder.

El republicanisme federal català: una lluita bicentenària per l’emancipació social i una Espanya plurinacional

Avui, 16 de novembre del 2023, Pedro Sánchez ha sigut investit president d'Espanya després d'intenses i llargues negociacions. Durant aquestes, i sobretot de la mà dels partits nacionalistes catalans, les propostes federalistes han tornat a posar-se sobre la taula. En aquest sentit, Xavier Pizarro efectua una anàlisi històrica d'aquests plantejaments des del s. XIX, quan la construcció d'un estat monàrquic liberal espanyol de marcat caràcter centralista, capitalista, classista i excloent, va provocar el rebuig de gran part de la classe treballadora i les capes mitjanes de la societat.

Liberalisme en trànsit: el naixement de la Segona República Espanyola

La imatge que tenim de la Segona República Espanyola és la d’un procés històric deslligat del seu passat. L’impuls reformista, però sobretot el desenllaç tràgic del 1939, han condicionat en bona part la visió que tenim del període republicà. Ens centrarem en els seus orígens, discutirem la forma en què va néixer i veurem què hi havia de nou i què hi havia de vell en la “República democràtica de treballadors de tota mena”.

L’impacte de la Revolució Russa en la premsa obrera espanyola

Aquest mes Martí Balsells ens parla de com la Revolució Russa es produeix en un escenari en què el moviment obrer a l’estat espanyol fa front a una doble crisi, política i econòmica. Aquest panorama genera dins el propi moviment obrer una necessitat de debat, no tan sols pel que fa a la praxi sinó també a la identitat. De fet, va ser al mateix 1917 quan es va produir un intent d’acostament entre la CNT i la UGT amb l’objectiu comú de generar un clima revolucionari davant la situació del moment. La vaga, declarada el 10 d’agost es va prolongar durant tres dies i va ser brutalment reprimida mitjançant la declaració de l’estat de guerra.

L’Estat, la Revolució i l’Organització Social en el Pensament de Piotr Kropotkin

En aquest article es segueix el pensament del geògraf i biòleg ruc Piotr Kropotkin en torn de l’Estat, l’organització social i la revolució. Aquest, fou un dels principals teòrics de l'anarquisme i una figura molt reconeguda tant dins del moviment obrer com del món de les ciències. També, es comenten breument algunes de les limitacions de les seves teories i com respont en l’actualitat el seu pensament.

«Spartacus»: en nom de la llibertat

La sèrie Spartacus té 4 temporades, però només 3 aborden íntegrament la vida d'Espàrtac: la primera, la tercera i la quarta. La segona és una preqüela que aborda la vida a l'escola de gladiadors que habitarà Espàrtac, ja que l'actor protagonista de la primera temporada, Andy Whitfield, va morir d'un limfoma el 2011, canviant d'actor per a les dues últimes. La sèrie ha estat criticada per algun anacronisme en les vestimentes dels legionaris romans i l'excés de sexe i sang. Tot i això, la sèrie destaca per la coincidència històrica en la trajectòria del personatge en diversos punts claus i unes escenes de guerra/combat espectaculars.

Projecte Synco: cibernètica i socialisme xilè més enllà de la Guerra Freda

L'octubre de 1972 s'inicià una aturada nacional d'una part del gremi de camioners per protestar en contra les polítiques del govern d'Allende, elegit democràticament el 4 de setembre de 1970. L'objectiu de l'aturada era desestabilitzar i bloquejar l'economia xilena, amb el suport i el finançament de la CIA i la Casa Blanca. No obstant això, amb l'ajuda d'una xarxa telefònica i de tèlex nacional, el Govern va poder respondre ràpidament al problema. D'on va sorgir aquella capacitat de resolució tan ràpida? Una part no tan coneguda d'aquesta història és que aquella xarxa tecnològica formava part d'un projecte cibernètic molt més ambiciós, que feia força mesos que s’estava gestant.

Les oblidades de la Comuna de París

Entre el març i el maig de l'any 1871 les barricades varen representar l'escenari principal dels carrers de París. Les i els patriotes francesos, furiosos per la derrota contra Prússia, van instaurar un govern provisional i insurreccional de caràcter socialista: La Comuna de París. En el naixent règim popular i autogestionat, innovador en el qual estava relacionat amb els drets socials, les dones aprofiten per guanyar terreny i prendre el poder. Les dones comencen a exigir, tant a la burgesia com als seus companys, drets realment universals, com a avantguarda del moviment feminista francès. A continuació indagarem sobre l'importantíssim protagonisme d'aquestes rebels, sovint oblidades per la història.
Popular
«El Judici dels 7 de Chicago»: quan la realitat supera la ficció

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES