Actualitat

Un pas més enllà: Macron conquereix el Líban i sorgeix l’amor entre Tel Aviv i Dubai

Fa ben poc anunciava el govern israelià amb triomfalisme la firma de l’acord Abraham amb els Emirats Àrabs Units (EAU), una coalició de petits estats del Golf Pèrsic mundialment coneguts per les seves rendes petrolieres i el seu tren de vida luxós. Aquesta firma va en paral·lel amb uns altres assumptes que també seran tractats en el present article, el més cridaner dels quals és la visita del president de França, Emmanuel Macron, a un Líban devastat per la misteriosa explosió del port de Beirut i les manifestacions al país, assumint el paper de salvador.

Després de les bombes: la segona postguerra mundial

El dos de setembre de 1945, Japó firmava la seva capitulació. La Segona Guerra Mundial arribava per fi al seu punt final, gairebé sis anys exactes del seu inici (l’u de setembre de 1939). Malgrat la seva cronologia oficial (1939-45), cal tenir en compte tots els conflictes i la inestabilitat mundials que des del 1914 portaven sacsejant el món: la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, els nombrosos conflictes armats a l’Orient, les incipients lluites per l’alliberament nacional a les colònies, el Crack del 29 (i la Gran Recessió dels Trenta), l’arribada del feixisme i del nazisme al poder, la Guerra Civil Espanyola, etc.

La Crisi del segle XVII

Entre les crisis que més abast han tingut a la història, la del segle XVII ocupa un paper discret malgrat la seva virulència. La Història Moderna és segurament la menys coneguda de les històries entre el gruix de la població, per això el concepte “Crisi del segle XVII” pot sonar estrany a molts. Hi ha un tòpic que resumeix cada segle en una malaltia mental concreta. El XX hauria estat el de la neurosi, el XIX el de la histèria, es creu que el XXI podria ser el del narcisisme… i el XVII fou el de la melangia.

La Baixa Edat Mitjana: epidèmia o crisi?

La Pesta Negra impactà en una Europa en crisi. Com avui ho és el coronavirus, l’epidèmia fou un element més d’un sistema en fallida. El feudalisme europeu va experimentar els seus límits socials i econòmics (sens dubte també ecològics) des de poc abans de la meitat del segle XIV i al llarg del segle XV. La Pesta Negra impactà en una Europa en crisi. Com avui ho és el coronavirus, l’epidèmia fou un element més d’un sistema en fallida. El feudalisme europeu va experimentar els seus límits socials i econòmics (sens dubte també ecològics) des de poc abans de la meitat del segle XIV i al llarg del segle XV. Una crisi que ha sigut debatuda a bastament entre els estudiosos i que ha generat multitud de teories explicatives.

Breu perspectiva del conflicte sirià: de les pintades als murs de Daraa fins a la invasió turca

El 1963, un cop militar va dur al partit Baaz sirià a la presidència del país. Aquesta organització política, el nom del qual és Partit del Renaixement Àrab Socialista, tenia originàriament un fort component antiimperialista, secular, panarabista i socialista àrab. El 1970, un dels militars més destacats de Sirià i membre del Baaz, Hafez al-Àssad, culmina un cop d’Estat que el porta a la presidència del país. Hafez al-Àssad era el pare del actual màxim dirigent de Siria, Bashar-al Àssad. Sota la direcció de Hafez al-Àssad, el país va consolidar els seus llaços amb la Unió Soviètica, però amb acords importants i puntuals amb Israel i els Estats Units d’Amèrica (EUA).

Motor Ibérica: cent anys de lluita obrera

El 2020, Nissan Motor Ibérica anuncià el tancament de les plantes de Barcelona després de prop de cent anys d’història a la ciutat. La història de Motor Ibérica a Barcelona es remunta al 1923, quan Ford Motor Company va inaugurar a l’Avinguda Icària de Barcelona la seva fàbrica, que el 1929 va canviar el nom a Ford Motor Ibérica. L’any 1954, Ford va renunciar a la fàbrica de Barcelona, que es va nacionalitzar amb el nom de Motor Ibérica S.A., iniciant la fabricació de camions amb la marca Ebro. En aquest article es farà un repàs dels moments clau de Motor Ibérica i dels seus treballadors, que han esdevingut resistència de classe.

Internacionalisme obrer: una utopia a punt de reviure?

El desembre de 2018, l’organització Democracy in Europe Movement 2025 (DiEM25), filla de Yanis Varoufakis, conjuntament amb el Sanders Institute, think tank fundat per Jane O’Meara Sanders, llençaven una crida pública per a la creació d’un front comú vers les forces del feixisme i del lliure mercat. Sense direcció ideològica establerta més enllà de la contraposició al neoliberalisme capitalista, tal crida oberta a unes suposades forces progressistes quedà estàtica, inerta, a l’espera de concretar-se en un projecte palpable.

Política per a una esquerra racional: notes sobre Julio Anguita

El 16 de maig de 2020 va morir Julio Anguita, qui fos alcalde de Còrdova (1979-1986), candidat a president de la Junta d’Andalusia (1986-1989), coordinador federal d’Izquierda Unida (1989-2000) i la seva cara visible al Congrés dels Diputats, que portava retirat de la vida política des d’inicis del nou mil·lenni. Els seus obituaris han ocupat pàgines i espai en els principals mitjans de comunicació. Això és lògic si es té en compte la importància dels seus càrrecs públics. Però és dubtós que la seva partida hagués despertat tant interès mediàtic de no haver estat per una segona vida que Anguita va viure arran la Gran Recessió iniciada el 2008.

Quatre dècades de repressió a Euskal Herria (II)

Si en sis dècades (inclòs el TOP) arribaren a ser imputades als tribunals d'excepció prop de 10.000 persones i 7.5000 acabarien finalment empresonades, des del seu naixement el 1977, l'Audiència Nacional ha dictat unes 1.500 sentències i més de 5.000 persones han passat per la presó. En els dos primers anys constitucionals hi va haver una mitjana de 110 presos, a la dècada dels 80 foren 435, a la dels noranta vora 530 i, a patir del 2000 una mitjana de 660 presos.
Popular
Charlottesville: la cara més extrema d’una ferida a mig cicatritzar

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES