Curiositats

Gavatx: la malfiança popular vers el francès a la Catalunya moderna

• Publicat el 30 de març de 2017

Durant bona part del segle XVI i principis del XVII, Catalunya va esdevenir terra d’arribada de grans contingents poblacionals provinents del sud de França, principalment de les terres de parla occitana com, entre d’altres, el Llenguadoc, el Comtat de Foix, la Gascunya, l’Alvèrnia i el Gévaudan. No és estrany, si hom cerca en les fonts del període, trobar no poques referències a francesos, gascons o estrangers.

Els canvis en la toponímia catalana durant la Segona República

• Publicat el 23 de març de 2017

Amb l’aixecament franquista de l’any 1936, Espanya quedà partida en dues meitats. Catalunya, al bell mig de la meitat fidel a la República legalment establerta, experimentà un seguit de canvis en la seva toponímia (els noms dels municipis) que no eren res més que un reflex de les ideologies polítiques dominants. Així, fruit de la revolució i del sentiment anticlerical i antisenyorial del moment, es van eliminar dels noms de les contrades les referències al santoral (hagiotopònims), a la monarquia o a l’aristocràcia. Aquests canvis eren promoguts pels comitès populars locals i van ser reconeguts i assumits per la Generalitat de Catalunya. El punt legal inicial va ser el Decret de Seguretat Interior signat el 9 d’octubre de 1936, que reconeixia la potestat dels ajuntaments pel que feia als noms dels municipis, i tots els canvis es van anar ratificant en els posteriors decrets signats per la Generalitat presidida per Lluís Companys.

Quan Neptú va ajudar a Escipió

• Publicat el 13 de març de 2017

Corneli Escipió Africà (236 aC- 183 aC) ha sigut anemonat per els historiadors com l’Hannibal romà. Aquest general de la República Romana va ser el responsable de la derrota final d’Hannibal i els cartaginesos a la 2a Guerra Pública, a la batalla de Zama (202 aC). Però abans d’arribar a l’enfrontament final Escipió va haver de derrotar els exèrcits cartaginesos a la Península Ibèrica, i per aconseguir-ho havia d’assaltar la ciutat de Qart Haddash (Cartago Nova) que estava protegida per bones muralles i grans superfícies d’aigua. Estava amb un exèrcit inferior en nombre, amb pocs aliats i en un entorn hostil i només amb un intervenció divina podia aconseguir la victòria. I un déu va respondre: Neptú, senyor dels mars.

La llegenda del flautista d’Hamelín

• Publicat el 12 de març de 2017

Les explicacions sobre la llegenda que cobren més força són la de la guerra i la colonització. En el cas bèl·lic, perquè era habitual que apareguessin pels pobles i ciutats alguns enviats de les autoritats allistant als joves a l'exèrcit. En el cas de la colonització, perquè l'emigració de ciutadans alemanys cap a Europa Central i de l'Est va començar a aquella època.

El president dels trenta dies (i altres rècords)

• Publicat el 9 de març de 2017

William Henry Harrison va ser un president que va batre diversos rècords als Estats Units. Desgraciadament per a ell, la majoria d'aquests van ser negatius, i el que va ser positiu el va 'ajudar' a morir.

Victor Lustig: el gran estafador

• Publicat el 7 de març de 2017

Victor Lustig va ser un dels majors estafadors de la història. Les seves paraules van enganyar a compradors de la Torre Eiffel i, fins i tot, al propi Al Capone.

L’origen dels castells

• Publicat el 4 de març de 2017

Els castells van pel camí de convertir-se en una de les expressions culturals més genuïnes tant a l’interior del nostre país com també en l'àmbit internacional. Des de fa uns anys el fet casteller està vivint un creixement constant, tant quantitatiu (augment de colles i castellers) com qualitatiu (millors construccions, menys caigudes, més repercussió als mitjans). La pregunta que cal formular és: quin és l’origen d’aquesta pràctica, on va sorgir i com?

Víkings: més enllà de la guerra

• Publicat el 3 de març de 2017

Rere el terme viking hi ha un estereotip perpetuat des de fa dècades: un viking, en l’imaginari popular, és un guerrer, un bàrbar, un saquejador armat amb grans destrals, abillat amb pells d’animals i coronat per un casc amb grans banyes. Però, què van ser els vikings? En la seva època foren coneguts únicament pel bel·licisme, o també per altres àmbits?

Quan amb les lletres no n’hi havia prou: els dibuixos dels dietaris de la Generalitat

• Publicat el 27 de febrer de 2017

A l’edat mitjana molts escrivans plasmaven sobre pergamins –o en moments més tardans sobre paper–, els fets que ells consideraven importants, i que, per tant, havien de constar en algun lloc. És interessant, però, veure com no només recorrien a l’escriptura, sinó que també utilitzaven, en força ocasions, les il·lustracions. Quines temàtiques en surten representades?

La vaga d’usuaris de tramvies de 1957, espurna de la solidaritat antifranquista

• Publicat el 26 de febrer de 2017

Del 14 al 25 de gener de 1957, es va esdevenir una vaga d’usuaris de tramvia a la ciutat de Barcelona que, si bé no suposaria una victòria directa per la pujada de preus del bitllet, suposà un cop dur per al règim franquista, que es trobava en un moment de canvi i crisi. Durant el franquisme i la postguerra, a Barcelona molts problemes ciutadans desembocaven en una revolta, gran o petita, i comportaven aldarulls als tramvies.