Martí Orriols Camps

Martí Orriols Camps

Interessat tant en la història i els estudis socials de la ciència i tecnologia com en l'ofici de pagès; format en Física (UB), producció agroecològica (ECA Manresa) i Història de la Ciència (UAB-UB).

Ideari polític, pràctiques i funció social de la frenologia durant la primera meitat del segle XIX

Al llarg del segle XIX, la frenologia, una nova ciència de la ment que buscava relacionar les facultats humanes amb la forma del crani, s'estengué per diversos territoris d'Europa i dels Estats Units a través de noms propis com Franz Joseph Gall, Johann Gaspar Spurzheim o George Combe, i també de les exhibicions itinerants de gran quantitat de frenòlegs, donant lloc a tota una sèrie d'implicacions en un sector ampli de la societat.

L’ordinador com a metàfora de la guerra freda: una mirada comparativa entre els Estats Units i la Unió Soviètica

Durant la segona meitat del segle XX ens trobem amb una relació molt estreta entre els treballs de científics i el desenvolupament militar; mentre per una banda hi havia una investigació científica, per l'altra hi havia un clar interès o ús militar. De fet, tot el que van ser les ciències de l'espai i de la informació van ser possibles degut al finançament dels departaments de seguretat i militars, en plena Guerra Freda. 

Agnotologia: la ignorància i el seu estudi

És evident que el desenvolupament de l'activitat científica i dels sabers, en general, és profundament rellevant al llarg de la història i que, de fet, forma part dels processos de transformació i contingència de la societat, en totes les seves dimensions. Ara bé, i què passa si en lloc de centrar-nos en el coneixement posem l'atenció en el seu oposat; és a dir, té sentit i és possible fer una història d'allò que no se sap: la ignorància? Semblaria del tot contradictori, si justament el que es busca en història de la ciència és parlar sobre el coneixement. Podem assegurar, això no obstant, que és la ignorància la cara oposada i excloent del coneixement, o més aviat en forma part d'ell, n'és una part essencial?

Projecte Synco: cibernètica i socialisme xilè més enllà de la Guerra Freda

L'octubre de 1972 s'inicià una aturada nacional d'una part del gremi de camioners per protestar en contra les polítiques del govern d'Allende, elegit democràticament el 4 de setembre de 1970. L'objectiu de l'aturada era desestabilitzar i bloquejar l'economia xilena, amb el suport i el finançament de la CIA i la Casa Blanca. No obstant això, amb l'ajuda d'una xarxa telefònica i de tèlex nacional, el Govern va poder respondre ràpidament al problema. D'on va sorgir aquella capacitat de resolució tan ràpida? Una part no tan coneguda d'aquesta història és que aquella xarxa tecnològica formava part d'un projecte cibernètic molt més ambiciós, que feia força mesos que s’estava gestant.
Popular
Quatre dècades de repressió a Euskal Herria (I)

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES