Feminisme

«Mrs. America»: els drets de la dona a la “Primera Democràcia” del món

• Publicat el 6 de maig de 2021

"Mrs. America" parteix dels anys 70, dècada convulsa en què va tenir lloc l'anomenada "Segona Onada del Feminisme". Sota el govern del president republicà Richard Nixon, EUA segueix enviant ciutadans al front per lluitar a la Guerra de Vietnam, incrementant així el nombre de víctimes mortals i el de veterans de guerra traumatitzats que retornen al país ferits, impressionats i, sovint, enganxats a la droga. La Guerra Freda ocupa també l'agenda política i el suprematisme blanc continua amenaçant als ciutadans afroamericans, tot i la notable millora (respecte a els anys 50) en els drets de la població negra establerta en territori americà.

El relat femení a les barraques del Carmel

• Publicat el 15 de febrer de 2021

El barraquisme al Carmel no es pot entendre sense tenir en compte a més de la meitat de la seva població, les dones.

Dones i feminismes a la República islàmica de l’Iran

• Publicat el 15 de gener de 2021

La Revolució Iraniana (1979) és considerada una de les últimes grans revolucions del segle XX. Una revolució que mobilitzà a un gran gruix de la població en contra de les polítiques del monarca Mohammed Reza Pahlavi, Xa de Pèrsia, provinent d’una dinastia monàrquica que portava regnant a l’Iran des del 1925.

El «Movimiento Democrático de Mujeres» i la lluita feminista al tardofranquisme

• Publicat el 15 de novembre de 2020

Fets històrics tan importants com la Guerra Civil espanyola i el règim franquista que la va succeir van contribuir a l’aparició de diversos factors que esdevindrien clau.

Les oblidades de la Comuna de París

• Publicat el 15 d'octubre de 2019

Entre el març i el maig de l'any 1871 les barricades varen representar l'escenari principal dels carrers de París. Les i els patriotes francesos, furiosos per la derrota contra Prússia, van instaurar un govern provisional i insurreccional de caràcter socialista: La Comuna de París. En el naixent règim popular i autogestionat, innovador en el qual estava relacionat amb els drets socials, les dones aprofiten per guanyar terreny i prendre el poder. Les dones comencen a exigir, tant a la burgesia com als seus companys, drets realment universals, com a avantguarda del moviment feminista francès. A continuació indagarem sobre l'importantíssim protagonisme d'aquestes rebels, sovint oblidades per la història.

Dràcula de Bram Stoker: una anàlisi històrica en clau de gènere al cor de les tenebres tardovictorianes

• Publicat el 15 de juliol de 2019

L’obra literària de Dràcula, publicada el 1897, es situa en el context tardovictorià com a novel·la epistolar en la que Stoker s’alimenta de tot un context històric indissociable a la seva obra donant com a resultat una narrativa i uns personatges insòlits i molt representatius en relació la qüestió del gènere durant l’època victoriana.

La vaga de dones de 1918: acció femenina contra la precarietat de la vida

• Publicat el 15 de juliol de 2019

Aquests versos són un fragment d’una cançó popular que es cantava pels volts del gener de 1918, quan una massiva protesta de dones que es conegué com la vaga de dones i que reclamava la reducció dels preus dels productes bàsics alhora que denunciava la manca d’abastiments.

La construcció històrica del treball de cures

• Publicat el 15 de març de 2019

A finals dels anys seixanta i principis del setanta es plantejaren, de la mà del moviment feminista, diferents debats entorn el treball domèstic.

La querella de les dones: entendre la feminitat a la baixa edat mitjana

• Publicat el 15 de març de 2019

Què va ser i què va suposar el debat conegut com la querella de les dones? Com s’entenia la feminitat a la Baixa Edat Mitjana? Com va evolucionar aquest concepte en l’àmbit teòric, seguint l’estela dels raonaments exposats pels dos bàndols que van protagonitzar aquest enfrontament?

Les Rote Zora: al·legoria de la força feminista

• Publicat el 15 de desembre de 2018

Dues dècades després de la Segona Guerra Mundial, l’Alemanya Federal tremola amb la presència de diversos grups d’esquerres, considerats radicals, que qüestionaven les estructures de poder.