Adrián Baranda Martínez-Abascal

Adrián Baranda Martínez-Abascal

(Bunyola, 1995). Graduat en Història per la UIB, Màster en Història Contemporània (UOC) i Màster en Formació del Professorat (UIB). Professor de secundària i doctorand en Història Contemporània (UIB).

«La lengua de las mariposas»: el coneixement com a forma de llibertat

A "La lengua de las mariposas" es fa un relat del període no és en absolut l'habitual: en lloc de les èpiques Barcelona i Madrid, epicentres del republicanisme i el moviment obrer, l'acció se situa en un poblet de Galícia, en lloc del protagonisme de dones i homes d'acció com per exemple a Tierra y Libertad (Loach, 1995) o Libertarias (Aranda, 1996) els protagonistes són gent comuna, principalment el mestre de l'escola del poble i un dels seus alumnes, a més de la resta d'habitants de la localitat.

«Roma, ciutat oberta»: construint l’antifeixisme

1945, any en que Roberto Rossellini va dirigir aquesta obra cinematogràfica, fou sens dubte un moment cabdal de la història recent. La derrota de l’Eix i el final de la Segona Guerra Mundial marquen un abans i un després en el desenvolupament del món que passa de les obscures dècades del Període d’Entreguerres (1918-1939) al que diversos historiadors qualifiquen com els 30 anys gloriosos o l’Època Daurada del Capitalisme entre 1945 i 1975.

«La Isla Mínima»: dins les obscures entranyes de la Transició

Una pel·lícula obscura per a una història obscura. La Isla Mínima, monumental obra cinematogràfica d’Alberto Rodríguez feta el 2014, endinsa els espectadors en l’atmosfera sòrdida, asfixiant i criminal dels anys de la Transició Espanyola (1975-1982). Amb aquesta ambientació construeix un argument policíac en un thriller que diu molt més del que pronuncia i mostra molt més del que es presenta a la pantalla.
Popular
«Argentina, 1985»: el judici a la dictadura

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES