Barcelona

«Comtes» capítol 2: o comte o res

• Publicat el 29 de desembre de 2017

Avui ens ocupa el segon episodi de la sèrie Comtes: l’origen de Catalunya, dedicat al comte Guifré Borrell. Abans d’entrar a parlar en detall del capítol en concret, però, volem fer una petita valoració de la sèrie en el seu conjunt.

El moviment veïnal al final de la dictadura i la Transició

• Publicat el 15 de novembre de 2017

Fa un temps aquesta revista ja va entrevistar a Marc Andreu i Acebal, autor d’una tesis doctoral i un llibre sobre els moviments veïnals de la ciutat de Barcelona entre els anys 1968 i 1986 on es defensava una visió segons la qual els moviments veïnals i socials, i en aquest cas concret a Barcelona, havien sigut protagonistes en haver aconseguit incidir en les decisions polítiques gràcies a les mobilitzacions massives d’aquella època.

La vaga d’usuaris de tramvies de 1957, espurna de la solidaritat antifranquista

• Publicat el 26 de febrer de 2017

Del 14 al 25 de gener de 1957, es va esdevenir una vaga d’usuaris de tramvia a la ciutat de Barcelona que, si bé no suposaria una victòria directa per la pujada de preus del bitllet, suposà un cop dur per al règim franquista, que es trobava en un moment de canvi i crisi. Durant el franquisme i la postguerra, a Barcelona molts problemes ciutadans desembocaven en una revolta, gran o petita, i comportaven aldarulls als tramvies.

L’allargada ombra del modernisme al patrimoni industrial de Barcelona

• Publicat el 22 de febrer de 2017

La ciutat de Barcelona és, sens dubte, una de les ciutats més conegudes mundialment per la seva arquitectura. L’empremta que el Modernisme hi deixà, difícilment esborrable, segueix intacta i crida l’atenció de locals i estrangers i projecta la ciutat arreu del món.

Les arrels del sindicalisme: inicis d’una llarga lluita

• Publicat el 15 de desembre de 2016

El sindicalisme va ser un fenomen clau per entendre el desenvolupament de la Catalunya contemporània, sobretot a partir de finals del segle XIX. Les arrels d'aquest fenomen, això no obstant, s'han de buscar abans en el temps. Repassem els principals factors que van fer possible que els treballadors s'organitzessin col·lectivament a través d'aquestes institucions, així com els primers passos del fenomen a Catalunya fins al Sexenni Democràtic.

Barcelona, l’esclat de la guerra civil i les Olimpíades que mai van ser

• Publicat el 22 de novembre de 2016

El 1896 es van celebrar, a Atenes, el Primers Jocs Olímpics Moderns; es restaurava així l’esdeveniment esportiu que s’havia celebrat a l’antiga Grècia entre 776 aC i 396 dC. A partir d’aquelles Olímpiades a Atenes, cada quatre anys s’han celebrat els Jocs Olímpics —exceptuant els de 1916, 1940 i 1944 que es van cancel·lar a causa de la guerra—, fins arribar als nostres dies.

Notes per a una cançó política: l’Orfeó Donostiarra a Barcelona (1910)

• Publicat el 15 de setembre de 2016

A vegades, en llegir diaris de fa uns anys, entre nombroses pàgines d’opinió política i articles d’economia, resulta curiós trobar-se amb reportatges dedicats a la vida cultural. Ja fossin llargues o breus, aquestes cròniques sobre concerts, recitals, funcions de teatre o d’òpera aconseguien un lloc meritori, fins i tot, al costat dels titulars de capçalera.

La maquinària repressiva borbònica en el segle XVIII

• Publicat el 15 de juny de 2016

Com és sabut, la Guerra de Successió forma part d'un dels capítols més estudiats i sotmesos a continuats estudis de la nostra història. No hem de caure en l'error de pensar que la Guerra de Successió va ser un conflicte entre Espanya i Catalunya o que Catalunya va lluitar per independitzar-se de la corona de Castella.

Entrevistes a peu de carrer sobre feminisme

• Publicat el 15 de març de 2016

És un dia fred i ennuvolat, mig plujós, d'aquells que deixen els carrers mullats i relliscosos. Un dia que alguns detesten i altres estimen. És 9 de març, la jornada posterior al dia internacional de la dona treballadora, i a la Facultat del Raval de la Universitat de Barcelona hi ha diverses pintades reivindicatives.

Víctor Balaguer i el nomenclàtor de l’Eixample

• Publicat el 17 de febrer de 2016

El Pla Cerdà i el seu Eixample per a Barcelona van patir al llarg del segle XIX les conseqüències d’un context molt complicat a nivell polític que va allargar el procés d’obertura d’una ciutat fins al moment emmurallada, i que havia de prendre una decisió important davant la massificació del nucli antic i la consolidació de la revolució industrial.