Elisabet II: La regent del poble

Imatge de la portada: Visita reial de la princesa Elisabet II amb el príncep Felip a Edmonton. Extret de: Wikimedia Commons

La regent Elisabet II com bé és sabut no va ser una reina qualsevol: carismàtica, fidel, rígida i familiar són alguns dels molts qualificatius expressats no tan sols per la mateixa família reial, sinó també per un sector important del poble britànic. Elisabeth Alexandra Mary Windsor, també coneguda com a Elisabet II del Regne Unit va néixer el 1926 a Londres i fou una de les reines més emblemàtiques de tota la història de la monarquia del Regne Unit. Si bé es pensa que el seu càrrec era hereditari, Elisabet mai hagués pensat que acabaria governant al poble anglès: el seu pare, el rei George V no era successor directe al tron, però inesperadament l’any 1937 es va convertir en rei, ja que el seu germà va decidir renunciar als drets legítims per casar-se amb una dona americana divorciada.

L’experiència en primera persona a la guerra

Si bé Elisabet no era molt bona en establir vincles socials amb persones de la seva edat, sí que ho era donant discursos. No obstant això, la guerra va esclatar a Europa i Regne Unit va haver de fer-li front juntament amb els seus aliats: França i Estats Units. Quan Alemanya va bombardejar diferents pobles i ciutats del Regne Unit, cinc d’aquestes bombes van caure al palau de Buckingham Palace i, en especial, a la capella reial del palau que va quedar quasi destruïda. Aquest fet va ser el punt de partida per a la tasca solidaria d’Elisabet, ja que la família reial no va marxar sinó que va romandre al palau tot i les bombes i perills que envoltaven a la ciutat. Aquest fet tan simbòlic, va ser el que va fer pensar a la regent en com millorar les situacions de les persones no sols afectades sinó que també estaven condicionades per la guerra d’una forma o altra. El mateix any 1940 Elisabet va fer el seu primer “speech” juntament amb la seva germana menor, Margaret, a tots aquells nens que formaven la Commonwealth i que havien quedat devastats pels efectes de la guerra. 

Elisabet podria haver optat per vetllar el seu poble des de casa, però en comptes d’això va armar-se de valor i va decidir fer front a la situació allistant-se al Servei Territorial Auxiliar (ATS). Un acte de valor, inaudit tenint en compte que les classes altes així com la monarquia estaven absents d’anar-hi. 

Un matrimoni poc comú

La guerra finalitza el 1945. Les potències de l’eix perden i els anglesos, quasi arruïnats per les despeses de la guerra així com les baixes per soldats morts o ferits, es veuen en l’obligació de reconstruir el país. Malgrat tot, Elisabet, una dona canviada pels efectes de la guerra així com per les seves responsabilitats com a princesa, es casa amb Philip Mountbatten, un home poc habituat als costums de la monarqiua, però que acaba cedint per amor a la seva regent. Tot i això, la relació entre el consort i la futura regent va estar en tensió pels nombrosos romanços que aquest tenia amb dones reputades. 

A més, no ha sigut ni el primer ni l’últim cop en què el princep Philip ha deixat en evidència a la reina amb els seus comentaris fora de lloc en altres països de la Commonwealth. Un d’aquests casos va ser a Austràlia l’any 2002, el rei Philip acompanyava a la seva dona en un acte commemoratiu quan va veure uns aborígens i va preguntar textualment un “Encara us llenceu les llances entre vosaltres mateixos?”. Els comentaris no acaben aquí donat que una situació similar es va produir l’any 1986 a la Xina quan va comentar a un estudiant d’origen britànic “si et quedes aquí molt de temps, tornaràs a casa amb els ulls axinats” . Malgrat tot, el súmmum de comentaris fora de lloc va ser durant un viatge a Nigèria per motius culturals on el príncep va comentar a un home vestit amb robes tradicionals nigerianes un “sembla que estiguis llest per anar a dormir”. Tot i això, Elisabet sempre deia la mateixa frase: “L’únic que m’importa és que ell em sigui lleial”. 

Dedicada a la família

No obstant això, tot i ser part de la família monàrquica, si hi ha quelcom que distingeix a Elisabet és el caràcter i tracte proper i familiar cap als seus fills, nets i besnéts. Elisabet va tenir quatre fills amb Philip: Carles, Anna, Andreu i Eduard dels quals Carles, al morir recentment, es va convertir en rei d’Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Elisabet sempre va ser una dona molt propera a la família i això es veia especialment en el tracte que tenia cap als fills del rei Carles: el príncep Guillem i Enric d’Anglaterra. Aquest segon, sempre amb una relació més distesa que creaven complicitat entre ell i la reina. Aquesta dedicació també es pot vincular amb els més petits de la casa donat que la reina era una gran amant dels gossos, en especial, dels Corgis (raça de gos petit natiu de la Gran Bretanya), arribant a tenir fins a 30 Corgis al llarg de la seva vida. Com diuen en anglès:  being a Queen’s dog is a pretty posh gig! 

