Deformant la Història

«La Isla Mínima»: dins les obscures entranyes de la Transició

• Publicat el 13 de juny de 2018

Una pel·lícula obscura per a una història obscura. La Isla Mínima, monumental obra cinematogràfica d’Alberto Rodríguez feta el 2014, endinsa els espectadors en l’atmosfera sòrdida, asfixiant i criminal dels anys de la Transició Espanyola (1975-1982). Amb aquesta ambientació construeix un argument policíac en un thriller que diu molt més del que pronuncia i mostra molt més del que es presenta a la pantalla.

«La ciutat cremada»

• Publicat el 22 de maig de 2018

La ciutat cremada és una pel·lícula catalana de l’any 1976, ens narra els esdeveniments més destacats que succeeixen a Barcelona des del desastre de la guerra de Cuba el 1898 a la setmana tràgica de 1909. En aquests 10 anys, mitjançant la història de la família Palau, dedicada al comerç de cava, es van narrant episodis polítics, econòmics i socials d'aquella interessantíssima Barcelona plena de fum de fàbriques, bohemis, anarquistes, burgesos, gonorrea i joves pintors com el cèlebre Pablo Picasso.

«Le jeune Karl Marx»: de la indignació a la crítica

• Publicat el 10 de maig de 2018

I si Karl Marx també hagués sigut un ésser humà? En aquest deformant la història analitzem el film de Raoul Peck sobre la vida del filòsof durant la dècada dels 40 del segle XIX el qual va inspirar (i encara inspira) bona part del moviment obrerista internacional i que condicionà com cap altre el transcurs històric del segle XX.

«Knightfall»: templers, catalans, intrigues de palau i sarraïns-ninja al París del segle XIV

• Publicat el 22 de febrer de 2018

Per a tots és de sobres coneguda la llegenda, potser no tant la veritable història, dels Templers -el nom original dels quals era Orde dels Pobres Companys d’Armes de Crist i del Temple de Salomó- i del Sant Greal. Aquests dos ingredients ja han donat molt bons resultats en el món de la ficció històrica, com hom pot recordar pel best seller de Dan Brown, El codi Da Vinci.

«300» de Zack Snyder: propaganda a sou de la guerra

• Publicat el 1 de desembre de 2017

300 de Zack Snyder (2007) és l'adaptació a la pantalla gran del còmic homònim. Tot i la seva aparent fidelitat estètica, el film no és fidedigne a l'original: afegeix subtrames i modificacions del contingut que transformen totalment el sentit de l'obra. En aquest deformant la història, tractarem de fer una aproximació als errors històrics i modificacions, per tal de poder comprendre la nova intencionalitat que Snyder dóna a 300.

«300» de Miller i Varley: existir a l’ombra d’un mateix

• Publicat el 9 de novembre de 2017

Entre els anys 1998 i 1999 es publicava, en cinc números, la novel·la gràfica de Frank Miller (il·lustració i guió) i Lynn Varley (color). Probablement, però, ha quedat eclipsada per la seva adaptació al film de Zack Snyder (2007): tant pel seu èxit comercial com per les crítiques polítiques i historiogràfiques que desencadenà.

«One Piece» i la història pirata

• Publicat el 20 d'octubre de 2017

One Piece és una obra manga japonesa creada per l’autor Eiichiro Oda l’any 1997. En aquesta obra fantàstica, situada en un món fantàstic dividit en gran mars, la pirateria és el tema central. Un noi jove, Monkey D Luffy es llença a la mar en busca de riqueses i aventures amb l’ambició de trobar el tresor del llegendari pirata Gol D Roger i esdevendir el Rei dels Pirates.

Octavi August

• Publicat el 22 de setembre de 2017

Octavi August, l’home que va passar a la posteritat essent el primer emperador de Roma, transformant l’organització política, social i administrativa de l’imperi en un nou ordre, qui aconseguí implantar una monarquia hereditària dins d’un imperi que durant llargs segles estigué sota una República corrupta pel senat romà i els seus magistrats.

«La llegenda Otger Cataló»: el mite darrera la pel·lícula

• Publicat el 9 de juliol de 2017

Com totes les llegendes, aquesta té més d’una versió, però la que està més acceptada és la següent: Otger Golant, senyor del castell Cataló de la Gascunya, malferit després que els musulmans haguessin conquerit el Regne dels Visigots, s’havia retirat al nord dels Pirineus, amagat entre les muntanyes amb l’ajut del seu gos gànguil, que li llepava les ferides. Un dia va trobar una ovella blanca, que de tan pura com li va semblar la va confondre amb la seva mare.

«Una jornada particular», però també una cultura política particular?

• Publicat el 3 de juny de 2017

No és el llogater del sisè qui és antifeixista. És el feixisme qui és l’anti-llogater del sisè. Amb aquesta frase, de les més rememorades de la història del cinema, Ettore Scola posa la cirereta sobre el pastís en la seva pel·lícula ''Una giornata particolare'', estrenada ara fa exactes 40 anys. En aquest film Scola ens presenta un breu però substancial retrat d'un dia, tal i com proclama el títol, particular.