El 25 d’octubre de 1349 es posava fi a prop de setanta anys d’independència del regne de Mallorca després de la divisió de la Corona d’Aragó a causa del testament de Jaume I (1276). Aquesta batalla va enfrontar les hosts del rei d’Aragó Pere III el Cerimoniós i les del rei de Mallorca Jaume III, ara fa sis-cents setanta anys.
Pere III era un monarca hàbil amb la diplomàcia, i el seu fort era la dilació –va jugar aquesta carta durant el Cisma d’Occident (1378-1417) de manera que no va haver de decantar-se per cap dels dos Papes, el de Roma i el d’Avinyó. Com que el rei Pere volia recuperar tots els regnes i territoris de l’antic Casal de Barcelona (Mallorca i Sicília) per tal de vertebrar una poderosa corona a la Mediterrània, amb el regne de Mallorca va seguir el mateix camí: aprofitant que el 1341 el seu cunyat Jaume III de Mallorca estava lluitant contra el rei de França, Pere III va convocar Corts a Catalunya pel 25 de març de l’any següent, sabent que Jaume no podria assistir-hi (assistir a Corts formava part dels deures dels vassalls envers el seu senyor).
La sentència condemnatòria resultant de la denúncia del rei Pere vers el rei Jaume d’haver incomplert els seus deures com a vassall li permetia confiscar les terres del rei de Mallorca. Aquesta annexió va ser relativament ràpida, ja que el 1343 l’arxipèlag es trobava sota les mans del rei Pere i les terres ultrapirinenques (els comtats de Rosselló, Cerdanya i Vallespir) van caure l’any següent.
El rei Jaume III de Mallorca, que primer s’havia refugiat al Rosselló i després a França, va intentar recuperar els seus territoris. Així va ser com va vendre’s les places de Montpeller, l’Omeladès i el Carladès al rei de França Felip VI, l’Afortunat, per tal d’organitzar un exèrcit amb el qual va desembarcar a Mallorca. L’intent de recuperació del regne, però, va quedar frenat en perdre el 25 d’octubre de 1349, a prop de Llucmajor (Mallorca Oriental), la decisiva batalla. Allà va morir el rei de Mallorca i el seu fill, Jaume IV, va ser fet presoner.
D’aquesta manera, el regne de Mallorca tornava a incorporar-se a la corona d’Aragó i el rei Pere el Cerimoniós girava l’esguard sobre el regne de Sicília, en mans de Lluís I el Nen, un altre cunyat del rei Pere.
M’agradaria fer una menció especial al fet que el 5 de setembre passat va fer set-cents anys del naixement del rei Pere III el Cerimoniós (1336–1387). La seva política bel·licista va arruïnar el país, va propiciar la creació de la Deputació del General a les Corts Generals de Vilafranca del Penedès–Barcelona–Cervera de 1358–59, i li va valdre l’apel·latiu d’el del Punyalet.
Gràcies a ell, el regne de Mallorca va tornar a formar part de la Corona d’Aragó i va projectar la reincorporació de tots els regnes i territoris en mans catalanes a aquesta mateixa corona, somni frustrat pels esdeveniments i per les males eleccions dels seus fills i successors.
Durant el Cisma d’Occident, va practicar una política de neutralitat, sabedor com era que tant el papa de Roma com el d’Avinyó no li tenien massa simpaties.