L’ascens al tro d’Anglaterra

Òbviament, les responsabilitats mai s’acaben i és que Elisabet, amb la mort del seu pare l’any 1952, es va convertir en reina del Regne Unit, convertint-se amb el nom que se la coneix actualment: Elisabet II. En aquell moment, Elisabet es trobava amb el seu marit, el rei Philip a Keyna quan la vam avisar què el seu pare, el rei Jordi IV havia mort de càncer de pulmó. Aquest, si bé no ho sembla, va ser un dels moments més especials i importants en la vida de la regenta amb la famosa frase: “durant tota la meva vida i amb tot el meu cor, intentaré ser digna de la vostra confiança”. 

Tot això, sumat a l’ascens marcat amb dolor i tristesa per la mort del seu pare, van fer d’Elisabet la sisena dona en ser coronada en l’història de la monarquia anglesa. Un regnat de 70 anys sempre portat amb dedicació i fermesa cap als seus i el seu poble fins a l’últim minut: “en commemorar aquest aniversari, em fa un plaer renovar-vos la promesa que vaig donar l’any 1947 que la meva vida estarà sempre dedicada al vostre servei”. 

Acusacions i escàndols monàrquics

Un regnat de 70 anys està ple de grans d’històries, algunes triomfants però també n’hi ha d’altres amargues, una d’elles l’acusació pel presumpte assassinat de la princesa Diana, ex dona del seu fill Carles, a París. “Diana ha mort”, un titular que va fer història mundial, doncs, la princesa era no sols aclamada pel seu títol sinó també com bé deien els anglesos havia esdevingut “la princesa del poble”, un fet que mai va agradar a la reina i no poques van ser les seves enganxades. Com bé és sabut, Diana de Gal·les era una dona molt extravertida, alegre i donada als altres. Diana va ser enganyada per la mateixa monarquia per a casar-se amb el fill gran de la regent, tot i que la reina Elisabet era conscient dels assumptes fora del matrimoni que tenia el seu fill amb Camila, una amiga de Diana. Això, sense tenir en compte les cartes rebudes cap a Diana durant l’any 1993 amb un to cruel i despectiu sobre les decisions i comportaments d’aquesta. 

Una situació similar es va produir però en aquest cas amb el seu besnet, Enric d’Anglaterra i Essex, conegut també pels seus escàndols amb dones despullades i borratxeres infinites durant els viatges a l’estranger. Un noi que va decidir casar-se amb una dona no procedència monàrquica, Meghan Markle i que tampoc va ser de gaire grat per la regent donat el caràcter d’aquesta i sumat amb els comentaris ofensius cap a la seva casa. El súmmum de la situació es va produir quan el matrimoni va decidir que es “desvinculaven” de tot allò en relació a la monarquia, deixant a la reina no sols sorpresa sinó que també enfurida per la gran manca de respecte que havia mostrat en especial el seu besnet Enric. 

Una mort desoladora

Després de 70 anys de regnat plens d’històries immemorables i altres fets per recordar la reina Elisabet va dir el seu últim adeu el 29 de setembre d’aquest any amb l’edat de 96 anys. Tot i que la reina semblava “immortal” i d’acer, va morir segons la casa Reial de forma pacífica al seu llit rodejada dels més propers com el seu fill Carles i la seva filla Anna. Una mort, que va recordar al poble com la de Diana de Gal·les, tot i que al seu certificat de defunció consta la causa de mort com per “avançada edat”, hi ha altres teories i rumors sobre la causa de mort. Un d’ells, ha sigut degut a l’acumulació de diversos factors mèdics, com ara el Sars-Covid, malaltia que va contraure el febrer de 2022 sumat a les seves hospitalitzacions. Si bé la mort de Diana va commocionar no sols a tot el país sinó que també a mig món, la mort de la reina, sens dubte, ha deixat amb el cor buit i ple de tristesa a milions de persones. I, és que per primer cop, que la monarquia va donar opció al poble perquè es pogués acomiadar de la reina, i és per això, que va ser exposada dintre del fèretre i conduïda amb un trajecte amb una durada de 10 dies fins a Balmoral, conjuntament amb els seus familiars i altres membres de la monarquia. 

Per saber-ne més:

British Government. Royal UK. United Kingdom. Disponible a: https://www.royal.uk. (Accedit a novembre de 2022).

HARDMAN, Robert. Queen of our Times: The Life of Elizabeth II. United Kingdom. 2022.

PORTUS, G.V. The Queen and the Commonwealth. Australia. JSTOR. 1954

WILSON, H.A. The Coronation of Queen Elisabeth. United Kingdom. 2022. Research Gate, DOI:10.1093/ehr/XXIII.LXXXIX.87