Actualitat

Breu perspectiva del conflicte sirià: de les pintades als murs de Daraa fins a la invasió turca

• Publicat el 14 de juliol de 2020

El 1963, un cop militar va dur al partit Baaz sirià a la presidència del país. Aquesta organització política, el nom del qual és Partit del Renaixement Àrab Socialista, tenia originàriament un fort component antiimperialista, secular, panarabista i socialista àrab. El 1970, un dels militars més destacats de Sirià i membre del Baaz, Hafez al-Àssad, culmina un cop d’Estat que el porta a la presidència del país. Hafez al-Àssad era el pare del actual màxim dirigent de Siria, Bashar-al Àssad. Sota la direcció de Hafez al-Àssad, el país va consolidar els seus llaços amb la Unió Soviètica, però amb acords importants i puntuals amb Israel i els Estats Units d’Amèrica (EUA).

Motor Ibérica: cent anys de lluita obrera

• Publicat el 18 de juny de 2020

El 2020, Nissan Motor Ibérica anuncià el tancament de les plantes de Barcelona després de prop de cent anys d’història a la ciutat. La història de Motor Ibérica a Barcelona es remunta al 1923, quan Ford Motor Company va inaugurar a l’Avinguda Icària de Barcelona la seva fàbrica, que el 1929 va canviar el nom a Ford Motor Ibérica. L’any 1954, Ford va renunciar a la fàbrica de Barcelona, que es va nacionalitzar amb el nom de Motor Ibérica S.A., iniciant la fabricació de camions amb la marca Ebro. En aquest article es farà un repàs dels moments clau de Motor Ibérica i dels seus treballadors, que han esdevingut resistència de classe.

Internacionalisme obrer: una utopia a punt de reviure?

• Publicat el 15 de juny de 2020

El desembre de 2018, l’organització Democracy in Europe Movement 2025 (DiEM25), filla de Yanis Varoufakis, conjuntament amb el Sanders Institute, think tank fundat per Jane O’Meara Sanders, llençaven una crida pública per a la creació d’un front comú vers les forces del feixisme i del lliure mercat. Sense direcció ideològica establerta més enllà de la contraposició al neoliberalisme capitalista, tal crida oberta a unes suposades forces progressistes quedà estàtica, inerta, a l’espera de concretar-se en un projecte palpable.

Política per a una esquerra racional: notes sobre Julio Anguita

• Publicat el 5 de juny de 2020

El 16 de maig de 2020 va morir Julio Anguita, qui fos alcalde de Còrdova (1979-1986), candidat a president de la Junta d’Andalusia (1986-1989), coordinador federal d’Izquierda Unida (1989-2000) i la seva cara visible al Congrés dels Diputats, que portava retirat de la vida política des d’inicis del nou mil·lenni. Els seus obituaris han ocupat pàgines i espai en els principals mitjans de comunicació. Això és lògic si es té en compte la importància dels seus càrrecs públics. Però és dubtós que la seva partida hagués despertat tant interès mediàtic de no haver estat per una segona vida que Anguita va viure arran la Gran Recessió iniciada el 2008.

Quatre dècades de repressió a Euskal Herria (II)

• Publicat el 12 de maig de 2020

Si en sis dècades (inclòs el TOP) arribaren a ser imputades als tribunals d'excepció prop de 10.000 persones i 7.5000 acabarien finalment empresonades, des del seu naixement el 1977, l'Audiència Nacional ha dictat unes 1.500 sentències i més de 5.000 persones han passat per la presó. En els dos primers anys constitucionals hi va haver una mitjana de 110 presos, a la dècada dels 80 foren 435, a la dels noranta vora 530 i, a patir del 2000 una mitjana de 660 presos.

Quatre dècades de repressió a Euskal Herria (I)

• Publicat el 2 de maig de 2020

Tant els mesos abans de la mort de Franco (20 de novembre de 1975), com els anys immediatament posteriors (1976-1977), després d’uns primers moviments a favor de la Ruptura Democràtica amb el franquisme, a l’estat espanyol el debat se centrava en la necessitat d’una reforma política que garantís eleccions i la legalització de partits i sindicats.

Carmen de Mairena: diva de la Barcelona canalla

• Publicat el 25 d'abril de 2020

El passat 22 de març va morir Carmen de Mairena, icona de la lluita LGTBIQ+ a tot Espanya. Diva de la Barcelona canalla, vedette dels cabarets del Raval i transformista al Paral·lel, va dur una vida de resistència que s'ha d'inscriure en la memòria de l'escena queer de Barcelona, dispersa i fragmentada, si no completament esborrada o oblidada.

Els Pactes de la Moncloa de 1977: una mirada històrica

• Publicat el 13 d'abril de 2020

El 25 d'octubre de 1977 es van signar els Pactes de la Moncloa, els quals van representar un acord fonamental per donar estabilitat política i econòmica al procés de Transició. Aquests darrers dies s'ha parlat molt d'uns nous Pactes de la Moncloa després de la proposta de Pedro Sánchez a la resta de partits polítics per buscar una sortida a la crisi actual a través d'una repetició d'aquests acords.

Les pandèmies al llarg de la història

• Publicat el 2 d'abril de 2020

Potser aquest article s’hauria de titular “Les pandèmies al llarg de la història i els grans canvis que han comportat a la humanitat”, perquè la veritat és que, darrere de totes les crisis que han causat les grans epidèmies al llarg de la història, hi ha hagut un canvi de direcció en les societats humanes, tant en l’àmbit social, polític, cultural com econòmic.

Irlanda 1916-2020: el llarg camí cap a una república de la gent

• Publicat el 26 de març de 2020

El resultat de les eleccions irlandeses del passat 8 de febrer de 2020 són un reflex, una vegada més, de l’apoderament del poble irlandès. Els moviments socials i feministes han sabut posar a l’agenda política debats que posen en escac el sistema polític imperant. Moltes han estat les comparatives amb les eleccions del 1918 i el despertar social que va posar al Sinn Féin com a partit majoritari a l’illa d’Irlanda. Ha trigat 102 anys en tornar a ser majoritari a Irlanda, agregant un vot d’entre descontent i il·lusió altra vegada.