Noèlia Ramos Soria

Noèlia Ramos Soria

(Lleida, 1996). Graduat en Estudis Anglesos (UdL). Màster en Formació del Professorat (UAX). Actualment és professora de secundària i estudiant de doctorat a (UVigo).

La caiguda del rei Artur (1930) de J.R.R. Tolkien i la seva versemblança amb el cicle artúric

El món de "El Senyor dels Anells" (1954-55) de Tolkien ha estat objecte d'estudi de nombroses comparacions, les quals han contribuït a establir una relació amb tots aquells aspectes mítics i culturals que podrien haver influït en la seva creació. Dintre del seu "mythos" el "cicle artúric" ha esdevingut crucial per comprendre el Legendarium de Tolkien, revelant la seva concepció mitològica, tal com s'expressa en les seves cartes i escriptures. L'objectiu d'aquest estudi és entendre millor com es relacionen els mons de Tolkien i la llegenda artúrica, explorant com els personatges, els temes i les imatges simbòliques es reflecteixen entre ells. Aquesta anàlisi es basa principalment en les obres fonamentals de J.R.R. Tolkien, incloent-hi La Caiguda d'Artur (2013), El Senyor dels Anells (1954-55) i El Silmarillion (1977).

El concepte del més enllà cèltic a “El Senyor dels Anells”

El món d’El Senyor dels Anells de Tolkien ha estat objecte de nombroses comparacions que han contribuït a relacionar tots aquells aspectes mitològics i culturals que podrien haver influït en la seva creació. Mentre que la mitologia nòrdica va ser acceptada fins i tot pel mateix Tolkien com una de les principals referències en la creació del seu món, la funcionalitat i la simbologia dels aspectes culturals i mitològics relacionats amb la cultura cèltica han estat menystinguts. No obstant això, malgrat l’escassa afecció de Tolkien per les coses cèltiques i la incertesa sobre el concepte de "més enllà", hi ha diversos aspectes que, de manera inconscient o no intencionada, s'han creat i modelat com una possible explicació d’aquest més enllà.

Valinor i el Tír na nÓg: de les terres infinites a les de la joventut

J. R. R. Tolkien sempre va refusar catalogar la seva obra sota unes influències concretes, tanmateix, la seva lectura ofereix una sèrie de paral·lelismes que assenyalen la presència de diversos elements de folklore de diferents orígens. Si bé la petjada de la mitologia nòrdica i germànica és més notòria i ha estat més acceptada als entorns acadèmics, la d'origen celta no ha gaudit del mateix interès. Amb tot, l'autor d'El Senyor dels Anells va posar de manifest, en repetides ocasions, el seu coneixement d'aquest llegat cultural. Un dels punts clau és una idea del més enllà amb nombrosos punts en comú amb el Tír na nÓg, així com les semblances entre els seus elfs i els Tuatha Dé Danaan, personatges que no només comparteixen trets físics sinó també punts en comú en les seves històries d'origen.

Elisabet II: La regent del poble

Elisabet II ha sigut una de les reines més longeves de tota la història d’Anglaterra. Una reina, marcada per la tragèdia de la guerra, escàndols familiars i altres més ben bé polítics. Una figura regent, que va arribar al tron d’Anglaterra sense voler ni desitjar-ho, però que va afrontar-ho amb fermesa i serietat fins als últims dies de la seva vida. Elisabet, una dona ferma i convençuda de les seves decisions dedicada des de la seva infantesa amb i per al seu poble.
Popular
El Nadal? Cosa de pagans

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES