Franquisme

«Jo també sóc adúltera»: la lluita contra el delicte d’adulteri

• Publicat el 6 de febrer de 2018

A la Vanguardia del 16 de novembre de 1976 es parlava de la manifestació que havia tingut lloc dos dies abans, en la que un miler de persones, en gran part dones, havien recorregut els carrers per reclamar l’abolició del delicte d’adulteri i l’amnistia per totes les dones condemnades per aquest delicte.

ETA durant el Franquisme (I)

• Publicat el 15 de gener de 2018

Per entendre el naixement d’ETA, en primer lloc hem d'anar a les arrels del nacionalisme basc. El pare del nacionalisme èuscar fou Sabino Arana (1865 – 1903), les tesis del qual es caracteritzaven per ser catòliques ortodoxes, profundament patriòtiques i antiespanyolistes, a l'hora que defensava la puresa de la raça basca.

El Franquisme: el règim de la corrupció

• Publicat el 20 de novembre de 2017

La corrupció va ser un element d'importància per al seu funcionament de la dictadura franquista. El general Franco de la mateixa manera que va realitzar una campanya bèl·lica més llarga de l'estrictament necessària i va desfermar una repressió brutal entre els espanyols per assegurar-se la submissió del conjunt de la ciutadania, també va dissenyar un sistema de recompensa de suports als qui l'havien ajudat durant la Guerra Civil (1936-1939) que va permetre-li afermar la seva posició al poder i crear una base estable d'adeptes a la dictadura.

Manuel Sesé Mur: la vida d’un doble represaliat pel franquisme

• Publicat el 15 de juliol de 2017

Mitjançant la trajectòria vital de Manuel Sesé, nascut el 1912 i assassinat pel franquisme al 1948, farem un recorregut pels esdeveniments que van marcar la vida dels veïns d’Osca durant aquest període. Amb l’objectiu de mostrar com el règim va utilitzar la violència indiscriminada, amb el subterfugi de la “Ley de Fugas”, contra elements subversius fins i tot passats ja onze anys del final de la Guerra Civil.

«Y yo hablando en castellano!»: anècdotes de rereguarda

• Publicat el 2 de juliol de 2017

En aquesta revista ja hem vist com la Guerra Civil espanyola i el franquisme van deixar diverses situacions rocambolesques a nivell d’execucions. Avui parlarem d’altres curiositats que es van donar a la vida més quotidiana de la rereguarda.

Va ser possible una Catalunya feixista?

• Publicat el 15 de juny de 2017

El següent text explica com Catalunya, durant la dècada dels trenta i en especial amb el conflicte civil, va esdevenir un focus d'interès dins de les relacions internacionals, i en conseqüència, un territori on les noves ideologies del segle XX van descobrir-hi un pols d'atracció. A partir d'aquesta premissa, s'ha relatat les influències que va tenir la ideologia feixista en aquell context, i si va ser possible instaurar un estat feixista català, com en el cas d'Itàlia.

CCOO: el sindicat de l’antifranquisme

• Publicat el 12 de juny de 2017

Comissions Obreres, un sindicat avui en dia encara existent, es va fundar durant al dictadura franquista. Vinculat al PCE i al PSUC, però amb una clara influència de l'obrerisme catòlic, va jugar un important paper en les mobilitzacions contra el règim, configurant-se com una de les principals amenaces per aquest.

D’execucions i executats

• Publicat el 26 d'abril de 2017

Les execucions van ser una de les mostres de crueltat més tristes de la guerra civil i el franquisme. Ens imaginem a una o diverses persones davant un esquadró d’afusellament mentre arriba el fatídic moment, però darrere d’aquestes execucions, també s’hi amaguen històries curioses, i afusellats amb sentit de l’humor.

Combatre la llarga ombra del Franquisme

• Publicat el 4 d'abril de 2017

El general Francisco Franco moria un 20 de novembre de 1975, i amb ell es tancava una etapa. S’iniciava el convuls camí cap a la democràcia. Part de les diferents forces polítiques clandestines entraven en el joc polític que havia de definir el rumb de l’estat espanyol. El procés, però, seria dirigit pels antics franquistes, ara erigits com a nous demòcrates i sota la figura de Suárez.

Els dos cognoms dels àrbitres espanyols

• Publicat el 13 de gener de 2017

És molt probable que molta gent sàpiga per quin motiu, als àrbitres, a Espanya, se’ls anomena pels dos cognoms. Però també és possible que molta altra gent no ho sàpiga, i cap de setmana rere cap de setmana hagi sentit, a la prèvia del partit del seu equip de futbol preferit, que xiularà un personatge amb cognoms altisonants, de reminiscències arcaiques, estranyes i amb certa musicalitat en declinar-los.