Història antiga

La figura del wanax a la Grècia Micènica. Heroi o sacerdot?

• Publicat el 15 de març de 2023

En aquest article repassem el funcionament dels centres administratius micènics, coneguts com a palaus, i el paper del seu dirigent, l’anomenat «wanax». Analitzem la seva significació, origen i caràcter, centrant-nos especialment en el seu paper dins de la formació de la identitat nacional dels estats micènics, que, a la vegada, van servir per crear la cosmogonia grega clàssica.

Aproximació a les pandèmies de l’antiguitat mediterrània

• Publicat el 15 de març de 2021

Com a éssers biològics, els humans ens enfrontem a la influència de virus, bacteris i patògens. Això, que sembla una obvietat des del punt de vista científic i biològic, i que ens afecta especialment degut a les pèrdues a les quals ens enfrontem en un context com l'actual, amb la pandèmia de la Covid-19, no és una justificació per laxar les mesures proposades pels experts per evitar els contagis.

Com ressuscitar a l’Antic Egipte: alguns aspectes del seu univers funerari

• Publicat el 15 de setembre de 2018

Una de les característiques de la religió de l'antic Egipte va ser el seu anhel per aconseguir la vida eterna. Per assolir-ho, van idear una complexa maquinària ideològica, la qual va evolucionar durant l’extensa civilització faraònica. Temples, piràmides, sarcòfags, amulets, papirs màgics, materials per a la momificació... tot aquest aparell fúnebre permetia la resurrecció del difunt. A continuació es presentaran alguns aspectes d'aquest món funerari que permetran apropar-nos a les seves creences i univers mental.

Els cultes mistèrics i el cristianisme (II): el pensament misterosòfic, entre la llum i les tenebres

• Publicat el 15 de juny de 2018

"I mentre encara vivim, pel que sembla, ens acostarem més al saber en la mesura en què no tinguem relació ni comunió amb el cos, exceptuant el que sigui d'absoluta necessitat, i no ens contaminem de la seva natura, sinó que procurem mantenir-nos-en purs fins que el déu es complagui d'alliberar-nos.

Dones i festa: quan la religió permetia a les ateneses participar socialment

• Publicat el 15 de març de 2018

És quelcom prou conegut el fet que la majoria de les dones gregues solien tenir més aviat poca presència, o quasi nul·la, dins de la vida social a la Grècia clàssica. Per aquest motiu és interessant descobrir que, dins la religió, la població femenina ostentava un paper molt concret i específic, que fins i tot en certs casos es podria definir com a imprescindible.

Octavi August

• Publicat el 22 de setembre de 2017

Octavi August, l’home que va passar a la posteritat essent el primer emperador de Roma, transformant l’organització política, social i administrativa de l’imperi en un nou ordre, qui aconseguí implantar una monarquia hereditària dins d’un imperi que durant llargs segles estigué sota una República corrupta pel senat romà i els seus magistrats.

Les guerres celtiberes i la caiguda de Numància

• Publicat el 15 de maig de 2017

L'any 218 aC., els romans van desembarcar a Empúries. El motiu principal d'aquest viatge era la guerra contra Cartago, dins el marc de la II Guerra Púnica. A la península Ibèrica, Cartago tenia molts territoris com a aliats, un fet que li suposava línies de subministres i influències polítiques.

Quan Neptú va ajudar a Escipió

• Publicat el 13 de març de 2017

Corneli Escipió Africà (236 aC- 183 aC) ha sigut anemonat per els historiadors com l’Hannibal romà. Aquest general de la República Romana va ser el responsable de la derrota final d’Hannibal i els cartaginesos a la 2a Guerra Pública, a la batalla de Zama (202 aC). Però abans d’arribar a l’enfrontament final Escipió va haver de derrotar els exèrcits cartaginesos a la Península Ibèrica, i per aconseguir-ho havia d’assaltar la ciutat de Qart Haddash (Cartago Nova) que estava protegida per bones muralles i grans superfícies d’aigua. Estava amb un exèrcit inferior en nombre, amb pocs aliats i en un entorn hostil i només amb un intervenció divina podia aconseguir la victòria. I un déu va respondre: Neptú, senyor dels mars.

Déus i emperadors: l’origen clàssic dels noms dels mesos de l’any

• Publicat el 11 de novembre de 2016

Actualment, el nostre any té dotze mesos, però no sempre ha estat així. L'origen del calendari tal com el coneixem nosaltres està tenyit de llegenda: els historiadors romans atribuïen la seva creació al mateix Ròmul, el mític fundador de Roma. En aquell temps, l'any començava a l'equinocci de primavera, al març, i s'acabava al desembre, constituint-se solament de deu mesos regits per les llunes.

El mercat de sang contra la covardia i altres mals

• Publicat el 4 de juny de 2016

Quan un gladiador queia mort a l'arena a l'antiga Roma es retirava el cadàver per la Porta Libitinensis i acabava en una estança dedicada preparar el cos del difunt pel seu enterrament, però prèviament se li aplicaven una sèrie d'intervencions. La primera era fer-li un nou tall al coll per assegurar que la mort era real i fingida.