La història és present a molts aspectes de l’entreteniment, no només en forma de llibres o pel·lícules, sinó també als videojocs. Alguns estan ambientats directament en èpoques determinades, com ara Call Of Duty, que té diversos títols que es situen a la IIGM. Altres, com Assassins Creed o Ryse també mostren situacions i personatges històrics diversos, amb major o menor grau de fidedignitat.
Però ens trobem amb altres videojocs que, sense tenir cap mena d’intenció de situar-se en un context històric ni de narrar-nos llegendes, hi fan clicades d’ull. Aquest és el cas, per exemple, d’Skyrim, que està ple dels anomenats ous de Pascua (els ous de Pascua són referències dintre d’un joc o una pel·lícula cap a un altre producte cultural, i normalment no tenen res a veure amb la trama principal).
Skyrim és la cinquena entrega de la saga The Elder Scrolls, de Bethesda (estudis creadors també de l’aclamat Fallout). El videojoc es situa en una regió (Skyrim) d’un imperi totalment inventat (Tamriel). Es podria dir que l’ambient del videojoc és medieval, si jutgem per la mena de construccions, assentaments i armes, però no es correspon a cap període històric, ja que al joc també són inventades la periodització històrica, els dies i els mesos.
Les referències d’Skyrim cap a la història, la mitologia i la llegenda són constants. En una missió en la qual et demanen eliminar a rates gegants del soterrani d’una destil·leria, et trobes amb un llunàtic anomenat Hamelyn que pretén formar un exèrcit amb aquestes rates per conquerir una ciutat. No cal dir que és una referència directa al flautista d’Hamelín, una llegenda amb rerefons històric.
A banda d’aquesta, hi ha una altra llegenda coneguda reflectida al videojoc: la del Rei Artur. Per exemple, ens trobem amb diversos menhirs repartits per Skyrim. Un d’ells, el de la dama, està situat al costat d’un llac, en referència a la dama del llac (aquesta dama és present a la llegenda artúrica, però probablement és una herència de creences paganes). També podem trobar una espasa clavada a una pedra, en clara relació amb Excalibur.
A Skyrim, la principal companyia de comerç és la Companyia de l’Imperi Oriental, en referència a l’antiga i poderosa Companyia de les Índies Orientals. També trobem relació amb la mitologia nórdica: precisament, els habitants d’Skyrim són d’una raça anomenada ‘nòrdics’. El lloc de repòs de la seva ànima, en cas d’haver portat una vida honorable o haver mort en batalla, és Sovngarde, en referència a Asgard. I la gran sala es fa dir ‘Sala del Valor’, que no deixa de ser l’equivalent al Valhalla.
Una altra mitologia amb la qual s’ha enriquit el videojoc és la celta, amb el paper de les bruixes-corb. A Skyrim, aquest personatge és conegut com un dels més detestables, una combinació entre dona i corb, que lluita amb potents conjurs màgics i ungles molt afilades. La realitat és que les bruixes-corb són originàries dels mites celta, que les consideraven malvades. De fet, el corb en si és un animal àmpliament representat en aquesta mitologia, i moltes vegades associat a la guerra. Morrigan és la deessa celta de la destrucció i la mort, i és representada amb un corb. Morrigan també és el nom d’una bruixa a un altre videojoc: Dragon Age. Skyrim reflecteix la figura de les bruixes-corb celtes juntament amb el paper del corb com a símbol de guerra i mort.
Ah, i pels amants de les conspiracions: queda demostrat que Hitler no va morir al seu búnquer… el seu esquelet es pot trobar congelat a la cova de Hob, d’Skyrim!
