Revolució

El republicanisme federal català: una lluita bicentenària per l’emancipació social i una Espanya plurinacional

• Publicat el 16 de novembre de 2023

Avui, 16 de novembre del 2023, Pedro Sánchez ha sigut investit president d'Espanya després d'intenses i llargues negociacions. Durant aquestes, i sobretot de la mà dels partits nacionalistes catalans, les propostes federalistes han tornat a posar-se sobre la taula. En aquest sentit, Xavier Pizarro efectua una anàlisi històrica d'aquests plantejaments des del s. XIX, quan la construcció d'un estat monàrquic liberal espanyol de marcat caràcter centralista, capitalista, classista i excloent, va provocar el rebuig de gran part de la classe treballadora i les capes mitjanes de la societat.

Liberalisme en trànsit: el naixement de la Segona República Espanyola

• Publicat el 15 de maig de 2023

La imatge que tenim de la Segona República Espanyola és la d’un procés històric deslligat del seu passat. L’impuls reformista, però sobretot el desenllaç tràgic del 1939, han condicionat en bona part la visió que tenim del període republicà. Ens centrarem en els seus orígens, discutirem la forma en què va néixer i veurem què hi havia de nou i què hi havia de vell en la “República democràtica de treballadors de tota mena”.

L’impacte de la Revolució Russa en la premsa obrera espanyola

• Publicat el 15 de febrer de 2023

Aquest mes Martí Balsells ens parla de com la Revolució Russa es produeix en un escenari en què el moviment obrer a l’estat espanyol fa front a una doble crisi, política i econòmica. Aquest panorama genera dins el propi moviment obrer una necessitat de debat, no tan sols pel que fa a la praxi sinó també a la identitat. De fet, va ser al mateix 1917 quan es va produir un intent d’acostament entre la CNT i la UGT amb l’objectiu comú de generar un clima revolucionari davant la situació del moment. La vaga, declarada el 10 d’agost es va prolongar durant tres dies i va ser brutalment reprimida mitjançant la declaració de l’estat de guerra.

La “Makhnovshina” (1919-1921): quan l’anarquisme va triomfar a Ucraïna

• Publicat el 14 de febrer de 2022

Entre 1917 i 1921, paral·lelament a l’establiment de la Revolució Bolxevic, el territori ucraïnès va viure l’eclosió de la Makhnovshina, una revolució de caràcter espontani assimilada com a llibertària, que va viure en un constant diàleg i enfrontament per sobreviure en un escenari de complexitat política i bèl·lica.

L’Estat, la Revolució i l’Organització Social en el Pensament de Piotr Kropotkin

• Publicat el 15 de gener de 2022

En aquest article es segueix el pensament del geògraf i biòleg ruc Piotr Kropotkin en torn de l’Estat, l’organització social i la revolució. Aquest, fou un dels principals teòrics de l'anarquisme i una figura molt reconeguda tant dins del moviment obrer com del món de les ciències. També, es comenten breument algunes de les limitacions de les seves teories i com respont en l’actualitat el seu pensament.

«Spartacus»: en nom de la llibertat

• Publicat el 12 d'abril de 2021

La sèrie Spartacus té 4 temporades, però només 3 aborden íntegrament la vida d'Espàrtac: la primera, la tercera i la quarta. La segona és una preqüela que aborda la vida a l'escola de gladiadors que habitarà Espàrtac, ja que l'actor protagonista de la primera temporada, Andy Whitfield, va morir d'un limfoma el 2011, canviant d'actor per a les dues últimes. La sèrie ha estat criticada per algun anacronisme en les vestimentes dels legionaris romans i l'excés de sexe i sang. Tot i això, la sèrie destaca per la coincidència històrica en la trajectòria del personatge en diversos punts claus i unes escenes de guerra/combat espectaculars.

Projecte Synco: cibernètica i socialisme xilè més enllà de la Guerra Freda

• Publicat el 18 de febrer de 2021

L'octubre de 1972 s'inicià una aturada nacional d'una part del gremi de camioners per protestar en contra les polítiques del govern d'Allende, elegit democràticament el 4 de setembre de 1970. L'objectiu de l'aturada era desestabilitzar i bloquejar l'economia xilena, amb el suport i el finançament de la CIA i la Casa Blanca. No obstant això, amb l'ajuda d'una xarxa telefònica i de tèlex nacional, el Govern va poder respondre ràpidament al problema. D'on va sorgir aquella capacitat de resolució tan ràpida? Una part no tan coneguda d'aquesta història és que aquella xarxa tecnològica formava part d'un projecte cibernètic molt més ambiciós, que feia força mesos que s’estava gestant.

Les oblidades de la Comuna de París

• Publicat el 15 d'octubre de 2019

Entre el març i el maig de l'any 1871 les barricades varen representar l'escenari principal dels carrers de París. Les i els patriotes francesos, furiosos per la derrota contra Prússia, van instaurar un govern provisional i insurreccional de caràcter socialista: La Comuna de París. En el naixent règim popular i autogestionat, innovador en el qual estava relacionat amb els drets socials, les dones aprofiten per guanyar terreny i prendre el poder. Les dones comencen a exigir, tant a la burgesia com als seus companys, drets realment universals, com a avantguarda del moviment feminista francès. A continuació indagarem sobre l'importantíssim protagonisme d'aquestes rebels, sovint oblidades per la història.

Vida i mort de la revolució alemanya (1918-1919)

• Publicat el 15 de novembre de 2018

Mig any abans de l'esclat de la revolució, el març de 1918, l'Imperi Alemany (II Reich) semblava que ho tingués tot a favor per a guanyar una guerra que ja feia gairebé quatre anys que durava.

Kurdistan: el poble de les muntanyes

• Publicat el 8 d'octubre de 2018

Parlar de la situació actual del poble kurd es fa complicat sense diferenciar els quatre estats en els quals està dividit administrativament en l’actualitat. Turquia, Iraq, Iran, Síria i en menys proporció Armènia són els estats que inclouen dins les seves fronteres territoris històricament habitants per població kurda.