Article

D’una doble debilitat: elements d’interpretació del pujolisme

• Publicat el 15 d'abril de 2020

Juliol del 1996, Madrid. Davant d’una audiència fornida amb figures claus de les elits dirigents de l’Estat –Federico Trillo, President del Congrés; Juan Ignacio Barrero, President del Senat; Iñigo Cavero, President del Consell d’Estat; Carlos Granados, fiscal de l’Estat; Rodrigo Rato, vicepresident del Govern espanyol; ministres d’Exteriors, Abel Matutes; d’administracions Públiques, Mariano Rajoy; d’Indústria, Josep Piqué; o d’Educació, Esperanza Aguirre–, el President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, es disposa a pronunciar una conferència que adverteix que no busca l’afalac ni el beneplàcit, sinó que més aviat pot resultar controvertida.

La construcció de l’estat del benestar a Catalunya entre 1980-2003

• Publicat el 15 d'abril de 2020

Parlar de la construcció de l’estat del benestar a Catalunya entre 1980 i 2003 significa en bona part parlar del model social que va voler propulsar i va poder concretar el pujolisme.

Pujolisme: un sistema integral de poder

• Publicat el 15 d'abril de 2020

"Si entrem per aquí, prendrem mal" Jordi Pujol i Soley, responent a TV3 sobre el suposat finançament de CDC a través del Palau de la Música.

Joana d’Arc: la «Pucelle d’Orléans»

• Publicat el 15 de març de 2020

En l’imaginari col·lectiu la figura de Joana d’Arc la percebem a priori com el d’una llegenda, si alguna lectora o lector té arrels i consciència francesa l’entendrà com a un símbol, el que avui en diríem una heroïna nacional. Però entre el mite i la realitat hi ha tot un món. Davant una impossibilitat, de moment, d’analitzar la vida de la «Pucelle d’Orléans» a partir de distintes tipologies de fonts, més enllà de les textuals, no tenim més remei que contrastar les fonts documentals de les quals disposam. I què tenim de la seva vida que ens pugui ajudar a reconstruir-la? Doncs com bé apunta Jacques Cordier, partim de dues fonts documentals principals: les actes del procés de condemnació i les actes i enquestes del procés de rehabilitació de la nostra protagonista. Però abans d’arribar a les fonts de la seva vida anem a fer un repàs pel context en què va créixer.

Punt de partida de la Transició als Països Catalans

• Publicat el 15 de març de 2020

A més de quaranta anys de la mort del dictador Francisco Franco el 1975 i la ratificació de la Constitució espanyola del 1978, el període de la Transició Democràtica continua sent objecte de debat per bona part de la societat.

La irrupció del presbiterianisme a Europa: els casos d’Anglaterra i Escòcia

• Publicat el 15 de març de 2020

Durant el segle XVI, Europa va viure diverses convulsions religioses que obriren una nova concepció de la religió i la fe a tot el continent.

El canibalisme a la península Ibèrica

• Publicat el 15 de març de 2020

Molts mites i llegendes s’han creat al voltant del canibalisme vinculat amb els éssers humans, ja que ha estat practicat durant segles per diferents civilitzacions i cultures arreu del món.

Els negres del cacic Tunuguna: una microhistòria de l’esclavitud

• Publicat el 15 de febrer de 2020

Quan parlem d’Història, amb majúscules, pensem en els grans esdeveniments del passat, guerres, paus, revolucions i reaccions.

«La Ciutat de Repòs i de Vacances»: un projecte de descans per a la classe treballadora

• Publicat el 15 de febrer de 2020

El mes de setembre ha arribat i probablement parlar d’un projecte que va versar al voltant del descans i de les vacances sembla fer llenya de l’arbre caigut o furgar dins una ferida encara oberta.

Exorcismes al barri de Gràcia a la segona meitat del segle XIX: el pare Palau i el mossèn Cinto Verdaguer

• Publicat el 15 de febrer de 2020

El dimoni es defineix com un ésser espiritual de caràcter angèlic i naturalesa incorpòria que viu condemnat eternament perquè no va superar les proves que Déu li va posar, a diferència dels àngels, que van romandre fidels.